Capital librària, rústica o "elegans"

A l'època romana arcaica es van escriure llibres usant com a suport material les pells, teixits i el papir. Durant el període republicà, es va produir una veritable literatura llatina, per influència grega entre els segles III i I a. C., amb un increment notable de la producció del llibre. Es presenten en forma de rotlle, model únic en l'Antiguitat. En època de Juli Cèsar, la producció del llibre estava organitzada en tallers artesans on hi havia copistes, possiblement esclaus. Era, doncs, l'escriptura capital majoritària.

Les diferències entre la capital epigràfica i la rústica dels llibres són les que es deriven de l'adaptació de la forma epigràfica a la forma librària, escrit primer sobre papir i després sobre pergamí, i escrit amb càlam. El suport de l'escriptura permet execucions epigràfiques menys rígides.

Entre les seues característiques, destaquen:

-Rígida separació de les lletres i no de les paraules.
-L'execució de les lletres és vertical en relació a la caixa d'escriptura.
-Uniformitat del mòdul; el volum de les lletres és sempre el mateix.
-No hi ha cap signe de cursivitat.
-Clarobscur pel contrast entre traços grossos i prims.
-Arrodoniment de les formes d'escriptura.

Podem diferenciar dos períodes:

-Entre els segles I - III d. C.: els testimonis que es conserven són escassos i fragmentaris. El primer paquet més important el constitueixen 42 fragments de papir procedents d'Herculà, dels quals s'han pogut llegir 17. La producció librària era rica i variada, caracteritzada pel mòdul ample de les lletres, pels clarobscurs del traçat.
-Entre els segles IV i VI d. C.: s'utilitzen altres escriptures per a la còpia dels llibres, com l'uncial; però també s'usen formes minúscules, com la minúscula antiga i la semiuncial.

Mentre que la capital librària va ser una escriptura que romangué estretament vinculada a la tradició de textos llatins, les escriptures uncial i semiuncial van estar vinculades amb l'escriptura cristiana primitiva.

Aquesta forma de producció de llibre no va canviar fins al segle IV, quan va estar vinculada al món eclesiàstic. Durant els segles IV i VI, s'introduirà en tot Occident un nou model de llibre. S'aferma el llibre en forma quadrat, que comporta també la utilització d'un nou format d'escriptura, el pergamí, el qual es convertirà, fins a l'aparició del paper, com el suport d''Europa Alt i Baixmedieval.

Hi ha una diferenciació en l'aspecte material del llibre, doncs trobarem exemplars de luxe que es diferencien d'altres exemplars de factura menys acurada i que presumiblement es tractaria de llibres escolars o privats.

Del segon període es conserven molts més testimonis per tal d'estudiar com era la producció de llibres en època romana, conservant una gran quantitat de manuscrits integres, la major part d'ells exemplars de luxe. Destaquen un conjunt de manuscrits, tots ells transmissors de textos de la literatura clàssica i més concretament de les obres de Virgili. J. Mallon va proposar que aquesta execució del "Virgili august" no és més que un "joc cal·ligràfic".

Entre els segles IV i VI, resulta molt complicat datar els testimonis que conservem en escriptura capital. Com tots els documents han estat trobats en excavacions arqueològiques, molts han estat datats arqueològicament.

Entre els segles II i III, l'àmbit librari de l'escriptura llatina va patir una transformació que afectà també en altres dominis de l'ús de l'escriptura, com l'àmbit usual però també en l'àmbit epigràfic.


Exemples:

-Fragment del Virgili romà (Biblioteca Vaticana, document 3867): final de la Bucòlica I (dues primers línees de dalt) i final de la II. El poeta descriu allò que veu al capvespre. Al document es pot llegir: Etiam summa procul villarum culmina fumant / maioresque cadunt altis demontibus umbrae / Poeta Coridon / Poeta: Formonsum (formosum) nec quid Coridon pastor ardebat Alexin / delicias domini nec quid speraret habebat / tantum inter densas umbrosa cacumina fagos / adsiduae (adsidue) veniebat ibi haec inconditas solus (També, allà lluny, fumegen les xemeneies de la vil·la, i les grans ombres es precipiten des de les altes muntanyes. Poeta Caridón. Poeta: el pastor Coridón s'abrusava pel bell Alexis, les delícies de l'amo, i no tenia que esperar. Solament a les denses faigs, tètriques copes, assíduament venia. Allí aquests desconcerts, sols...)


-Vergilius Sangallensis (Biblioteca de Saint Gall, document 1394, pàg. 12): al text es pot llegir: [Cura P]enum struere et flammis adolere penates; / [centu]m aliae totidemque pares aetate ministri / [qui dap]ibus mensas onerant et pocula ponunt (ponant) / [nec n]on et Tyrii per limina laeta frequentes / [conu]enere toris iusii discumbere pictis. / [Mir]autur dona Aeneae, mirantur Iulum / [fla]grantisque dei vultus simultaque verba / [Pra]ecipue infelix pesti devota futurae, / [expleri] mentem nequit ardescitque vendo / [Phoen]issa, et pariter puero donisque movetur / [ille] ubi complexum (complexu) Aeneae colloque pependit / [et m]agnum falsi implevit genitoris amorem (l'Eneida, versos 704-716: [En l'interior de la sala, cinquanta donzelles tenen] cura dels grans aprests de les provisions i perfumen amb aromes els penats; altres cent i igual nombre de joves col·loquen els menjars en les taules i distribueixen les copes. Reunint-se, a més, pels alegres vestíbuls multitud de tiris convidats per la reina i seuen en coixins de diversos colors. Es meravellen dels regals d'Enees, admiren la bellesa de Iulus, el seu rostre, que brilla amb resplendor diví, i les seues fingides paraules, la seua vestimenta i el seu mantell, bordat de roig acant. Principalment la trista Dido, presa del foc que l'ha de perdre, no es sacia de contemplar-lo. i s'abrusa mirant-lo, moguda igualment per l'influx del xiquet i dels presents que ha rebut. Ell, després d'haver-se colgat al coll d'Enees i d'haver inundat de tendresa el cor del seu suposat pare...)


-Vergilius Augusteus (Biblioteca Vaticana, 3256, fol. I): es conserva parcialment en dos biblioteques: en la Biblioteca estatal de Berlin i en la Biblioteca Vaticana (fragment que veiem). Alguns l'han anomenat "capital elegantis" (sols es dóna en aquest document), contraposant-la a la rústica, que és majoritària. Sembla un exercici de cal·ligrafia, amb molts paral·lelismes amb la uncial romana del segle VI. Diferències entre aquesta i la uncial del VI:
-La "V" en el segon text del Vergilius Augusteus baixa el traç per davall de la caixa d'escriptura.
-En la "A", en l'Augusteus, desapareix el traç central.
-La "O" i la "Q" tenen l'eix lleugerament inclinat en el Sangallensis.
-La "F" i la "L" surten de la caixa d'escriptura per dalt.

Fragment inicial del Vergilius Augusteus (Biblioteca Vaticana, Vat. Lat. 3256, foli 3r). Imatge: Wikimedia Commons (https://commons.wikimedia.org/wiki/File:VergiliusAugusteusFolio3InitialO.jpg)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada