La qüestura

La qüestura és una de les magistratures més antigues, sorgida a principis de la República. En origen eren una mena d’investigadors criminals, però amb el pas del temps adquiriren funcions de tresorers estatals i membres dels col·legis judicials permanents. Fins al segle V a. C. eren dos, però a finals de l’etapa republicana ja n’eren uns quaranta. Pel seu alt nombre, no tots exercien sempre les seues funcions, sinó que triaven per sort que desenvoluparia una determinada tasca. La qüestura era el rang més baix en la carrera política del magistrat. Eren elegits anualment als comicis per tribus presidits per un cònsol o un pretor.

Tot i que en un principi eren sols patricis, a partir de l’any 409 a. C. van començar a anomenar-se qüestors plebeus, tot i que en un principi se’ls considerava de grau inferior i eren posats cadascun al servei d’un cònsol. No teníen drets de lictors, però sí de viatores¸ scribas i praecones, i la seua cadira al Senat era més simple. Entrava en funcions el 5 de desembre, tot i que els qüestors provincials entraven en funcions realment l’1 de juliol. Es podia prorrogar el seu càrrec, quan acabaven el seu any de qüestor urbà, sent enviats a una província.

Trobem tres classes de qüestors:

-Qüestors urbans: residien en Rom, recaptaven els impostos, cobraven multes i arrendaments públics i administraven el tresor de l’Estat, l’aerarium, conserva al temple de Saturn. També eren els guardians de les banderes de guerra i de l’arxiu estatal, acompanyaven als magistrats en el seu jurament en el moment d’assumir les funcions; etc. Primer eren dos qüestors urbans, però amb les necessitats futures augmentà el seu nombre notablement: augmentaren de dos a sis entorn a l’any 421 a. C.; des del 197 a. C. n’hi havien deu; a meitat segle I a. C., vint; i el doble, quaranta, en la segona meitat del segle I a. C.

-Qüestors provincials o militars: eren ajudants dels governadors o delegats de les províncies, podent substituir-los en cas d’absència d’aquests. Administraven les unitats militars i el tresor provincial, vigilaven el pagament de l’estipendi a les tropes, la venta dels botins de guerra i altres, etc. S’enviaven un qüestor a cada província, excepte a Sicília que n’eren enviats dos.

-Qüestors itàlics: nomenats cap a meitat segle III a. C.; eren qüestors nomenats en algunes localitats itàliques. El seu nombre augmentà conforme s’anaren formant noves províncies.

Bibliografia
-FERNÁNDEZ NIETO, F. J. (coord.), Historia Antigua de Grecia y Roma, Tirant lo Blanch, València, 2005.

-GUILLÉN, J., Urbs Roma II. La vida pública, Ediciones Sígueme, Salamanca, 2002 (1ª ed. 1978).

-GUILLÉN, J., Urbs Roma IV. Constitución y desarrollo de la sociedad, Ediciones Sígueme, Salamanca, 2009 (1ª ed. 2000).

-KOVALIOV, S. I., Historia de Roma (edició revisada i ampliada per Domingo Plácido), Akal, Madrid, 1989 (1ª ed. 1948).

-ROLDÁN, J. M., Instituciones políticas de la República romana, Akal "Historia del Mundo Antiguo", Torrejón de Ardoz, 1990.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada