La censura

L'any 443 a. C. els patricis, per asegurar-se el seu control de les altes magistratures, crearen dos nous funcionaris, els censors -magistratura d'entre les extraordinàries la més important-, als quals dotaren la funció d'alçar el cens, tasca abans realitzada pels pretors. Eren elegits cada cinc anys i duraven en el càrrec els divuit primers mesos; això es deu a que el cens es feia cada cinc anys, i amb divuit mesos era suficient per a complir el seu objectiu. Tot i no tenir imperium, eren elegits als comicis centuriats. Aleshores, després d'un any i mig, els censors dimitien i Roma estava durant tres anys i mig sense censors (cal dir que durant l'època tardana republicana, hi hagueren períodes més llargs de divuit mesos de censura). Els censors, doncs, tenien les següents competències:

1- Eren els encarregats de fer el cens dels ciutadans, el llistat de tots els ciutadans romans i les seues rentes; control necessari per establir els drets i obligacions militars i polítiques dels ciutadans, per exemple, l'album senatus, la llista de tots els ciutadans amb dret de formar part del Senat.

2- Administraven els béns de l'Estat (cas del cobrament dels impostos, com l'arrendament de terres. A més, recaptaven les tasses duaneres i els imposts provincials. També atorgaven els controls d'abastiment de gèneres que necessitava l'Estat.

3- Tenien facultats per completar el Senat i separar als senadors.

4- Controlaven les costums i la moral, podent degradar a un ciutadà mitjançant la infamia o nota censoria. La degradació consistia en canviar al degradat de centúria o de tribu, i fins i tot privar-lo dels seus drets polítics. Les faltes de caràcter moral eren aquelles no contemplades per les lleis: maltractar a un familiar, avarícia, luxe i malgastar, fals testimoni, abús de divorç o divorç injustificat, prodigalitat, etc.

A més, tenia un caràcter religiós i temporal: "Esta operación del censo, es decir, la confección y control de la lista de ciudadanos y su reparto, en orden al servicio militar y al tributo, en clases censitarias y tribus, necesario también para el desarrollo de la vida política, no era simplemente una labor mecánica: estaba imbuida de significado religioso, puesto que la operación se interpretaba como una auténtica renovación del pueblo romano, con ceremonias solemnes de purificación, la lustratio, que, al celebrarse cada cinco años, explica el nombre de lustrum que los romanos daban al período de tiempo entre una y otra ceremonia, conservado en los idiomas románticos con su significado temporal" (Roldán Hervás, 1990:32).


Bibliografia
-KOVALIOV, S. I., Historia de Roma (edició revisada i ampliada per Domingo Plácido), Akal, Madrid, 1989 [1948].

-REQUENA JIMÉNEZ, M., "El marco institucional del estardo romano". F. J. Fernández Nieto (coord.), Historia Antigua de Grecia y Roma, Tirant lo Blanch, València, 2005, pp. 424-457.

-ROLDÁN, J. M., Instituciones políticas de la Republica Romana, Akal "Historia del Mundo Antiguo", Torrejón de Ardoz, 1990.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada