Els comicis centuriats (comitia centuriata)

Cònsol i lictors
Els comicis centuriats (comitia centuriata) foren durant molt de temps la principal assemblea popular romana. Tenien un caràcter militar, doncs en els seus inicis, els qual la tradició situa en temps de Servi Tul·li, aquestes eren sols reunions de la milícia ciutadana. Com a reunions inicials militars, es reunien fora dels límits de la ciutat (pomerium), en el Camp Marci, i mentre duraven hi havien banderes roges en la part alta del Capitoli. Els magistrats que podien convocar i presidir aquests comicis eren aquells que tenien poders militars (cònsols, pretors, dictadors, interrex).

La votació va ser diferent segons el període: en un primer moment, des dels seus inicis fins a mitjans segle III a. C., el vot es produïa dins de la centúria, on totes les centúries d'una mateixa classe votaven al mateix temps, i després es comptaven les centúries que havien votat a favor i en contra. Com estem davant d'una assemblea poc democràtica, normalment si la primera classe (els més rics) i els cavallers es posaven d'acord (veure reformes de Servi Tul·li), la votació cessava si les primeres 97 centúries votaven igual (en total hi havien 193, per tant 97 era majoria), doncs els més rics sempre votaven primer i, tot i ser molta menys gent, era un vot conjunt de centúria i no individual, de forma que els més pobres, que eren molts més, gairebé aconseguien en aquests primers temps cap disposició política. Però, arran de mitjans segle III a. C. es va introduir una reforma democràtica segons la qual venia a tenir el mateix nombre de centúries.

Entre les seues funcions, destaquen:

1- Fins a la lex Hortensia de l'any 287 a. C. (moment en que els comicis tribals assoleixen màxima importància), els comicis centuriats van ser el tipus d'assemblea estatal romana. Així doncs, totes les lleis constitucionals tenien que passar pels comicis centuriats. Tot i que a partir del 287 a. C. aquesta competència passà als comicis per tribus, va seguir existint una alta competència en els centuriats.

2- Declaraven la guerra i decidien, en última instància, la conclusió de la pau.

3- Elegien alts magistrats ordinaris (cònsols, pretors, censors) i alguns extraordinaris (decemvirs i tribuns militars amb poder consolar).

4- Administraven judici sobre qualsevol causa penal relacionada amb la pèrdua dels drets civils (caput).


Bibliografia
-FERNÁNDEZ NIETO, F. J. (coord.), Historia Antigua de Grecia y Roma, Tirant lo Blanch, València, 2005.

-KOVALIOV, S. I., Historia de Roma (edició revisada i ampliada per Domingo Plácido), Akal, Madrid, 1989 [1948].

-ROLDÁN, J. M., Instituciones políticas de la República romana, Akal "Historia del Mundo Antiguo", Torrejón de Ardoz, 1990.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada