La vil·la romana de La Sagrera. Patrimoni o problema?

Vil·la romana de La Sagrera. Font: http://www.lavanguardia.com
La troballa de la vil·la romana al barri barceloní de La Sagrera és un clar exemple de la problemàtica que s’origina en qualsevol resta arqueològica en un context urbà. Aquesta vil·la es va trobar el juny de 2011 durant la construcció de l’estació de l’AVE de La Sagrera, sota el Pont del Treball Digne. La vil·la fou construïda amb anterioritat al segle IV d. C., i conté unes estructures (termes, nimfeu, habitacions, processat del raïm, producció del vi, magatzems, etc.) que compaginaven la vida diària dels seus inquilins, de classe patrícia i els seus esclaus, entre els afers domèstics i la producció de vi.

El projecte inicial de recuperació fou promocionat per la pròpia empresa pública constructora del ferrocarril, ADIF, qui va destinar un pressupost de 750.000 €, amb l’excavació duta a terme per set arqueòlegs i cinquanta i huit auxiliars, una vegada acceptat el seu projecte d’investigació que justifica la seva intervenció. L’ajuntament local, així com la pròpia empresa, amb el vist-i-plau dels arqueòlegs titulars del jaciment, van acceptar la possibilitat de la continuació de la construcció de l’estació sempre i quan totes les troballes hagen estat estudiades i documentades. Tot i això, a dia d’avui, el jaciment de La Sagrera continua revelant noves restes, amb la segona fase arqueològica van sortir a la llum noves habitacions i un gran pati porticat que, juntament a la resta de troballes anteriors, no seria gens descabellat afirmar que aquesta villa fou més gran que la pròpia Barcino, sent un important centre de producció vitivinícola. És a dir, una grandíssima construcció amb dues parts: una que servia com a mansió per a la família, i d’altra de “bodega”, producció i magatzematge del vi.

Durant la primera excavació es va procedir al treball en una àrea extensa de 1.150 m2, pràcticament tota ella va donar indicis d’haver estat l’antic solar d’una gran vil·la, tot i que amb les últimes excavacions, des de mitjans de 2012 fins a aquest mes de maig actual, els arqueòlegs es troben a cada dia més segurs que la seva grandària seria més que, com hem dit, la ciutat de Barcino. En aquesta segona fase es va intervenir en una superfície molt major, uns 9.000 m2.

Sense entrar en més detalls sobre la pròpia excavació i la importància de les seves restes en el context de la producció de vi imperial de la Tarraconense, ens centrarem en l’aspecte de la conservació de les restes, en les funcions i l’interès de les institucions públiques i privades i en el problema que sempre comporta l’excavació i documentació d’un jaciment arqueològic dintre d’aquest plànol urbà, amb la seva respectiva repercussió entre els mitjans de comunicació i la societat. Problema o patrimoni?

En setembre de 2011, un par de mesos després de la troballa del jaciment, les autoritats locals i la pròpia Generalitat ja tenien clar que la villa no es conservaria, almenys pel que fa a les estructures, conservant-se tan sols tot això que, com el mosaic d’opus tessellatum, tingués un valor patrimonial ric. Avui dia, els grans projectes d’obra civil suposen uns dels majors perills per a la conservació del Patrimoni Arqueològic (Escolà et alii, 2005, 119). Aquestes restes que es conservaran han estat traslladades en magatzems per a la seva restauració, les quals podrien recalar finalment en un museu construït en un museu dins de la pròpia estació de l’AVE. Però, es suficient aquesta “compensació”? Certament, seria una bona forma de retornar a la ciutat aquest patrimoni, d’una forma molt didàctica. No obstant, qui escriu pensa que dita idea presenta aspectes bons i roïns.

Aspectes roïns perquè la insistència i el poc mirament de l’ajuntament local i els seus polítics de construir la nova infraestructura i les seves respectives entrades han primat sobre el llegat històric. Tot i que el material s’ha conservat (o s’està treballant en rehabilitar-lo, cas del mosaic), extraure’n els materials fora del seu context seria eliminar sistemàticament una part molt important del seu significat. No podem esbrinar, a simple vista, la vertadera funció de les restes si en lloc de trobar-se al seu lloc d’origen es troben en una mena de “museu” dins d’una estació de l’AVE, un context clarament diferent. Certament, sempre és interessant l’aspecte estètic de qualsevol resta arqueològica, però ho és molt més la informació històrica que d’ella podem obtindre, i això tan sols serà possible quan aquesta resta pot ser trobada en el seu context històric (Pèrez-Juez, 2006, 18). Sí, és cert que exposar un mosaic de dos mil·lennis en una estació li dóna un gran prestigi, i aproxima aquestes restes a tot el públic visitant. Però, la part bona de tot això, és que almenys ha estat la pròpia Adif, encarregada de la construcció de la via, qui s’ha preocupat, juntament amb altres organismes, de l’excavació, estudi i publicació de les troballes a La Sagrera. Tota la documentació sí que era necessària, i més si es va a procedir a desmantellar el jaciment i a sepultar-lo sota diverses capes de ciment.

Naturalment, per una part, s’entén que és impossible protegir, conservar i transmetre-ho tot, perquè estaríem impedint la continuació del present i del futur; però, per d’altra, hi hauria que plantejar-se quina és la contribució a la falsificació de la història que es produeix amb les classificacions actuals del patrimoni històric o cultural (Pérez-Juez, 2006, 25). El Patrimoni Arqueològic és “(t)odo lo que ha salido de las manos del ser humano hasta ayer, y que por lo tanto sirve para construir su historia, son restos del pasado” (Querol, 1997, 637), i per tant, s’ha de conservar, documentar i, en cas de que sigui possible, preservar. Preservar-ho de la millor forma possible, sigui en un museu en l’interior d’una estació o en altre lloc, potenciant amb una bona política de turisme cultural la qualificació d’aquest patrimoni de la ciutat de Barcelona, invertint en la seva investigació i documentació abans d’eliminar-ne pràcticament tota l’estructura de la vil·la baix el cement de l’estació: “Los informes de las actuaciones arqueológicas tienen que componerse de una descripción de los trabajo realizados, documentación gráfica (dibujo y fotografía), inventario de los materiales recuperados y conclusiones previas. Las memorias tienen que incluir la situación del yacimiento [...] además se añadirá un inventario del material arqueológico” (Palet, 2009, 40-41).

Els elements del patrimoni arqueològic, com a part d’un context cultural desaparegut, és impossible integrar-los en la societat present com un element més (Querol i Martínez, 1996, 119). Aquest és el principal problema de les noves troballes, cas de La Sagrera: han d’ocupar un lloc el teixit social, el qual no és fàcil de trobar. La Sagrera s’inscriu dins del nivell de recollida d’informació i preservació de totes les restes mobles o amb algun valor cultural. Una vegada estigui estudiat i documentat tot allò que s’hagi trobat, no es procedirà a la seva conservació ni protecció. El passat donant pas al futur. També cal dir que, el mateix procés d’excavació implica en bona mesura l’eliminació de part dels vestigis del nostre passat.

Com va escriure Palet (2009, 21): “[...] según la espectacularidad de los restos encontrados. [...] la Administración tienen que decidir el futuro del yacimiento: su entierro bajo las edificaciones actuales –controlando que los cimientos no destruyan los restos arqueológicos del subsuelo-, o su adecuación para la visita, si es posible, insertádose en el proyecto urbanístico”. Això és precisament el que té en ment l’Administració local i la Generalitat respecte a la vil·la romana de La Sagrera: la seva preservació dintre d’un museu en la pròpia estació.  El problema és l’elecció, la de conservar-ho dins de la pròpia estació, un àmbit una mica estrany per a una vil·la romana imperial. També cal dir, que millor que les restes descansin en aquest possible museu, amb una utilitat pública notable, que resti, contràriament a allò establert a les lleis, en mans privades i sense cap tipus d’ús social ni cultural, una vegada s’hagin estudiat i documentat.


Bibliografia
-BURCH, J., “Els procesos de patrimonialització”. La Patrimonialització de la materialitat etrusca a la Toscana, Documenta Universitaria, Girona, 2007, pp. 11-36.

-ESCOLÀ, M.; LÓPEZ, M.; MORÍN, J.; PÉREZ-JUEZ, A.; AGUSTÍ, E.; BARROSO, R., “Recuperando el pasado: Arqueología e infraestructura lineales”. Actas de las Primeras Jornadas de Patrimonio Arqueológico en la Comunidad de Madrid (Madrid, 2005), 2005, pp. 119-144.

-PALET, J. M.; TRULLÉN, A.; NADAL, J., “La legislación del patrimonio arqueológico”. Torras, N.; Palet, J. M. (coord..), Arqueología y sociedad, FUOC, Barcelona, 2009, pp. 16-27.

-PALET, J. M.; TRULLÉN, A.; NADAL, J., “Modelos de intervención profesional en arqueología de campo”. Torras, N.; Palet, J. M. (coord..), Arqueología y sociedad, FUOC, Barcelona, 2009, pp. 28-46.

-PÉREZ-JUEZ, A. “Reflexiones en torno al concepto de patrimonio histórico: paradojas e intereses”. Gestión del Patrimonio Arqueológico, Ariel Patrimonio, 2006, pp. 17-47.

-QUEROL, M. A.; MARTÍNEZ, B., “Los sistemas de protección en la normativa sobre el Patrimonio Histórico”. La gestión del Patrimonio Arqueológico en España, Alianza Editorial, Madrid, 1996, pp. 117-129.

-QUEROL, M. A., “El concepto de Arqueología para la sociedad española del siglo XX/XXI”. La cristalización del pasado: génesis y desarrollo del marco institucional de la arqueología en España, MEC, CSIC, Málaga, 1997, pp. 635-645.

En Premsa:
-Redacción y Agencias, “Barcino se cruza con las obras del AVE”, La Vanguardia, 2 de setembre de 2011 [Consulta: 14 de maig de 2014]. Disponible en: http://www.lavanguardia.com/cultura/20110902/54209483571/barcino-se-cruza-con-las-obras-del-ave.html

-EUROPA PRESS, “El mosaico romano de La Sagrera se conservará en el barrio pero la villa se desmantela”, La Vanguardia, 14 de setembre de 2011 [Consulta: 14 de maig de 2014]. Disponible en: http://www.lavanguardia.com/cultura/20110914/54216292752/el-mosaico-romano-de-la-sagrera-se-conservara-en-el-barrio-pero-la-villa-se-desmantela.html

-EUROPA PRESS, “La villa romana de La Sagrera necesitará una tercera fase de excavaciones”, La Vanguardia, 20 de setembre de 2011 [Consulta: 14 de maig de 2014]. Disponible en: http://www.lavanguardia.com/cultura/20110920/54218933707/la-villa-romana-de-la-sagrera-necesitara-una-tercera-fase-de-excavaciones.html

-Camorera, R., “’Vil·la la Sagrera’, tan gran com tota la BCN romana”, El periódico, 12 de febrero de 2014 [Consulta: 14 de maig de 2014]. Disponible en: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/villa-sagrera-tan-gran-com-tota-bcn-romana-3094325#


-Pauné, M. M., “Una enorme bodega y un patio porticado, nuevos hallazgos de la excavación de la villa romana de la Sagrera”, La Vanguardia, 20 de maig de 2014 [Consulta: 20 de maig de 2014]. Disponible en: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20140520/54408103571/villa-romana-sagrera-bodega-patio-porticado.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada