Mencions en les fonts: les vestals durant l’època Altimperial

Les fonts d’aquest període es mostren, novament, conflictives. Per un costat, ens trobem amb la distància temporal respecte al que ens conten els autors; per altre, els dubtes sobre allò que ens diuen. És evident que els autors ens conten allò que sabien referent al sacerdoci durant el seu temps; però, a més, cal tindre present la més que possible reelaboració del conjunt d’informacions acumulades dut a terme als segles II-I a. C. (Saquete, 2000: 25).

En primer lloc, tenim a Livi (59 a. C. – 17 d. C.), qui ens transmet la història més antiga de Roma. Livi fa referència a l’establiment del sacerdoci de Vesta per part de Numa i menciona que dit sacerdoci era d’origen albà i tenia relació amb els fundadors de Roma (I, 20, 3). També recull passatges on es narren els casos d’incestum d’algunes vestals però, en termes generals, aportant poca informació al respecte. Dionís d’Halicarnàs (60 – 7 a. C.), contemporani de Livi, atribueix a Tarquini Prisc l’establiment de sis vestals i dels càstigs que les vestals rebrien en cas de que aquestes no es mantingueren verges (III, 67, 2-3). Dió Cassi també escriu sobre successos concrets relacionats amb les vestals. A més, coincideix amb la versió de Dionís respecte al nomenament de Rhea Silvia com a vestal i sobre el naixement de Ròmul i Rem.

Plutarc (46 – 120 d. C.) i Suetoni (70 – 126 d. C.) són dos autors que ens aporten informació sobre les vestals però sempre d’un context general, perquè les obres on són mencionades són biogràfiques. En el cas de Suetoni, les vestals apareixen citades durant el context de la política que aplicà August en els sacerdocis, on es diu que ell augmentà els privilegis de les vestals (Aug., 31, 3). En Plutarc, ens trobem novament amb el problema de les seues fonts, sobretot en les biografies de Ròmul o Numa. A diferència d’altres autors, Plutarc ofereix dues versions sobre el naixement de Ròmul i Rem (Rom., II-III): una és la història del rei d’Alba Tarchetius, transmesa per un tal Promathion; i l’altra és la història transmesa per Diocles Peparethios, seguida per Fabi Pictor i recollida per Livi (I, 3, 11) i Dionís (I, 76, 3).

Cal mencionar també als poetes, en concret a Virgili (s. I a. C. – I d. C.) i Ovidi (s. I a. C. – I d. C.), doncs citen, en ocasions, a les vestals o a la deessa Vesta. Virgili exalta el paper de Vesta com a deessa estatal, connectada amb els Penates, i tot i que cita el foc sagrat, no menciona en cap moment a les vestals (Saquete, 2000: 26). Respecte a Ovidi, menciona a Rhea Silvia (Fast., II, 379-384; III, 9-50) en relació amb la festa de les Lupercalia i a l’1 de març, dia consagrat a Mart i en el qual foren engendrats Ròmul i Rem.

Aleshores, es pot dir que, a través del mite de fundació de la ciutat es transmetrien totes les característiques del sacerdoci de les vestals: l’origen del sacerdoci era anterior a la ciutat; l’atenció del foc perpetu; la virginitat; el càstig, en cas de violació, pel seu vot de castedat mentre romangueren al col·legi sacerdotal; la realització d’altres ritus en benefici de la comunitat; la recollida d’aigua amb un destí sacre; els vasos ceràmics i l’ús de bandes de llana vittae com a distintiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada