L'estupre de vestals

Escultures de tres vestals. Roma, Antiquario Forense (P7) (Menkacher, 2006: 242).

Pinaria (època de Tarquini Prisc)
Pinaria, vestal d'època del quint rei de Roma, Tarquini Prisc (ca. 616-579 a. C.), fou condemnada per estupre (Dion. Hal. III, 67, 2), sent l'única vestal condemnada en època monàrquica documentada per les fonts. És al rei Tarquini Prisc a qui se li atribueix el soterrament en vida de les vestals impures, mesura que va prendre perquè a través d'un somni se li va suggerir aquesta punició per a ser aplicada a Pinaria. Per tant, fou condemnada i soterrada viva. Es posa en dubte la seua autenticitat, així com la d'Oppia i Urbinia.

Oppia (ca. 483 a. C.)
Oppia (també coneguda com a Opímia o Popilia) fou  la primera vestal coneguda condemnada en l'etapa republicana, sobre l'any 483 a. C. (Liv. II, 42, 11; Per. 11; Dion. Hal. VIII, 89, 3-5; Oros. VIII, 13; Hieron., Chron. ad ann. 486). Tanmateix com Pinaria i Urbinia, es posa en dubte la seua autenticitat.

Urbinia (ca. 471 a. C.)
El cas d'Urbinia (Dion Hal. IX, 40, 3), qui va cometre estupre l'any 472 o 471 a. C., mostra certes peculiaritats. En primer lloc, Dionís afirma que en aquest cas no fou el pontifex maximus qui castigà al còmplice, sinó la resta dels pontífexs; a més, l'amant d'Urbinia es va suïcidar abans de ser castigat, un cas únic, tot i que es va poder resoldre l'expiació ja que n'hi havia altre culpable (Dion. Hal. IX, 40, 1), rebent aquest el càstig. Altra dada curiosa que aporta Dionís és que Urbinia fou assotada prèviament amb vares, afirmant que aquest era el càstig primigeni que rebia la vestal impura. Tanmateix com Pinaria i Oppia, es posa en dubte la veracitat de la seua existència.

Minucia (ca. 337 a. C.)
El cas de Minucia, en un principi, sembla no estar relacionat amb motius religiosos, sinó que es devia al luxe de la vestimenta i la seua forma de vida (Liv, IV, 44,11).  Fou apartada de la realització dels ritus (sacris abstenere) una vegada acusada, i finalment condemnada i soterrada viva per incest al 337 a.C, a causa de l'acusació d'un esclau que certificava el incestum de la vestal (Liv. VIII, 15, 7).

Sextília (273 a. C.)
Sextília (Liv., Per. XIV; Oros. IV, 2, 8; Hieron., Chron. ad ann. 276) fou una altra vestal condemnada i soterrada viva al 273 a. C. Es desconeix el seu origen.

Caparronia (271 a. C.)
El cas de Caparronia (Oros., IV, 5, 9) és destacat, no sols perquè aquesta va optar per suïcidar-se abans de ser soterrada en vida, sinó perquè a més no hi havia altra vestal acusada amb qui realitzar l'acte d'expiació. Aquest detall és molt important ja que el suïcidi de la vestal, en aquest cas, fou penjant-se, el qual no servia com a expiació del delicte comés (Grisé, 1982: 107 ss.), a més de ser un acte propi de les classes baixes. No obstant, no coneixem més detalls sobre el cas.

Opímia i Floronia (216 a. C.)
Livi (XXII, 57, 2-6; XXIII, 1-6), Plutarc (Fab. 18, 3) i Cassi Dió (Hem. fr. 32) citen una referència[1], la de l'estupre de dues vestals, Opímia i Floronia[2]. Aquest succés té lloc després de la dura derrota de Cannes (216 a. C.) davant les forces del cartaginès Anníbal Barca durant la Segona Guerra Púnica (218 - 201 a. C.), considerat un greu presagi que devia ser solucionat (Cornell, 1981; MacBain, 1982) i que va comportar al soterrament en vida de les vestals -almenys d'Opímia, doncs Floronia es va suïcidar abans de ser conduïda cap a l'agger junt a la Porta Collina-, com a acte expiatori o piaculum (Cornell, 1981: 31ss.) mitjançant una supplicatio[3]. Inclús es va enviar una expedició a l'oracle de Delfos, dirigida pel senador Fabi Pictor, per a saber què pregàries realitzar. En aquest moment, els decemvirs decidiren consultar els Llibres Sibil·lins[4], i entre altres expiacions, es va decidir soterrar vius a un home i una dona gala i a un altre home i dona grecs al fòrum Boari[5]. Segons Plini, la importància simbòlica d'aquests sacrificis humans indicaria el grau de potència usat pels magistrats dels decemvirs en les seues formules, admetent així la seua força del poder de les pregàries[6]. Aquests dos incesta, doncs, foren considerats com a prodigis que devien expiar (Cornell, 1981: 31, Fraschetti, 1984: 106),
En el cas d'Opímia i Floronia, la falta d'eficàcia dels ritus de les vestals seria entesa per les recents derrotes militars i la clara tensió política que es respirava a Roma, una ciutat que veia com Anníbal es dirigia imparable cap a les seues pròpies portes durant un context de clara tensió política en el que s'entén la decisió contra les vestals (Goldsworthy, 2002: 258), dura però necessària per aconseguir novament la voluntat divina,. Uns prodigis més que suficients per entendre el clima funest dels ciutadans. La culpabilitat de les dues sacerdotesses s'agreujaria pel fet que Floronia va cometre incest amb el propi secretari del pontífex, L. Cantili. La consulta dels Llibres Sibil·lins i l'expedició del senador Fabi Pictor a Delfos serien suficients per a determinar l'expiació necessària: el soterrament en vida de les vestals junt a la Porta Collina, el assotament fins a la mort dels seus còmplices i el soterrament de dues parelles gales i gregues al Fòrum Boari.
La qüestió a tindre en compte és la importància del suïcidi de Floronia abans que es complís la sentència de ser soterrava viva, doncs com suggereix Saquete (2000: 96), si la intenció del soterrament en vida era precisament completar el ritus expiatori, què ocorria en aquest cas, en què la sacerdotessa se suïcidava i no es podia complir, en part, amb el deure diví. Efectivament, Floronia degué ser soterrada després del seu suïcidi amb els corresponents rituals fúnebres[7], a pesar que la seua mort tal vegada no va servir per a solucionar completament el greu prodigi. Però ací és on cobra importància el fet que foren dues les vestals condemnades, i una de les dues sí fou soterrada en vida. Ara bé, el vertader problema es planteja quan la vestal se suïcidava mitjançant un acte impur, com va succeir amb Caparronia (Oros. IV, 5, 9), qui es va penjar al 266 a. C., suïcidi que no estava acceptat pels antics com a acte d'expiació vàlid (Grisé, 1982: 107 ss.), i no hi havia altra vestal culpable amb qui realitzar l'acte d'expiació. Així doncs, atenent a que al 216 a. C. les dues vestals van morir, doncs Opímia sí que va ser soterrada viva, molt segurament els antics romans cregueren que encara així havien posat fi a la impuresa, restablint l'harmonia amb les divinitats. Soterrades les vestals amb els respectius rituals, executats els seus còmplices i realitzats els altres ritus expiatoris necessaris, com el soterrament de les parelles de gals i grecs -entre altres possibles rituals que es pogueren fer però que no ens han arribat a través de la documentació-, els romans consideraren restaurats els sacra contaminats i, per tant, recobrada la pax deorum.

Emilia, Licinia i Marcia (114 a. C.)
Aquest és un cas destacat, doncs implica a tres vestals en un cas de violació de la virginitat (Liv., Per. LXIII; D. C. XXVI; Plut., Q. R. 83; Macr., Sat. I, 10, 5; Obseq. 97; Ascon., In Milon. 32; Acron., In Hor. Car. I, 6, 30; Cic. De Dom. 136; Brut. 160; Oros. V, 15, 21). Va ser molt tractat per les fonts; coincideix amb la derrota de Porci Cató a mans dels Gals escordiscs i l'expedició de Papiri Carbó contra els Cimbres; a més, és l'últim cas documentat fins a època de Domicià. Les acusades provenien d'importants famílies i es van realitzar dues investigacions, una a càrrec del col·legi pontifical -que va decidir condemnar sols a una de les vestals, Emilia-, i la segona a càrrec de Sex. Peducaeus, un tribú que va decretar la culpabilitat de les altres dues sacerdotesses perquè amb el càstig de la primera no havia sigut suficient. El més cridaner de tot és que per primera vegada la jurisdicció civil intervenia en un assumpte sacre.

Les germanes Oculata i Varronilla (ca. 83 a. C.)
Aquest cas és el primer durant el mandat de Domicià (Suet., Domit., 8, 4; D.C., Epit., LXVII, 3; Phil., Apoll., VII, 6), ocorregut cap a l'any 83. Domicià no va decidir soterrar en vida a les vestals acusades, sinó que va deixar que fossin elles qui elegiren la forma en què moririen, enviant a l'exili als seus còmplices. Aquesta nova manera d'expiar el delicte comés per les sacerdotesses no tenia res a veure amb les maneres de procedir anteriors. Les germanes Oculata eren nascudes al sí d'una família senatorial "nova" i L. Aelius Oculatus podria haver format part del Senat o el consolat i el tindre una o més filles com a sacerdotesses proporcionava cert prestigi a la família.

Cornèlia (90-91 d. C.)
Cornèlia (Suet., Domit., 8, 3-4; Plin., Ep., IV, 11, 6; Phil., Apoll., VII, 6; D.C., LXVII; Hier., Chron., 217, 3), que era vestal màxima, també fou acusada durant el mandat de Domicià però, aquest no va actuar de la mateixa manera que amb les germanes Oculata i Varronilla, doncs, fou condemnada a morir sepultada en la Porta Collina, com en temps passats i els còmplices foren assotats amb vares fins a la mort en el lloc anomenat Comici. Cal dir que Cornèlia ja havia estat absolta temps abans de ser condemnada.

Aurèlia Severa (ca. 213 d. C.)
Aurèlia Severa (D.C., Ep., LXXVIII, 16; Herod., IV, 6, 4) , possiblement d'origen senatorial, fou condemnada per Caracal·la (Imatge 15) a principis del segle III. Les vestals disposaven d'un patrimoni propi i sembla ser que Aurèlia Severa podria haver-se dedicat a la fabricació de canonades de plom (CIL XV, 7415).

Cannutia Crescentina, Clodia Laeta i Pomponia Rufina (ca. 213 d. C.)
Aquestes tres sacerdotesses (D.C., Ep., LXXVIII, 16; Herod., IV, 6, 4) foren condemnades al mateix temps per haver perdut la virginitat, encara que el cas de Clodia Laeta és un poc diferent ja que fou el mateix Caracal·la qui hauria violat a la vestal.  El fet que fora el propi emperador qui l'hagués contaminat i que sols Clodia Laeta obtingués un càstig, fa que l'expiació no fos completa, si també tenim en compte que Cannutia Crescentina es va suïcidar abans. Aquesta possiblement fora d'origen senatorial, mentre que de Pomponia Rufina i Clodia Laeta es desconeix el seu origen.





[1] No tots ens aporten la mateixa quantitat d'informació, en el cas dels noms, però la suma d'informació ens permet reconstruir el cas al complet.
[2] Opímia sembla tenir un origen plebeu, segons Saquete (2000: 121-122), mentre que l'origen de Floronia es desconeix.
[3] Es presenta el terme en singular, com en el títol, perquè, encara que siguen dues les vestals implicades, estem davant del mateix cas i, per tant, les mesures expiatòries serien les mateixes per a les dues, sobreentenent, que sols es va produir una supplicatio per incest al 216 a. C., i la consulta dels Llibres Sibil·lins i posteriors mesures d'expiació formen part de la mateixa rogativa pública.
[4] Els Llibres Sibil·lins foren consultats en diverses ocasions, com al 216 a. C., per a saber el motiu de l'aparició dels prodigis i determinar què expiacions usar per a la reparació dels ritus contaminats (Fraschetti, 1984: 105) i restablir l'harmonia amb els déus.
[5] Sembla evident que el soterrament de la parella de gals i de grecs es va dur a terme al fòrum Boari, com suggerien els autors antics, confirmat per Fraschetti (1981:51 ss.), qui també apunta que la condemna de les vestals no era l'única expiació necessària, d'ací al soterrament en vida de les dues parelles de gals i grecs. Per altre costat, Reid (1912: 34) apunta que aquestes pràctiques (sacrificis humans) no eren totalment desconeguts a Roma, encara que sí infreqüents, com ens transmeten alguns testimonis com Livi (XXII, 57, 6-7) i Plini (Nat. His. XXVIII, 12).
[6] Es va produir una resurrecció de ritus bàrbars de sacrificis humans; Vid. Roldán (1981: 244-246).
[7] Ens informa Sevi (Ad Aen. XI, 206) que, a pesar d'haver comés incestum, la vestal impura que es suïcidava continuava tenint el privilegi de ser soterrada dins de l'agger, a prop de la Porta Collina, encara que aquest espai era un lloc apartat de l'espai de la urbs, un lloc marginal (A. Fraschetti, 1981: 123).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada