El tribunat militar amb poder consular


Tenien l'alt comandament de l'exèrcit. El seu nombre variava entre tres i vuit, segons les necessitats de les legions. Van començar a nomenar-se com a substituts dels antics pretors, sent en un principi elegits bàsicament entre els patricis als comicis centuriats (difícilment s'elegien plebeus al principi). Així doncs, l'any que s'elegien tribuns militars amb poder consular no s'elegien pretors, elecció que feia cada any el Senat, elegint entre els dos pretors (ancià i ajudant) o els tribuns. Cal dir que el Senat s'estimava més l'elecció dels pretors que dels tribuns militars. Arran de l'aparició del consolat cap al 367 a. C., els tribuns militars van anar desapareixent com a caps suprems del poder militar, sent els nous "pretors-cònsols" o simplement "cònsols" la culminació que representaria la conclusió històrica del decemvir i del tribú militar amb poder consular.

Bibliografia
-KOVALIOV, S. I., Historia de Roma (edició revisada i ampliada per Domingo Plácido), Akal, Madrid, 1989 [1948].

-ROLDÁN, J. M., Instituciones políticas de la Republica Romana, Akal "Historia del Mundo Antiguo", Torrejón de Ardoz, 1990.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada