Privilegis

Quadre de Jean-León Gérôme, Pollice Verso, 1872. En aquesta imatge vegem com les vestals ocupaven un lloc privilegiat a l’amfiteatre, en aquest cas durant una lluita de gladiadors. Observem un dels gestos que més polèmica a creat respecte a la simbologia romana: el del dit cap a baix, simbolitzant la mort, quan moltes teories creuen que seria a l’inrevés. Fos com fos, el que és evident és que les vestals tenien un lloc guardat en determinats actes públics de Roma, símbol del gran prestigi del que gaudien les sacerdotesses de Vesta.

Respecte a la resta de privilegis, destaquen:

1) Participar com a testimoni a judicis (Gell. Noc Att. VII, 7, 2).

2) Administrar els seus béns i realitzar operacions financeres (Plut., Num. X).

3) Podien ser conduïdes en llitera (Prud., Contra Symm. II, 1086-1089) i, si pel camí es trobaven amb un reu conduit a mort, en el cas que la vestal jurés que l'encontre havia sigut fortuït, aquest es quedava lliure (Plut., Num. X).

4) Anaven precedides per un lictor quan sortien al carrer (Plut., Num. X), cedint-los els magistrats el pas. Aquest fet augmentaria la sacralitat de les sacerdotesses.

5) En els jocs públics tenien un seient reservat en la tribuna, tenint potestat sobre el veredicte de vida o mort del gladiador perdedor (Prudent., Contra Symm. II, 1090-1112), fet que es podria considerar una manera de distingir-les de la resta de les dones.

6) En cas de caure malaltes, si depenent de la gravetat devien abandonar el sacerdoci, en aquest cas era cuidada per una matrona honorable (Plin., Nat. His. VII, 19, 2). 

7) Per altra part, se les considerava les guardianes del Palladium i dels Penates duts per Enees a Itàlia, que estarien suposadament conservats al temple de Vesta, entre altres tresors sagrats (Dion. Hal. II, 66, 4; Cic., Pro Scau. 48; Val. Max. IV, 4; Plin., Nat. His. VII, 45). També guardaren els testaments d'homes importants com Juli Cèsar (Suet., Caes. 83, 1), Marc Antoni (Plut., Ant. LVIII, 3) i August (Suet., Aug. 101, 2) (Vid. Saquete, 2000: 43 ss.; Guillén, 2004b: 320-322).

Tal i com diu Aule Gel·li (Noct., Att., II, 9), les vestals tenien el privilegi de realitzar testament i a més a més, també podrien haver guardat testaments, acció motivada pel respecte i la confiança que transmetien les vestals o pel paper de custodia de les coses íntimes que li era atribuït a Vesta, com ens transmet Ciceró (De. Nat. Deor., II, 67). 
Tots aquests privilegis, tant de caràcter jurídic, econòmic com social dotaven a les vestals d’una posició diferent al destí assignat des del seu naixement. Les vestals a més d’aquests privilegis que hem destacat, rebien una paga que segons sabem per Livi (I, 20, 3) devia ser en moneda. Però, a partir del segle IV, les vestals la percebien en annonae, és a dir, en racions fins la segona meitat del segle IV, quan els subsidis a les vestals foren suprimits. Així mateix, també podien percebre donacions, terres públiques, les quals eren arrendades a contractistes. Ho percebien perquè es tractava d’un sacerdoci però les vestals, a títol personal, podien rebre donacions de qualsevol tipus, pel fet que estaven lliures de tutela.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada