Qüestions prèvies. El sorgiment de l'Estat

El sorgiment de l'Estat com una organització sociopolítica constitueix un procés de llarga duració que fou cristal·litzant i madurant a poc a poc durant la segona meitat del IV mil·lenni a. C. En la seua creació, a més de l'existència i conseqüent control, gestió i monopoli de l'excedent agrícola per part d'una elit minoritària, es van produir altres fenòmens que van permetre catalitzar el procés d'estatalització.

Per a T. A. Wilkinson (2001:314), l'estat seria "una entitat territorial amb un sistema d'exercici d'autoritat legal sobre la seua població".

Però qui establí amb més certesa les característiques de l'Estat fou V. Gordon Childe, que les enumerà de la següent forma:
1- Aparició dels primers centres urbans, més extensos i densos.
2- Divisió del treball i existència d'especialitats a temps complet.
3- Concentració de l'excedent agrícola extret com a tribut regular i obligatori als seus productors.
4- Construcció d'edificis públics de caràcter monumental.
5- Divisió social en classes, on governa una menuda part que controla la major part de l'excedent.
6- Sorgiment de l'escriptura com a forma de registre.
7- Creació de ciències exactes i predictives (astronomia, geometria, aritmètica, etc.)
8- Elaboració i expansió de nous estils artístics.
9- Importació de matèries primers foranies per mitjà del comerç.
10- Organització estatal més basada en la residència que en el parentesc (Campagno, 2006:30).

No obstant, segons Campagno no totes les cultures que poden ser identificades com Estats reuneixen totes i cadascuna d'aquestes característiques, ni totes les característiques són exclusives de societats urbanes.

-Entre els criteris d'índole més quantitatiu (1, 2, 4, 8 i 9), alguns d'ells són compartits per cultures no estatals (2 i 4).
-Aquells que són més bé de caràcter qualitatiu (3, 5, 7, i 10), sí són propis de l'Estat, tot i que no tots ells ho tinguin al mateix temps.

E. Service estableix els següents punts:
1- Jerarquia de classes baix l'autoritat d'un governant.
2- Una burocràcia centralitzada que recull i cobra impostos i que imposa lleis a la població en el seu conjunt.
3- Existència d'una classe sacerdotal.
4- Demarcació de fronteres polítiques, de vegades fortificades.
5- Assentaments urbans, amb palaus, temples i d'altres edificis públics amplis (Wilkinson, 2001:314).

M. Campagno es centra en els aspectes qualitatius i identifica les organitzacions sociopolítiques estatals com posseïdores de tres capacitats:
1- Capacitat de coerció, que suposa el monopoli i ús sistemàtic de la força per part de l'Estat, tant cap a dins com cap a fora.
2- Capacitat de creació, manifestada en la capacitat de transformar l'entorn i, d'aquesta manera, de realitat i organitzar obres públiques, fundar assentaments, etc.
3- Capacitat d'intervenció, que permet a l'Estat mitjançant les dues capacitats anteriors, reorientar, interferir, monopolitzar, recodificar, gràcies a un sistema burocràtic.

Tanmateix, Campagno ha destacat que en les societats estatals conviuen dos lògiques d'estructuració social: 1) la lògica del parentesc, preestatal i que conviu amb l'altra; 2) la lògica de l'Estat, que es superposa a la primera, la transforma però amb la qual conviu i de la qual es serveix per al seu funcionament.

Recentment, M. Campagno (2006), atenent al fet de que de forma natural els sistemes parentals no donen lloc a sistemes estatals, existeix el problema de com els segons van sorgir a partir dels primers. Part de la resposta resideix en que quan s'estableixen relacions entre grups parentals diferents les formes de relació basades en el parentesc no serveixen i es fa necessari la creació de noves regles, l'Estat, que determinen les interaccions entre els grups, "espais intersticials", és a dir, aquells escenaris on el parentesc no és efectiu: la guerra i les relacions entre conqueridors i dominats, per un costat, i els nuclis urbans, cada vegada majors, que engloben poblacions de procedències diverses que convergeixen en un mateix espai com a resultat de la major complexitat econòmica i el control de territoris cada vegada més amplis.

Bibliografia
-CAMPAGNO, Marcelo, “De los modos de organización social en el Antiguo Egipto: Lógica de parentesco, lógica de Estado”. Estudios sobre parentesco y Estado en el Antiguo Egipto, Buenos Aires, 2006, pp. 15-50.

-WILKINSON, T. A. H., "State". OEAE, III, pp. 314-319.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada