L'edilitat

Els edils organitzaven els jocs públics
Segons la tradició, l'any 494 a. C. van aparèixer els edils de la plebs (aedilis), com a òrgan que es va donar a la plebs per a lluitar contra el Senat patrici. Tenien la funció d'administrar el temple de Ceres, Líber i Líbera, divinitats camperoles dels plebeus, dins del qual es conservava l'arxiu plebeu. El sistema d'elecció era el mateix que per als tribuns de la plebs. Des de mitjans del segle IV a. C. (ca. 367/6 a. C.), amb la finalització de la lluita patrici-plebea, s'integraren com a magistrats públics i foren duplicats en nombre amb la inclusió de dos patricis, començant a elegir-se edils cada quatre anys: dos plebeus i ara, a més, dos curuls, aquests segons jeràrquicament superior als primers, elegits al principi exclusivament entre els patricis, tot i que amb el temps els plebeus també van poder accedir a l'edilitat curul. L'edilitat s'estructurava en tres grans apartats, com veurem a continuació: policial, econòmic-administratiu i organització de jocs públics. L'any 46 a. C., finalment, es van crear dos edils més, els cerials, exclusivament per a les distribucions del gra.

Entre les competències dels edils, destaquen:

1- Vigilaven l'ordre públic tant en Roma com en una distància d'una milla del perímetre dels murs. Tenien competència "policíaca", segons el significat del nostre terme actual, pel qual els edils tenien determinats drets. Ells, coms els pretors, publicaven al principi de la seua legislatura un edicte en el qual exposaven públicament les bases de la seua política.

2- Custodiaven els edificis i les construccions, la neteja dels carrers i les places, les condiciones sanitàries de les termes, la conservació dels arxius, el control de la prostitució, etc.

3- Procuraven la provisió d'aliments, lluitaven contra l'especulació sobre els articles de primera necessitat, vigilaven la qualitat dels productes del mercat i controlaven els pesos i les mesures.

4- Organitzaven els jocs públics, pels quals rebien una determinada suma de l'Estat, tot i que era considerada insuficient per a satisfer els gustos de la població. Així doncs, els edils tenien que traure més mitjans econòmics propis als de l'Estat, destinant grans sumes de diners per aconseguir la simpatia del poble, doncs aquests eren els seus electors. Per tant, l'edilitat curul era impensable per a gent que no comptava amb els mitjans econòmics suficients, és a dir, sols els rics podien costejar-se el càrrec -del qual no rebien cap benefici econòmic-, o bé també un menys podent podia endeutar-se per satisfer al poble, cas semblant al del propi Juli Cèsar. Cal dir que, arran de l'any 213 a. C., l'erari públic deixà de costejar els jocs, i per tant aquest cost augmentat, sumat a l'aprovisionament de la ciutat, reduïa més si cap la llista de ciutadans que podien permetre-se'l, pel seu caràcter onerós, tot i que reportava a l'edil una gran popularitat respecte a futures eleccions.

5- L'edil no tenia imperium. Eren elegits pels comicis per tribus baix la presidència d'un cònsol (per als edils curuls) o d'un tribú de la plebs (per als edils plebeus).


Bibliografia
-FERNÁNDEZ NIETO, F. J. (coord.), Historia Antigua de Grecia y Roma, Tirant lo Blanch, València, 2005.

-KOVALIOV, S. I., Historia de Roma (edició revisada i ampliada per Domingo Plácido), Akal, Madrid, 1989 [1948].

-ROLDÁN, J. M., Instituciones políticas de la República romana, Akal "Historia del Mundo Antiguo", Torrejón de Ardoz, 1990.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada