La casa de les vestals

Esquerra: Pati central i pòrtics de la Casa de les Vestals en l’actualitat; Dreta: Reconstrucció estimada del mateix pati central (Staccioli, 2008: 43).
La Casa de les Vestals (atrium Vestae) (Imatges 4 i 5) era, junt al Temple de Vesta, la residència i seu oficial de les sacerdotesses vestals. La casa fou construïda al voltant d’un ampli jardí rodejat de pòrtics al voltant dels quals s’erigien diferents habitacles, com les del servei i del personal encarregat del seu manteniment, a més de disposar de cuina, molí i forn. Aquest jardí es trobava flanquejat, junt als pòrtics, de pedestals d’antigues sacerdotesses vestals, amb caràcter únicament honorífic; unes estàtues que no van ser tan sols col·locades a l’atrium, sinó també en altres llocs públics, doncs ací no hi  havia lloc suficient per a totes les que s’erigirien[1] (Imatges 10, 11 i 12). També en la planta inferior n’hi havia una petita capella dedicada als lars, els déus del culte familiar i de la casa, flanquejada per tres habitacions a cada costat. En la planta superior trobem habitacions privades amb bany i sistemes de calefacció, segurament ocupades per les sacerdotesses. A diferència del temple, la casa podia ser visitada en època imperial, tot i que existia la prohibició per als homes d’estar allí per la nit.

Al sud de la Casa de les Vestals trobem el Palau o Regia, edifici de forma irregular, antiga morada del rei Numa Pompili per atendre els assumptes sacres (en teoria, cada rei va establir la seua casa o palau en un lloc diferent) i després seu del pontífex maximus fins que l’emperador August el donà a les vestals. Degut a la connexió topogràfica existent entre la Regia, l’atrium Vestae, l’aedes Vestae i la domus regis sacrorum, autors com Coarelli (1985: 64 ss.) argumentaren sobre la possibilitat de l’existència en origen d’un complex unitari que englobaria tots aquests edificis com un mateix a finals del s. VI a. C., el qual amb la caiguda de la monarquia es dividiria segons les seues funcions posteriors. En contra d’aquesta teoria està la proba irrefutable que els sondejos arqueològics han tret a la llum en l’antiga zona del fòrum romà: una sèrie de paviments individualitzats amb una cronologia compresa entre el s. VII i el III-II a. C., que contradiria l’argument de Coarelli, i que esbossa Saquete (2000: 76) a partir dels treballs de Scott (1988) i Brown (1974-75).

Casa de les vestals. Vista panoràmica des del Palatí (Staccioli, 2008: 41).
Suposadament, en temps de l’emperador Neró es va construir un nou atrium Vestae, moment en el que es suposa que seria destruït el lucus o bosc sagrat que n’hi havia junt al Temple de Vesta (Cic., De Div. I, 101; Liv. V, 32). Les vestals guardaren els testaments d'homes importants com Juli Cèsar (Suet., Caes. 83, 1), Marc Antoni (Plut., Ant. LVIII, 3) i August (Suet., Aug. 101, 2), possiblement a la casa, doncs per les dimensions del Temple de Vesta es pensa que seria en l’atrium Vestae on estarien resguardats els documents[2]. També es refugiaren a l’atrium personatges com Terència, esposa de Ciceró i germana de la vestal Fabia (Cic., Ad Fam. XIV, 2, 2), la mare i la germana d’Octavià (App., B. C. III, 92), i d’altres que no van tenir tanta sort com el pontífex Muci Escevola l’any 82 a. C., i Calpurni Pisó, el 69 d. C., que foren assassinats (Tac, Hist. I, 43).


[1] La majoria d’escultures conservades són dels segles II i III d. C. Eren un mitjà de propaganda perfecte, ja fos per engrandir la figura de la vestal o la del dedicant. Existeixen quatre estàtues de vestals fora de Roma, una en Delfos, dedicada a Torquata Silana (SIG 794); i tres en Atenes, a Aurelia, Vibidia  i Valeria (IG II-III, 3534; 3532; 3533).
[2] Sobre la possibilitat de l’existència d’un arxiu en l’atrium Vestae o en l’aedes Vestae, Vid. Saquete, 2000: 106 ss.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada