La dictadura


No sembla clar l'origen de la figura del dictador en Roma, i el tema està lluny d'aclarir-se: "[...] no es sap amb certesa en que any va succeir això [...] ni qui fou elegit dictador la primera vegada", informa Livi (II, 18), una pràctica que sens estava establerta en moltes comunitats llatines d'època arcaica. El que sembla acceptat per molts historiadors és que abans de l'aparició dels tribuns militars amb poder consulars no era necessària la dictadura, doncs l'ancià pretor reunia en la seua persona un gran poder personal, mentre que l'altre pretor era tan sols un ajudant (veure teoria de Nietuschilsobre el possible origen del consolat). Així doncs, amb l'aparició de la col·legialitat representada pels tribuns militars amb poder consolar, tots amb el mateix poder, i després dels cònsols, va començar a existir en determinats moments la necessitat de concentrar el màxim poder suprem en mans d'una sola persona.

Es recorria a ella tan sols en casos especials, quan l'Estat estava amenaçat greument per un perill extern (enemics) o per desordres externs. Segons la constitució, el dictador era elegit pel Senat, i devia estar present almenys un dels dos cònsols en el procediment, doncs devia donar el seu vist-i-plau (alguns historiadors consideren que era elegit solemnement pel cònsol). El dictador o magister populi (cap del poble) elegia, una vegada en el poder, a un ajudant o cap de la cavalleria, el magister equitum. Com a magistratura extraordinària, la seua duració era tan sols de sis mesos, tot i que podia durar menys si el problema es resolia abans; passat aquest període, devia abandonar el càrrec. Durant la seua magistratura, el dictador reunia en una sola persona els poders militars i civils mentre durés el seu mandat, amb un imperium superior als dels cònsols. La resta de funcionaris, no obstant, romanien en el seu càrrec tot i la dictadura, desenvolupant de forma normal el seu treball. El que sí que sembla és que la resta de poders magistrats cessaven en el seu poder, i ningú podia vetar les decisions del dictador, ni tan sols el Senat.

Bibliografia
-KOVALIOV, S. I., Historia de Roma (edició revisada i ampliada per Domingo Plácido), Akal, Madrid, 1989 [1948].

-REQUENA JIMÉNEZ, M., "El marco institucional del estardo romano". F. J. Fernández Nieto (coord.), Historia Antigua de Grecia y Roma, Tirant lo Blanch, València, 2005, pp. 424-457.

-ROLDÁN, J. M., Instituciones políticas de la Republica Romana, Akal "Historia del Mundo Antiguo", Torrejón de Ardoz, 1990.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada