El soterrament en vida de la vestal

Altar de Vesta i altres edificis (d’esquerra a dreta): Arc d’August; Palau de l’Emperador Calígula (entrada i galeries); Casa de les Vestals i Altar de Vesta; Temple de de Càstor i Pòl·lux; Palau de Tiberi (J. Guillén, 2009: Annex d’imatges nº 1).

El soterrament de la vestal es produïa a la Porta Collina[1] com així ho descriuen Plutarc (Num. X, 5-7) i Dionís (II, 67). Ovidi (Fast. VI, 459-460) explica, de forma molt simple, el soterrament en vida de la vestal a partir de la teoria de que si Vesta era assimilada a la Terra, no hi havia doncs millor lloc en el que expiar el greu crim comés per la sacerdotessa. Respecte al fet de soterrar-les a la Porta Collina, Saquete (2000: 98-99), a partir de la idea de Fraschetti (1981:105), fa una interessant proposta, teoritzant que si la vestal era soterrada justament en la part de la ciutat amb el sistema defensiu més dèbil[2], tal vegada es devia al doble propòsit que la sepultura de la vestal, a part de restablir amb el seu sacrifici la pax deorum, també servís per a enfortir la defensa d'aquest sector.

La vestal culpable seria prèviament apartada dels sacra; després, el dia d'execució de la condemna, la desposseirien de la banda o infula i seria conduïda en llitera (coberta amb teles nugades amb cintes) amb un vel[3], doncs ningú podia veure el seu impur rostre, des del Fòrum en silenciosa processó fins la Porta Col·lina (Porta Collina), en un lloc conegut com Campus Sceleratus (Liv. VIII, 15, 7; Fest., p. 448 L), on es trobava l'agger de l'anomenada mura Serviana, dins de la ciutat[4]. Ací es suposa que es trobava l'habitació subterrània on era soterrada la vestal en vida després d'una oració del pontifex maximus, en la qual dipositaven un poc de menjar (pa, oli, llet i aigua) i una lluerna; una vegada dins, cobrien l'entrada amb terra per a deixar-la baix terra fins la seua mort final, potser dos o tres dies després, encara que davant la falta d'informació sobre la quantitat de queviures dels que disposaria, no podem afirmar amb certesa aquesta última hipòtesi. No hi havia cap monument en superfície, doncs cap signe visible devia indicar el lloc; de la mateixa manera, després del soterrament no hi havia cap cerimònia. La vestal era simbòlicament oblidada, excepte per als escriptors que es feien ressò d'aquests successos.

Livi (VIII, 15, 7-8; XXII, 57, 2) diu que així van morir divuit vestals al llarg de la història de Roma, des de temps del rei Numa fins a l'emperador Teodosi, un espai de mil anys[5]. Foren diverses les vestals jutjades, de les quals la majoria moriren soterrades o se suïcidaren, salvant-se molt poques de la condemna (excepte alguns casos com el de Tuccia, Fabia i Licinia):

-En període monàrquic: Pinaria (regnat de Tarquini Prisc) (Dion Hal. III, 67, 2).

-Durant la República: Oppia, 483 a. C. (Liv. II, 42, 11; Per. 11; Dion. Hal. VIII, 89, 3-5; Oros. VIII, 13; Hieron., Chron. ad ann. 486), Urbinia, 471 a. C. (Dion Hal. IX, 40, 3), Minucia, 337 a. C. (Liv. VIII, 15, 7), Sextília, 273 a. C. (Liv., Per. XIV; Oros. IV, 2, 8; Hieron., Chron. ad ann. 276), Caparronia, 271 a. C. (Oros. IV, 5, 9), Opímia i Floronia, 216 a. C. (Liv. XXII, 57, 2-6; XXIII, 1-6; Plut., Fab. 18, 3; D. C., Hem. fr. 32), Emília, Licinia i Marcia, 114 a. C. (Liv., Per. LXIII; D. C. XXVI; Plut., Q. R. 83; Macr., Sat. I, 10, 5; Obseq. 97; Ascon., In Milon. 32; Acron., In Hor. Car. I, 6, 30; Cic. De Dom. 136; Brut. 160; Oros. V, 15, 21).

-En època imperial: Varronilla i les dues germanes Oculata, 82-83 d. C. (Suet., Domit., 8, 4; D.C., Epit., LXVII, 3; Phil., Apoll., VII, 6), Cornèlia, 90-91 d. C. (Suet., Domit., 8, 3-4; Plin., Ep., IV, 11, 6; Phil., Apoll., VII, 6; D.C., LXVII; Hier., Chron., 217, 3), Aurèlia Severa, Clodia Laeta, Pomponia Rufina i Cannutia Crescentina, 213 d. C. (D.C., Ep., LXXVIII, 16; Herod., IV, 6, 4).



[1] Sobre la significació d'aquesta cerimònia, veure Fraschetti (1984).
[2] En aquesta porta es concentraren entre altres, els atacs de Lars Porsenna en 509 a. C., els gals al 390 a. C. I fou per on Anníbal podria haver atacat al 211 a.C., doncs ací es va concentrar una possible ofensiva, encara que com sabem mai va assetjar Roma.
[3] El vel que devia portar la vestal eixe dia té ací un doble motiu, doncs, a més, com indiquen Scheid (1981:134), Fraschetti (1984:121) i Saquete (2000: 97), el pontifex maximus no podia contemplar cap funeral o cadàver directament amb els seus ulls per evitar ser contaminat, i en el cas de la vestal era qui l'acompanyava cap a l'habitacle i realitzava una oració abans que la sepultessin per a sempre. Aquesta prohibició de veure un cadàver, junt a la de muntar a cavall o eixir d'Itàlia, segons Guillén (2004b:139) haurien desaparegut ja al segle II a.C.
[4] El soterrament dins de la ciutat era un cas excepcional, doncs des de molt antic els romans mai permeteren que es soterrés cap cadàver, símbol d'impuresa, dins del recinte sacre del pomerium (intra pomerium); el mateix succeïa amb la cremació d'un cos a la pira. Així ho transmeten les lleis de les XII Taules: “Hominem mortuum in urbe ne sepelito neue urito” (XIII Tab. 10, 1). Altres de les excepcions que trobem en època republicana foren les de Publícola (Cic., Leg. 2, 58) i Juli Cèsar (D. C. 44, 7); no sembla que hi haja canvis al respecte en època imperial, sent molt possiblement l'única excepció la de Trajà (Eutrop., Breu. Hist. 8, 6). Seria a partir del segle VI quan començaren a generalitzar-se els soterraments dins dels límits de la ciutat (Guillén, 2004a: 21).
[5] Més informació sobre aquest llistat a Fraschetti (1984: 102-103), Martínez López (1988: 138-139) i Saquete (2000: 137-143).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada