Fulvia, un mal exemple de dona romana

Bust de Fulvia (esquerra) i la deessa Atenea (dreta). Coh. 1 RPC I 3139; Sylloge Nummorum Graecorum, Copenhaguen.

Fulvia (83-40 a. C.) va ser una dona aristocràtica de la gens dels Gracs que va viure els anys més tempestius del final de la República romana. Casada amb tres dels homes políticament més populars de la seua època, a saber Publi Clodi Pulcre, Gai Escriboni Curió i Marc Antoni, tots tres foren tribuns de la plebs i partidaris acèrrims de Juli Cèsar, especialment l'últim, qui es convertí en mà dreta de Cèsar durant la guerra civil i la conseqüent dictadura. Per què es recordada Fulvia? Normalment, les dones romanes eren recordades particularment per dues raons principals: o bé pel seu comportament exemplar, o bé pel cas contrari. Aleshores, tenim una dona romana que s'escapa de l'ideal tradicional romà: una dona pèrfida i intervencionista. Fou tal la seua importància, que fins i tot va ser la primera dona -no mitològica- que va aparèixer la seua cara en una moneda.

Fulvia escapava amplament dels límits que els romans idealitzaven com una dona exemplar: tenia ambició política, participant d'aquesta directament a través dels seus tres marits, especialment de Marc Antoni, com podem veure en la guerra civil de Perusia (41-40 a. C.) entre el cònsol Luci Antoni (germà menor de Marc) i Fulvia, recolzats per Antoni, i el futur August, Octavià. En aquest conflicte, Fulvia va pretendre -teòricament- que el seu marit governés Roma en solitari, en lloc de continuar amb el triumvirat amb Octavià i Lèpid. Òbviament, Octavià els derrotà després d'un llarg assetjament a la ciutat de Perusia, on s'havien refugiat els revoltats. Fulvia fou castigada amb l'exili a Sició, mentre que Luci fou enviat a governar una província d'Hispania. No seria fins a l'any 40 a. C., amb la mort de Fulvia, quan retornà la pau -tot i que breu- entre Marc Antoni i Octavià amb la firma del tractat de Bríndisi (40-32 a. C.).

Deixant a banda els seus dos primers matrimonis, els textos es centren en les figures de Fulvia i dels seu tercer marit, Marc Antoni. Al primer text de Plutarc (Vit. Ant. 10, 3), Marc Antoni és presentat com un home sotmès al domini de Fulvia: "[...] dona no nascuda per a les tasques del seu sexe o per a la cura de la casa, ni que s'acontentava tampoc en dominar a un marit particular, sinó que volia manar al que tingués comandament, i conduir a qui fou cabdill; de forma que Cleopatra devia pagar a Fulvia l'ensenyament de la subjecció d'Antoni, per haver-lo agafat ja manejable, instruït des del principi a sotmetre's a les dones". Antoni, del qual tots coneixien ben bé el seu caràcter agressiu i intempestiu, sembla un tant irònic ser presentat com ho fa Plutarc, tot i que aconsegueix sobradament el que pretenia: perjudicar la imatge de Fulvia. L'ideal de matrona romana era aquella que treballava en la seua casa filant i teixint amb les seues esclaves, administrant la casa, educant i criant als fills. A més, devia mostrar respecte i fidelitat al marit, i aquest devia agrair-li-ho amb protecció i amistat (Plin., Ep. 8, 5; Val. Màx. 6, 7). Per tant, Fulvia no fou una vertadera dona que provés fidelitat i amor cap al seu espòs, com s'esperava de tota matrona romana. Però, tot i la condició lliure de la dona, a més es caracteritzava per la seua submissió a un home, que tot i que no era el seu patró en sentit jurídic, de fet era el pater familias (Cantarella, 1991, 197). Això és precisament el que pretén demostrar Plutarc, la manca de submissió i control de l'home sobre la dona que defenia l'ideal romà. Tot i els seus suposats drets, la dona romana era -i devia ser- un ser tutelat de per vida (tutela mulieris) (Gil Fabregat, 2000, 67).

En aquest punt, després de veure-hi dos exemples de la condició de la dona grega i estant ara amb el tractament de la romana, caldria esmentar la diferència del que s'esperava d'una dona grega i d'una romana. La dona romana no apareix com la grega tancada al gineceu, sinó que participava com ama i matrona de la vida social de la casa (Guillén, 2009, 337). Era la companya i cooperadora del marit, podia sortir lliurament a comprar per les tendes, tenia plena llibertat i honorabilitat com a matrona, i fins i tot podia aparèixer junt al seu home en les recepcions i als banquets, i compartir amb ell l'autoritat sobre els fills i els esclaus, com ens transmeten Valeri Màxim (10, 23) i Servi (Ad. Aen. 1, 737), podent intervenir, a més, en els tribunals com a demandant o com a testimoni, així com intercedir en les causes criminals.

El text de Dio Cassi (47, 8, 2), tot i que abundantment exagerat, presenta una imatge de Marc Antoni més pròxima a la realitat, i novament una projecció cruel de Fulvia, gaudint dels assassinats, fins i tot més tirànica que Marc Antoni. Situem-se contextualment. Amb l'assassinat de Juli Cèsar, Antoni es convertí en un dels homes més poderosos -sinó el que més- de Roma, estant Fulvia involucrada en les conseqüències polítiques. S'iniciava una guerra diplomàtica per fer-se amb el control efectiu del poder, en el qual Ciceró, lleial tradicional republicà, jugà en contra dels interessos dictatorials d'Antoni i Fulvia. Amb la firma del segon triumvirat d'Antoni amb Octavià i Lèpid l'any 43 a. C., s'iniciaren les proscripcions polítiques, sent Ciceró un dels màxims exponents d'aquestes llistes negres. Aleshores, al text de Dio Cassi llegit, així com en Apià (BC. IV, 4, 29), descriuen a Fulvia com implicada en aquestes proscripcions violentes, que s'empraren per acabar amb els enemics i guanyar fons necessaris per a mantenir el control de Roma. Marc Antoni perseguí als seus enemics més poderosos, sent el principal Ciceró, qui anteriorment l'havia criticat reiteradament per abusar dels seus poders com a cònsol després de l'assassinat de Cèsar. Dio Cassi descriu l'alegria amb la qual Fulvia fereix la llengua de Ciceró amb les seues forquetes, burlant-se, com una mena de venjança final contra el poder oratori de Ciceró.

Bibliografia
-CANTARELLA, E., La calamidad ambigua, Ediciones Clásicas, Madrid, 1991.

-GIL FABREGAT, C., "Tutela mulieris en el derecho romano". Actas del Segundo Seminario de Estudios sobre la Mujer en la Antigüedad (València, 1998), 2000, pp. 65-77.

-GUILLÉN, J., Urbs Roma IV. Vida y costumbres de los romanos. Constitución y desarrollo de la sociedad, Ediciones Sígueme, Salmanca, 2004.

-WEIR, A. J., A study of Fulvia, Queen's University, Kingston, 2007.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada