Ludi Saturnales

Thomas Couture, Romans of the Decadence, 1847 (Musée d'Orsay, Paris) 
Eren unes festes en honor del déu Saturn, déu protector de l'agricultura, originàries de l'Àtica (Macrob. Saturn. I, 10). Tenien un fort caràcter agrícola, coincidint amb la fi de la sembra d'hivern, data en que els camperols, esclaus, lliberts o lliures, es retiraven a descansar a l'espera d'una milloria del clima. A més, aquestes dies estaven íntimament vinculats amb el renaixement del Sol (Sol Invictus), una data que en temps cristians es va fer coincidir amb el naixement de Jesús de Nazaret: 25 de desembre, tradicional dia del Nadal (nativitas, és a dir, "naixement) cristià i data tradicional del renaixement del Sol per als pagans, des del punt de vista cristià.

Segons Titus Livi, els ludi Saturnales van estar establits pels cònsols Aule Semproni Atratí i Marc Minuci Augurí l'any 497 a. C., com quedà palès en una dedicació del temple de Saturn: "Els cònsols Quint Cloeli Sícul i Titus Larci Flau foren succeïts per Aule Semproni i Marc Minuci. En l'últim any al temple de Saturn es va dedicar i les Saturnalis es va establir com un dia festiu" (Liv. II, 21, 1-2).

Els romans solien regalar-se mútuament regals al llarg de les festivitats (un dels regals més freqüents eren les vaixelles de plata, especialment els gots de plata), les quals tenien lloc el mes de desembre i començaven, en un principi, el dia 19, dia en el qual la ciutat solia eixir al mont Aventí a passar el dia en ell. En temps de Juli Cèsar, aquest va afegir-ne dos més, del 19 al 21 de desembre. L'emperador Cal·lígula les va elevar a cinc dies, dedicant l'últim dia (iuuenali) a la joventut. Finalment, l'emperador Claudi va elevar els dies festius a set (19-23 de desembre), data que no va variar.

Eren dies (coneguts com a secundis Saturnalibus, tertiis Saturnalibus, etc) d'alegria, plens de menjar i banquets, "Saturnalibus, optimo dierum" (Saturnàlia, els millors del dies), segons Catul (14, 15); fins i tot, Sèneca (Apocol. 12) va escriure que, per a dir que no sempre s'havia de viure de festa, gaudint, es deia el proverbi "Non semper Saturnalia erunt" (No sempre és Saturnàlia). Tots deixaven les togues i anaven pel carrer vestits de forma simple (sintesis). Una humilitat que durant aquests dies trencava amb l'esquema social de la ciutat: els esclaus s'asseien a la taula, doncs en temps de Saturn tot era comú i no existia l'esclavitud; com va escriure Ciceró: "Als lliberts menys acomodats i als esclaus no lis va faltar de res" (Att. 13, 52, 2).


Bibliografia
-GUILLÉN, J., Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos I. La vida privada, Ediciones Sígueme, Salamanca, 2004 (edició original: 1997).

-GUILLÉN, J., Urbs Roma. Vida y costumbres de los romanos II. La vida pública, Ediciones Sígueme, Salamanca, 2002 (edició original: 1995).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada