L'aparició de les escriptures minúscules

Entre els segles II i III d. C. va aparèixer una nova escriptura anomenada minúscula, un procés llarg que ja hauria començat al segle I d. C., que es caracteritza per incloure algunes lletres en el sistema quadrilineal. Pel que fa a les lletres de la minúscula més primitiva, destaquen:

-La "E" és com l'èpsilon grega.
-La "N" continua sent majúscula.
-En la "P" i la "Q" el traç vertical s'allarga.
-La "X" sofrirà un clarobscur.
-La "Y" és com l'ípsilon.

Està triomfant la forma d'escriptura que s'utilitzarà fins a l'actualitat a l'Europa Occidental. Fa l'efecte que la transformació és el fruit d'un procés de simplificació de l'escriptura capital. Lletres com la "B" van perdent el traç superior per acabar formant la "b" minúscula.

Les fonts disponibles són les usuals, les de la vida quotidiana. Aquest procés de transformació a partir dels grafits de les zones perifèriques de l'Imperi s'ha detectat entre els documents escrits sobre papir de l'administració romana d'Egipte, i se n'adonen de que els copistes simplificaven l'execució de les lletres, coincidint amb allò que s'havia vist en l'àmbit dels grafits.

Al segle III d. C. l'escriptura minúscula va guanyant espai. No sols s'usa en documents sinó també en textos literaris. Les formes es mantenen immutables, varia l'eix d'escriptura però roman la forma. Compartides per una altra escriptura minúscula, la semiuncial, que es manté des del segle IV al IX.

Dos possibles explicacions sobre el pas de la majúscula a minúscula:

-J. Mallon: diu que aquest pas de la majúscula a minúscula seria degut a la transformació de l'eix de l'escriptura, passant a un eix vertical amb la minúscula. L'error d'aquesta explicació és que aquests pas s'ha produït només pel canvi de posició de la lletra, quan en realitat es tracta d'un conjunt de factors.
-Cencetti: importància d'analitzar les escriptures quotidianes i usuals que responen a les necessitats de la vida diària. Interessa el context social i els autors d'aquesta transformació.

Exemples:
-De Bellis Macedonis (ca. segle III d. C.; British Library, papir 745): document interessant per estudiar els orígens de l'escriptura uncial. La "D" ja és "d" i la "Q" és "q", per exemple.

Detalls del papir 745. Fotografies: British Library (http://www.bl.uk/manuscripts/FullDisplay.aspx?ref=Papyrus_745)

-Epítom Livi (entre segle III i Iv d. C.; British Library, papir 1532): presenta l'origen de l'escriptura minúscula. Segons Lowe, és del segle III-IV; hi ha d'altres que parlen del segle II-III.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada