Orígens mítics del sacerdoci i mites etiològics

Quan parlem de l’origen del sacerdoci, cal mencionar a la deessa Vesta. Aquesta, era la deessa del foc de la llar, que es corresponia amb la deessa grega Hestia  Als pobles antics, era comú el culte al foc ja que naixia de la necessitat de mantenir un braser permanentment actiu per tal de ser utilitzat per la comunitat en cas de ser necessari. Per a Wildfang (2006: 6), mentre el culte a Vesta seguís existint, així ho faria Roma, doncs el foc sagrat es presenta com un element fonamental per a la supervivència i la prosperitat de la ciutat. Tant Ovidi (Fast. VI, 267-268) com Dionís (II, 66, 3) consideren que el foc es troba consagrat a Vesta perquè aquesta s’identifica amb la Terra, mentre que Ciceró (De Leg., II, 29; De Rep., II, 26; III, 17;  De Nat. Deor., II, 67) sosté que les vestals foren creades per a custodiar el foc sacre de la llar pública de la ciutat i tenien una sèrie de privilegis concrets que les diferenciaven de la resta de les dones, mencionant el suposat origen grec de Vesta i el seu paper de custodi de les coses íntimes.

Livi (I, 20, 3), Dionís (II, 64, 5) i Plutarc (Num., IX, 9) són els autors que vinculen l’origen del sacerdoci amb Numa, a qui li atribueixen la seua creació i els seus primers trets. Bouché-Leclercq (1871: 292) o Hommel (1974: 404ss.) han relacionat l’origen de les sacerdotesses de Vesta en les filles dels reis o en les seues mullers. Per un costat, el pentinat, la virginitat, les seues tasques domèstiques i la seua dependència al pontifex maximus, donarien lloc a la teoria de l’origen de les vestals en les filles dels reis, però per altre, la seua participació en festivitats relacionades amb la fertilitat, la captio o les relacions amb el pontifex maximus relacionarien el seu origen amb la matrona romana. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada