Mencions en les fonts: les vestals durant la República

Fou durant el període republicà i arran de la Segona Guerra Púnica quan les vestals començaren a ser mencionades més freqüentment a les fonts escrites. Per això, el temps transcorregut després de la fundació de Roma és opac respecte a informació d’aquest tipus. Les fonts republicanes són importants per a conèixer les característiques i el funcionament de la institució. A tot això caldria afegir-li la pèrdua d’informació relativa a obres en que es feia referència al sacerdoci, que dificulta en certa manera l’apropament al mateix, doncs afecta al nostre coneixement actual.

El primer autor conegut que cità a les vestals fou Fabi Pictor (s. III a. C.). Les mencions que ens han arribat d’ell han estat a través d’Aule Gel·li, qui descriu procediments claus com la fórmula que usava el pontifex maximus quan rebia a la futura vestal en la cerimònia de la captio (Noct. Att., I, 12). Varró (116 – 27 a. C.) i Ciceró (106 – 43 a. C.) són els únics autors conservats d’aquesta època que citen a les vestals en les seues obres. Tot i que Varró menciona a les vestals (L. L., VI, 13), la informació sobre elles és molt escassa. Tracta el tema del càstig de les vestals al perdre la seua virginitat, les festes en que elles participaven i l’origen sabí de Vesta (L. L., V, 74). Respecte a Ciceró, cal dir que fa referència a les vestals en moments històrics concrets, inclús alguns dels més contemporanis a ell i, per tant, amb un valor especial afegit. Tot i això, la informació que ens proporciona Ciceró (De Leg., II, 29) no profunditza en la institució, encara que sí en aspectes com el de l’obligada virginitat de les vestals, exposant els motius pels que devien de mantenir-se sempre verges.

Al segle V a. C., les sacerdotesses apareixen a les fonts bàsicament en els casos de violació de la virginitat d’algunes d’elles: Oppia (483 a. C.), Urbinia (471 a. C.) o Postumia (420 a. C.), per exemple. Altre moment en el que les vestals són citades és el de l’assetjament gal de l’any 390 a. C. Autors com Livi (V, 40-41) fan menció d’aquest succés, en el qual a causa d’aquest esdeveniment, les vestals van tindre que traslladar-se a la ciutat etrusca de Caere portant els objectes sacres en les mans. Durant la seua fugida, es conta que foren ajudades per Lucius Albinius (o Albinus), un plebeu romà que les transportà muntades en el seu carro fins arribar a dita ciutat. Aquest i altres episodis poden posar-se en dubte, doncs els romans agrairien posteriorment a la ciutat l’hospitalitat rebuda i la recordaran amb posterioritat (Saquete, 2000: 36). Podem considerar aquest episodi com un fet que farà que les vestals siguin recordades de forma positiva al preocupar-se per posar fora de perill els sacra i el contingut simbòlic que representaven per a la ciutat.

Durant els segles posteriors, la tendència de les fonts és mencionar a les vestals per casos de violació de la virginitat i els càstigs que se les imposava per aquesta greu falta. També són mencionats altres negatius successos relacionats amb les sacerdotesses, com l’extinció del foc sagrat (Liv. XXVIII, 11, 6) o els incendis que afectaren al temple de Vesta (Liv. XXVI, 27, 4-14). Els casos de violació de la virginitat tornen a estar presents a finals del segle II a. C. Amb l’acusació de les vestals Emilia, Licinia i Marcia, pertanyents a famílies importants de la societat romana (Liv., Per., LXII). El judici a aquestes tres vestals marca un precedent de l’ús abusiu que la política farà de la religió durant el segle I a. C. (Saquete, 2000: 37).


Ja en el segle I a. C., les vestals apareixen en moments concrets, per exemple quan Clodi, enemic de Ciceró, profana els misteris de Bona Dea, on les vestals participaven i en el quals els homes no intervenien (Cic., Ad Att., I, 13). Per tant, les aparicions de les vestals durant la República responen a dos variables: per un costat, les consideracions positives cap a elles i el sacerdoci, on se les menciona com a protectores de la comunitat; per l’altre, es troben els esdeveniments negatius que eles protagonitzen vinculats a la pèrdua de la virginitat o a la terrible falta del descuit que provocava l’extinció del foc sagrat. Si deixem al marge aquests successos en els que les sacerdotesses es troben presents, ens adonem de que no contem amb nova informació procedent d’aquesta època que ens proporcioni dades clares sobre el caràcter del sacerdoci en l’època arcaica de Roma o durant l’etapa republicana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada