Vestals que es salvaren de la condemna o de dubtós càstig

Quatre rostres esculturals de vestals. Lloc de conservació: fila superior: Esquerra: Roma, Antiquario Forense (P13); Dreta: Roma, Antiquario Forense (P13). Fila inferior: Esquerra: Roma, Antiquario Forense (P16) (Menkacher, 2006: 241).

Tuccia (233 a. C.)
Tuccia (Liv.,  Per., XX; Dion. Hal., II, 69; Val. Max., VIII, 1; Plin., Nat.His.. XXVIII, 22) fou acusada al 233 a. C d'haver incomplert el seu vot de castedat. No obstant, no va tenir un tràgic final, doncs mitjançant les seues pregàries, i el fet que la sacerdotessa recollís aigua del Tíber i la portés als pontífexs, es va produir la seua salvació miraculosa per la intercessió de la deessa Vesta (portent). No obstant, de la mateixa manera que amb el cas de la vestal Emilia, presenta problemes sobre la seua autenticitat i és possible que es cerqués crear un mite al voltat d'aquests dos casos d'intervenció divina per tal d'enaltir el sacerdoci i establir una major relació i contacte entre els déus i els sacerdots i sacerdotesses.
 
Fabia (73 a. C.)
Fabia (Sall., Catil., XV, 1; Plut., Cat. Min., 19,3; Oros, VI, 3, I; Ascon., Tog. Cand., 99; Cic., In Catil., III, 9; Ad. fam., 14, 2,2; Brut., 236) era la germanastra de Terència, dona de Ciceró i  fou acusada d'haver mantingut relacions sexuals amb Catilina al 73a.C. El cas sembla ser una estratègia pròpia del segle I a. C, quan s'utilitzava la religió en l'esfera política ja que aquesta vestal fou absolta. De fet, la sacerdotessa encara vivia al 58 a. C quan Terència es va refugiar en la Casa de les Vestals durant l'exili de Ciceró, provant així la inviolabilitat i protecció del temple de Vesta.

Licinia (73 a. C)
Licinia ((Plut., Cras., I, 2; Cic., Brut., 160), tanmateix que Fabia, fou acusada d'incestum amb Cras al 73 a. C però fou absolta. A més, Plutarc conta que aquesta acusació d'incestum era falsa, ja que la relació d'ambdós era purament econòmica, ja que Cras freqüentava a la vestal perquè volia comprar una casa a Licinia a baix preu.

Rubria (s. I d. C.)
Rubria (Suet., Nero., 28; Aur. Vict., De Caes., 5, 11) és altre cas de violació per part d'un emperador, en aquest cas, de Neró. La sacerdotessa, possiblement d'origen senatorial, estava emparentada amb Rubrius Gallus, cònsol de l'emperador.

Iulia Aquilia Severa (220-221 d. C.)

Iulia Aquilia Severa (D.C., Ep., LXXX, 9, 3; Herod., V, 6, 2; HA., Heliog., 6, 5) fou altra vestal violada per un emperador, Elagàbal. Aquest, però, va anar més lluny i fins i tot va gosar a casar-se amb la sacerdotessa per a així engendrar fills dignes d'un déu, cosa totalment contrària a la religió romana i a la figura de la vestal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada