Els comicis tribals (comitia tributa)

Els comicis tribals (comitia tributa) eren molt més democràtics que les altres dues assemblees populars, doncs en aquests participaven tots els ciutadans, independentment de la seua classe. En els inicis era coneguda com a concilia plebis, i tan sols permetia l'assistència als plebeus. Estava dividida en 35 tribus (4 urbanes i 41 rurals). La pertinència a aquesta es basava en els avantpassats  i estava presidida per un tribú de la plebs. Amb el temps (Llei de 449, ratificada en el 339 i especialment el 287), les assemblees de la plebs es convertirien en Assemblees populars amb la participació de tots els ciutadans, tant patricis com plebeus.

No obstant, es conservà formalment la distinció entre "assemblees plebees de tribu" (concilia plebis tributa) i "comicis tribals" (comitia tributa), tot i que en la pràctica no hi havia distinció de classes i qualsevol grup social participava tant als comicis tribals com als concilis de la plebs. Les assemblees plebees de tribu estaven presidides pels tribuns de la plebs o pels edils plebeus i tractaven els temes que afectaven a la plebs. Els comicis tribals, en canvi, eren presidits pels cònsols, pels pretors i pels edils curuls.

Els comicis tribals solien tenir lloc al fòrum, en la part denominada comitium, i rarament es solien produir en la plaça del Capitoli. El procediment de votació era similar al dels comicis per centúries, votant cada elector dins de la seua tribu (la votació es produïa simultàniament en les 35 tribus); tot seguit es recomptava el número de tribus que, conjuntament, havien votat a favor o en contra (amb 18 tribus votant el mateix es podia obtenir la majoria absoluta).

Entre les seues competències, destaquen:

1- Arran de l'any 287 a. C., els comitia tributa es convertiren en el principal òrgan legislatiu, doncs decidien sobre totes les lleis constitucionals.

2- Tenien tasques judicials: decidien sobre totes les qüestions penals que significaren aplicacions de multes.

3- Eren elegits els qüestors, els edils curuls, un cert nombre de tribuns militars (la resta eren anomenats pels cònsols).

4- Altres competències com l'alimentació, la vigilància dels carrers, etc.

5- En les assemblees plebees de tribu sols s'elegien els magistrats plebeus (tribuns de la plebs i edils curuls).


Bibliografia
-FERNÁNDEZ NIETO, F. J. (coord.), Historia Antigua de Grecia y Roma, Tirant lo Blanch, València, 2005.

-KOVALIOV, S. I., Historia de Roma (edició revisada i ampliada per Domingo Plácido), Akal, Madrid, 1989 [1948].

-ROLDÁN, J. M., Instituciones políticas de la República romana, Akal "Historia del Mundo Antiguo", Torrejón de Ardoz, 1990.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada