Les inscripcions romanes arcaiques

Les inscripcions constitueixen uns dels documents històrics més importants per a la reconstrucció de la història de Roma. L'època imperial ens ha llegat una gran quantitat d'epígrafs, contràriament a l'etapa monàrquica i republicana: les inscripcions datades abans de la mort de Juli Cèsar representen poc més de l'1% de les conegudes actualment. Així, a partir d'August, el corpus epigràfic augmenta considerablement, trobant entre els segle I a. C. i III d. C. una gran quantitat d'inscripcions. A partir d'aquest últim segle i fins al VI, el nombre de testimonis epigràfics comença a decréixer, quedant pràcticament reclòs en esglésies i convents cristians.

A continuació veurem els principals llegats epigràfics de la Roma més antiga, aquells d'època arcaica que conformen dels pocs testimonis epigràfics romans conservats. Les inscripcions més antigues es remunten al segle VI a. C.  

-Fíbula Prenestina (CIL I, 3) (ca. 670-650 a. C.; conservat al Museo Nazionale Preistorico): considerada per alguns una possible falsificació produïda pel seu primer editor, W. Helbig, arran de l'estudi de Margherita Guarducci (1980). Presenta una direcció determinada de l'escriptura (dreta-esquerra) , una direcció arcaica. Al text es pot llegir: Manios med fhefhaked Numasioi (Mani em va fer per a Numeri).

Fíbula Prenestina, siglo VII a. C. Museo Nazionale Preistorico Etnografico Luigi Pigorini, Roma. Fotografía: Pax: Vobiscum, 2010  (https://it.wikipedia.org/wiki/Fibula_prenestina#/media/File:Praeneste_fibula.JPG)

-Dedicació a Càstor i Pòl·lux (CIL I, 4, 2883) (conservat al Museo Nazionale de Roma): éss un producte d'un taller epigràfic perfectament organitzat en comparació a l'anterior. S'ha assistit a un procés de normalització. És llegeix de dreta a esquerra. Al text es pot llegir: Castorei [P]odlouqueique / qupois (Càstor i Pòl·lux, joves). Es pot trobar una imatge de la dedicació en aquest enllaç: 

-Vas de Duenos (CIL I, 4) (ca. 570-550 a.C.; conservat al Staatliche Museen zu Berlin): descobert per l'arqueòleg alemany Heinrich Dressel en 1880. Encara s'aprecien formes arcaiques, com la "E" i la "Q", que continuen sent iguals que les dues inscripcions anteriors. Al text es pot llegir: Iouesat deiuos qoi med mitat nei ted endo cosmis uirgo sied asted noisi ope Toitesiai pacari uois Duenos med feced en manom einom Duenoi ne med malo statod (traducció possible: Jura pels déus el que m'ofereix a fi de que cap noia sigui complaent junt a tu... (?) si no vols estar satisfet per obra de Tuteria. Duenos em va fer per a bé, per tant que a Duenos no li passi res mal per la meua culpa).

Il·lustració del vas de Duenos realitzada per H. Dressel (Hermes. Zeitschrift für classische Philologie, 16, 1881). Fotografia: Wikimedia Commons (https://ca.wikipedia.org/wiki/Inscripci%C3%B3_Duenos#/media/File:Hermes_16_illustration1.png)

-Lapis Niger. Cipus del fòrum romà (CIL 1, 1) (ca. finals del segle VI a. C.; conservat in situ en la ciutat de Roma): és una columna de quatre cares, gràcies a la qual es pot reconstruir pràcticament totes les característiques de l'alfabet d'època arcaica. Presenta una escriptura bustrofèdica. Fou descoberta al segle XIX per Giacomo Boni.
Ubicació del Lapis Niger en l'antic fòrum romà.

Esquerra: fragment inferior del Lapis Niger. Fotografia: Wikimedia Commons (https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Lapis-niger.jpg#file); Dreta: transcripció del Lapis Niger. Fotografia: Wikimedia Commons (https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Forum_inscription.jpg)


-Lapis Satricanus (CIL I, 2832a) (segle VI a. C.): escrit de dreta a esquerra amb una dedicatòria al déu Mart. Al text es pot llegir el següent: [...] Iei steterai Popliosio Valesiosio / suodales Mamartei (possible traducció: [...] els amics de Publi Valeri erigiren açò en honor a Mart).


Lapis Satricanus. Fotografía: Giulia Sarullo, 2009 (https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Lapis_Satricanus_01.JPG)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada