Les vestals i les festivitats romanes

Aureus de Caracal·la. Al revers, el Temple de Vesta. Londres, British Museum (Menkacher, 2006: 257).

Les vestals estaven relacionades amb una sèrie de festivitats públiques romanes:

Any Nou
L’1 de març era el primer dia del calendari antic romà i calia renovar el foc sagrat i el llorer del temple de Vesta, encara que no es sap si aquesta segona tasca era desenvolupada per les vestals, doncs a les fonts no s’especifica. El que si que ens diu Plutarc (Num., IX, 13) és que el foc sagrat s’encenia amb espills convexos, com a Grècia, mentre que Fest (p. 94 L) diu que el foc es feia fregant dues fustes d’un arbor felix i els fumalls eren duts per les vestals fins el temple.

Fordicidia
Es celebraven el 15 d’abril sacrificant vaques prenyades en les cúries i al Capitoli per tal d’augmentar la fertilitat dels camps i també del ramat. Els fetus eren cremats per la vestal Màxima i les cendres es recollien i es guardaven fins els Parilia. Sols Ovidi (Fast., IV, 629-640)  menciona la participació de les vestals en aquesta festivitat.

Parilia
En aquesta festivitat celebrada el 21 d’abril es commemorava el naixement de Ròmul i Rem i les vestals s’encarregaven d’entregar la mescla (sufflimen) que havien realitzat amb les cendres recollides en els Fordicidia i que de nou, sols Ovidi (Fast., IV, 721-782) menciona la seua implicació en els Parilia. Aquest ritual tenia com a objectiu la protecció del ramat i els pastors.

Vestalia
Les Vestalia era la festivitat dedicada a la deessa Vesta, s’iniciava el 7 de juny i durava una setmana, fins el dia 15. Encara que el penus del temple s’obria, sols hi podien accedir algunes dones, les vestals i les matrones únicament. Sabem que el dia 9 de juny era el dia consagrat a la deessa però no es coneix el ritual que es realitzava, excepte que es tractarien de ritus de purificació (Saquete, 2000: 50), després es netejava el temple i el fem es dipositava fora de la ciutat, en un lloc en la meitat de la costera del Capitoli o s’abocava al Tiber, segons ens diu Livi (XXVIII 11, 6).

Consualia
La participació de les verges vestals durant la festivitat de la Consualia només es coneix per Tertulià (De Spect., V, 7) que afirma que les sacerdotesses, el flamen Quirinalis i els altres sacerdots públics realitzaven una cerimònia davant l’altar de Consus, el déu del consell que es trobava soterrat en un dels extrems del Circ Màxim i era descobert per a l’ocasió. Aquesta divinitat estaria relacionada millor en el magatzem de gra.

Opiconsivia
Aquesta festivitat es celebrava el 25 d’agost un sacrifici realitzat per un sacerdot públic, segurament el pontifex maximus i les vestals, doncs eren els únics que podien accedir a una cambra de la Regia. Varró (L.L. VI, 21) diu que el sacerdot havia de dur el suffibulum, el vel característic de les vestals que portaven quan havien de realitzar un sacrifici. Tant aquesta festivitat com la Consualia es troben relacionades amb el món agrícola, la fertilitat i l’abundància.

Parentalia
Entre el 13 i el 21 de febrer es celebraven els Parentalia, consagrant els dies als difunts i els parents. Segons Ciceró (Phil., I, 14; XIII, 36) el dia 13, possiblement la vestal Màxima, realitzava un sacrifici o Parentatio. Es tracta d’una celebració privada i el fet que les vestals intervinguessin s’entén pel fet que aquestes, mitjançant el ritu, representarien a la comunitat.

Argei
La presència de les vestals durant aquesta festivitat no recollida al calendari i que tenia lloc els dies 14-15 de maig està recolzada per Fest (p. 450 L) i Ovidi (Fast., V, 621-2). Les sacerdotesses participarien en una processó i a la seua fi, en el Pons Sublicius, les vestals, segons Fest i Ovidi, llançarien uns ninots de palla (stripeas effigies) al riu. Les fonts no són clares determinant les raons o motius que expliquen l’origen d’aquests actes ni el seu significat. Tal vegada, l’acte de llançar els ninots pot suggerir la intenció d’allunyar quelcom nociu per a la comunitat, un procediment o ritus clarament purificador. 

Bona Dea
La celebració de la Bona Dea tenia lloc la nit del 4 al 5 de desembre i junt a les vestals, assistien també les matrones i les esclaves a la casa d’un magistrat posseïdor de imperium i presidida per la muller o la mare d’aquest. Es sap que es realitzava un sacrifici i la libació de vi sobre la flama (Plut., Q. R. 20). Era una festivitat on els homes no hi podien assistir i de la qual no tenim molta informació doncs tenia un caràcter secret. El que resulta destacable són les similituds que comparteixen les deesses Vesta i Bona Dea, ja que ambdues es relacionen amb la Terra. Però a més, està la seua iconografia que les fa pràcticament idèntiques excepte pels seus animals característics, l’ase de Vesta i la serp de Bona Dea. Beard (1980: 12) suggereix que la presència de les vestals en els ritus a Bona Dea es podrien explicar per la seua natura ambigua, de verges i matrones i pel fet de ser sacerdotesses.

"Vigilasne rex? Vigila"
Es tracta d’un ritu antic del qual es desconeix la seua significació i que tal vegada, hauria desaparegut a època imperial. Servi (Ad. Aen. X, 228) és l’únic que ens ha transmès l’existència d’aquest estrany ritu en el què les vestals anaven fins al rex sacrorum i pronunciaven les paraules “Vigilasne rex? Vigila”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada