Teoria de Nietuschil sobre el possible origen del consolat

S. I. Kovaliov, en la seua història de Roma (Universitat de Leningrad, 1948), defèn la teoria del seu compatriota I. V. Nietuschil sobre l'inici del consolat en Roma, que lluny de la tradició que el situa en torn a finals del segle VI a. C. o inicis del V a. C., es situaria durant el context de les rogationes de Licini i Sexti, l'any 376 a. C. La tercera d'aquestes, segons els autors russos, afectaria a la pretura romana. Així, contràriament a lo que ens aporta la tradició (veure Livi VI, 35-42), el càrrec de cònsol no existiria abans, que sols hi haurien dos pretors, un ancià i altre jove a les ordres del primer, que sovint eren substituïts per tribuns militars amb poder col·legiat. Així doncs, la rogatio de Licini i Sexti agregaria un pretor als dos ja existents.

Aquest tercer pretor tan sols deuria haver-se elegit entre els plebeus, i devia tindre una autoritat corresponent a la del pretor ancià patrici. Així, l'ancià i el pretor plebeu formarien un poder col·legiat, i per aquest motiu foren anomenats "pretors-cònsols" o simplement "cònsols". Al pretor subordinat, antic ajudant del pretor ancià, se li van transferir atribucions judicials, excloent-lo del poder col·legiat però mantenint la denominació de "pretor". Aquest seria, segons Nietuschil, com es formaria el consolat, que representaria la conclusió històrica del decemvir i del tribú militar amb poder consular.

Bibliografia

-KOVALIOV, S. I., Historia de Roma (edició revisada i ampliada per Domingo Plácido), Akal, Madrid, 1989, pàg. 105.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada