Els comicis curials (comitia curiata)

Il·lustració d'un lictor
Els comicis curials (comitia curiata) era la forma més antiga dels tres tipus d'assemblees populars de la República romana. Abans de la reforma de Servi Tul·li era l'única que representava l'única forma d'assemblea del poble romà, controlada pels patricis. Amb l'aparició de les assemblees de centúries i de tribus, els curials van perdre el seu significat real i tan sols es van mantenir per tradició. Així doncs, destaquen dues atribucions en època posterior: en primer lloc, la formalitat d'entregar el poder (imperium) en mans dels magistrats electes als comicis centuriats, votant cada vegada una llei especial sobre el poder (lex curiata de imperio). ni tan sols era necessari la presència dels membres de la cúria, tan sols de trenta lictors per 30 cúries i de tres sacerdots àugurs. en segon lloc, decidien sobre les instàncies d'adopció de ciutadans (adrogatio).


Bibliografia
-FERNÁNDEZ NIETO, F. J. (coord.), Historia Antigua de Grecia y Roma, Tirant lo Blanch, València, 2005.

-KOVALIOV, S. I., Historia de Roma (edició revisada i ampliada per Domingo Plácido), Akal, Madrid, 1989 [1948].

-ROLDÁN, J. M., Instituciones políticas de la República romana, Akal "Historia del Mundo Antiguo", Torrejón de Ardoz, 1990.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada