Els números romans


La numeració romana usa set lletres majúscules, a les quals corresponen els següents valors:

Per a escriure els números romans, es deuen complir les següents regles:

1. Si a la dreta d'una xifra romana s'escriu altra igual o menor, el valor d'aquesta es suma a l'anterior. Exemples: VI = 6; XXI = 21; LXVII = 67.

2. La xifra "I" col·locada davant de "V" o "X", lis resta una unitat; "X", precedint a "L" o "C", lis resta deu unitats; i "C", davant de "D" o "M", lis resta cent unitats. Exemples: IV = 4; IX = 9; XL = 40: XC = 90; CD = 400; CM = 900.

3. En cap moment es pot posar una lletra més de tres vegades consecutives. Exemples: XIII = 13; XIV = 14; XXXIII = 33; XXXIV = 34.

4. "V", "L" i "D"  no poden duplicar-se perquè hi ha d'altres lletres com "X", "C" i "M" que representen el seu valor duplicat. Exemples: X (no VV) = 10: C (no LL) = 100; M (no DD) = 1.000.

5. Si entre dos xifres qualsevol existeix altra menor, aquesta restarà el seu valor a la següent. Exemples: XIX = 19; LIV = 54; CXXIX = 129.

6. El valor dels números romans queda multiplicat per mil tantes vegades com línies horitzontals es col·loquen sobre els mateixos. Exemples: 

Per a consultar els números romans, de l'1 al 5.000, pots visitar el següent enllaç: http://numerosromanos.babuo.com/numeros-romanos-del-1-al-5000

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada