Capital epigràfica

Fins a la primera meitat del segle III, l'escriptura llatina presenta un aspecte relativament arcaic, com l'alineació de les lletres i un mòdul de les lletres que no és harmònic. L'únic espai d'escriptura que podem reconstruir en aquest període arcaic és el de l'àmbit epigràfic, doncs fora d'aquest no tenim suficients testimonis per a reconstruir les formes epigràfiques.

A meitat del segle III a. C., l'escriptura llatina epigràfica sofreix una influència directa de l'escriptura epigràfica grega. Així, l'escriptura epigràfica llatina va iniciar un procés de normalització gràfica:

-Tendència cap a la regularitat i de la imaginació (forma en el que el text ocupa l'espai d'escriptura).
-Tendència a la uniformitat del mòdul i del disseny de les lletres.
-Geometrització de les formes; a partir del segle I a. C.
-L'últim procés és la desaparició dels elements cursius.
-Interpunció.
Es produeix, simultàniament, un procés de canonització de l'escriptura epigràfica, que coincideix amb:
-L'expansió territorial de Roma, creant una necessitat d'escriptura comuna.
-Amb una complexa estructura de l'administració romana.
-Amb les classes socials.
-Amb la necessitat creixent de comunicació entre diversos centres militars i polítics, generant un increment de la producció de textos i, per tant, de la circulació de l'escriptura, tant en l'àmbit provat com públic.

L'escriptura capital epigràfica esdevingué la pròpia dels ambients oficials front a les altres escriptures cursives emprades en l'àmbit privat. Del conjunt d'inscripcions epigràfiques que permeten estudiar aquest procés es conserva el sarcòfag d'Escipió, un dels primers testimonis que permetrien reconstruir l'evolució des de la capital arcaica fins a l'epigràfica.

Entre els segles II i I a. C., el procés de normalització de la capital epigràfica s'ha finalitzat, és perfecte. Durant el segle I a. C., té un cànon molt concret i precís. Produeix testimonis de gran qualitat, possiblement els millors d'època Augusta. Entre les seues característiques, destaquen:

-Geometrització de les formes.
-Els angles de les lletres són rectes i les corbes són pròximes al cercle.
-Uniformitat del mòdul i disseny dels elements gràfics.
-Per tot arreu de l'Imperi Romà, s'utilitza la mateixa escriptura, sense divergències.
-Clarobscur dels traços constitutius de les lletres, amb un contrast entre els traços més grossos i prims, que s'aconsegueix pel resultat de fer la incisió sobre la pedra.
-Al final dels traços verticals trobem una mena de lleugera espàtula, que tanca el traçat, com la "L".
-Gran llegibilitat, del text, gràcies als signes d'interpunció.

Les escriptures del segle I a. C. es caracteritzaren per ser unes escriptures perfectament traçades, i són fruit d'un taller, on intervenen certes persones o la mateixa persona en certs moments, un procés llarg amb un producte de gran qualitat. A partir d'aquest moment (segle I a. C. - I d. C.), s'utilitzaren altres formes gràfiques, com la capital rústica. Del segle I a. C. endavant, podem trobar escriptures on no es compleixen aquestes característiques, responent a les necessitats de les classes benestants.


Alguns exemples:

-Sarcòfag de Luci Escipió Barbat (CIL I, 6-7) (Segle II o I a. C.?; conservat al Vaticà, Roma): Hi ha inseguretat, formes no molt decidides. Es pot llegir al document: Cornelius Lucius Scipio Barbatus Cnavoid patre / prognatus fortis vir sapiensque quoius forma virtutei parisuma / fuit consol, censor, aidilis / quei apod vos. Taurasia, Cisauna, Samnio cepit subigit omne Loucana opsidesque abdoucit (Corneli Luci Escipió, nascut de Gneu el seu pare, com a home fort i sabi, aparença la qual guardava les seues moltes virtuts, qui fou cònsol, censor i edil entre vosaltres. Va conquerir Tauràsia, Cisauna, Samni, va subjugar tota Lucània alliberà als seus presoners).


Sarcòfag de Corneli Luci Escipió Barbat. Fotografia: Bahnmoeller, 2009 (https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Cornelii-scipiois-vatikan-f.JPG)

-Epitafi del lector cristià (ILCV 1266) (101-102 d. C.): imita allò que els paleògrafs anomenen capital rústica. Perd els símbols d'interpunció. La forma d'executar la "A" és típica de l'escriptura medieval. S'ha produït una transformació, trobant signes cristians. Es pot llegir al document: Eq(uitius?) Heraclius, / qui fuit in saeculum / an(nis) (unum de viginti) m(ensibus) VII (septem), d(iebus) XX (viginti). / lector r(egionis) sec(undae). (Parentes?) fecerun(t) sibi / et filiio suo benemerenti. In p(ace) / decesit VII (septem) Irus (dius) Feb(ruari) / Urso e(t) Polemio / conss (consublius) (Eq. Heracli, qui va estar en aquest món 19 anys, 7 mesos, 20 dies, lector de la segona regió (de Roma). (Els seus familiars?) han fet (aquesta tombta) per a ells mateixos i el seu fill que bé s'ho mereixia. Ell va morir en pau el 7 dels idus de febrer, sent cònsols Ursus i Polemius).


-Dedicatòria a Hèrcules per Marc Minuci (CIL I, 607) (217 a. C.; conservat al Palazzo dei Conservatori, Roma): la "L" sempre presenta aquesta forma tancada abans de la canonització, tanmateix com la "M" que presenta traços amb una lleugera inclinació, mentre que després seran verticals. Al document es pot llegir: Hercolei / sacrom / M(arcus) Minuci(us) (Cai) f(ilius) / dictator vo[vit] (Al sagrat Hèrcules, Marc Minuci, fill de Gai, dictador, va fer vot).


-Decret de Luci Emili Paul·le (CIL I, 614) (conservat al Musée du Louvre de Paris): la "P" és oberta, per a diferenciar-se de la "R". Darrere de "N" i davant de "Ei". "Ei" és arcaic, en època clàssica desapareix la "E". Al document es pot llegir: L(ucius) Aemilius L(ucius) F(ilius) Impeiator / decreivit ut ei quei hastensium servei  / in turri lascutana habitarent / leiberei (liberi) essent agrum oppidumqu[e] / quod ea tempestate posedisent / item possidere habereque / iousit dum pop(u)lus senatusque / romanus vellet act(um) in castreis / A(nte) D(iem) XII K(alendas) febr(uarias) (Luci Emili, fill de Luci, imperator, va decretar que els esclaus dels hastensium, que habitaven la torre Lascutana, foren lliures. Va ordenar que tingueren la possessió i conservaren els camps i el nucli urbà que hagueren posseït fins a eixe moment, mentre volgueren el poble i el Senat romà. Donat en el campament el dotze de les calendes de febrer (19 de gener)).


-Epitafi del mercader de gra (CIL I, 4, 2965) (onservat al Palazzo Senatorio de Roma): es pot llegir al document: Sex(tus) Aemilius Sex(ti) l(ibertus) / Baro / Frumentar(ius) / in ignem in latus est / prid(ie) non (as) quinct(iles) (Sext Emili, llibert de Sext Bar, comerciant de gra, fou llançat al llac el dia abans de les nones sent cònsols Gneu Pompeu).


-Base de l'estàtua de Juli Cèsar (VIL I, 797) (conservat al Vaticà, Roma): es pot llegir al document: Divo Iulio iussu / populi romani / statutum est lege / Rufrena (Al diví Juli per ordre del poble romà fou erigida segons la llei Rufrena).


-Epitafi d'Agripina la Major (CIL VI, 886) (conservat al Palazzo dei Conservatori): es pot llegir al document: Ossa / Agrippinae M(arci) Agrippae [filiae?] / divi Aug(usti) neptis uxoris / germanici caesaris / matris C(ai) Caesaris Aug(usti) Germanici principis (Els ossos d'Agripina, filla de Marc Agripa, néta del diví August, muller de Cèsar Germànic, mare de l'emperador Gai Cèsar August Germànic).

Epitafi d'Agripina la Major.

-Epitafi d'un xiquet cristià (ILCV 2921) (408 d. C.; conservat al Vaticà, Roma): mostra una capital epigràfica executada amb una qualitat més baixa. No té signes d'interpunció. L'escriptura reflexa una mà un tant menys hàbil. No hi ha cap preparació del suport. Els errors ortogràfics demostren que no s'escriu al taller (per exemple, "h" deu ser "H", etc.). Hi ha paraules que deurien ser més grans que altres. Al document es pot llegir: Christus A-W / Innocus puer nomine S/iddi bixit (vixit) meses quator dies biginti (viginti) qua/tor petitus in pace III id(us) aprillis Anicio Auchenio/Baso consule (L'innocent xiquet de nom Siddi va viure 4 mesos, 24 dies. Dipositat en la terra descansa en pau. 3 idus d'abril, sent cònsols Anici Aucheni Bas (?)).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada