Guerra primitiva en Roma: l'atac de Lars Porsenna i la defensa sobre el Pons Sublicius

Richard Hook (1995)
Al voltant del segle VII a. C., els etruscos van introduir en l’àmbit llatí els usos militars grecs: la formació hoplítica. Aquesta formació en falange, adaptada pels etruscos, va arribar a Roma poc després. Així, trobem en aquesta imatge, les característiques típiques de l’armadura dels hoplites. Destaca el clipeus, escut rodó típic de l’àmbit grec (el qual serà substituït temps després pel scutum característic de l’exèrcit romà, de forma quadrangular).

Durant aquestes primeres guerres d’expansió, l’armament i les tècniques de combat dels soldats romans no eren diferents de la d’altres pobles contemporanis, doncs tots es basaven en les aportacions que havia significat la falange hoplítica. El gros de l’exèrcit romà esta compost per infanteria armada amb clipeus i llances, junt amb espasses, dispost en línees i atacant com una falange, tots junts i defenent al seu company ( formació tancada). La infanteria lleugera marxava al front de l’exèrcit, dispersa, mentre que la cavalleria defensava els flancs.

En la imatge, observem a tres soldats distints en el seu origen, però amb una vestimenta no molt diferent. Trobem a un guerrer etrusc (esquerra), a un romà (centre) i a un llatí (dreta). L’armadura d’aquestos tres soldats no varia molt, a excepció de que el romà no porta protecció en la part superior de les cames, tanmateix que al cap, i curiosament, no porta cap calçat. Pel que respecta a les armes, el combat es troba en un punt molt avançat. El soldat romà ja no disposa de la (les) seva(es) llança(ces), i està combatent amb la seua espassa, la qual és d’origen grec, que serà substituïda més endavant per la gladius hispana. L’escut, més de lo mateix, un clipeus típic de l’àmbit grec.

El material de les armadures de l’etrusc i del llatí deu ser coure, mentre que l’armadura del romà pot ser tant de lli com de cuir endurit, doncs pel seu color no té pinta de ser cap mineral ni aliatge d’aquests, excepte el protector de la part inferior de les cames, que sí que pareix estar fet de coure. Les armadures d’aquestos estan formades per tres peces, protegint-se el tors i les espatlles. Les espasses de l'etrusc i del guerrer llatí són diferents, tanmateix que la romana: cadascú té una pròpia adaptació de la seva espassa, mentre que l’escut és igual, gran i rodó, capacitat per a la lluita en grup, protegint tanmateix la meitat del cos del seu company, al més pur estil de l’hoplita grec. Els tres sostenen l’escut amb el braç esquerre, el qual sostenen amb una mena d’agafador, per a tenir-lo ben agafat; en canvi, amb el braç dret utilitzaven les espasses o altres armes. L’única diferenciació en quan a l’escut, és el color i el dibuix. A mode de detall, el soldat llatí porta una mena de capa roja, pareguda a la que portarà més endavant, per exemple, el centurió romà.

Respecte a la simbologia de la imatge, es tracta de l’atac de Lars Porsenna, rei de Clusium (Etruria), junt a Tarquini el Superb, que perpetraren contra la ciutat de Roma, on es va produir el famós episodi de la defensa del Pons Sublicius que donava accés a dita ciutat. Defensa portada a terme, segons la tradició, per Publi Horaci Cocles. Així podem observar com baix del soldat romà hi ha una mena de construcció de fusta trencant-se, i la pèrdua de l’espassa del guerrer, així com de les sabates o fins i tot del casc, pot significar la caiguda de dit pont, o fins i tot de la ferocitat de la batalla. 

Conta la llegenda què, amb el desterrament de l’últim rei de Roma, Tarquini el Superb, d’origen etrusc, va demanar ajuda a Lars Porsenna, rei etrusc de Clusium, per a ocupar Roma i restablir la seua monarquia, tot i que Lars Porsenna, en qualsevol cas, l’haguera conquerit per a ell. Ara bé, segons les fonts, es compta un final molt diferent. En alguns autors clàssics, com en Titus Livi, es una victòria del defensor front a un Porsenna sorprès per la resistència romana; altres fonts escriuen que la ciutat fou ocupada, i sols va ser en els anys immediatament posteriors quan Roma es va desfer del control etrusc. Així doncs, segons la tradició, l'expulsió dels Tarquinis de Roma fou l'any 510 a. C., i si bé el rei etrusc Porsenna havia guanyat als romans imposant-lis un dur tractat, no va passar molt de temps abans de que els exèrcits de Porsenna foren derrotats prop d'Arezzo pels llatins i pel cabdill grec Aristodem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada