La ciutat romano-ibèrica de 'Sucro' i la seua errònia relació amb Sueca

Mapa on es pot veure el territori de l’Alteret de la Vintivuitena, junt a Albalat, on ja està ubicat Sucronem. La línea verda indica el pas de la Via Augusta per aquest tram d’Albalat. Morote Barberá (1979b, reeditat en 2002)

(Article publicat originalment per J. A. Montalbán Carmona a la revista d’història valenciana Clapir, Joves Historiadores i Historiadors Valencians, en juny de 2013).

Introducció
El terme de Sucro és un llegat d’època romana, nom pel qual es coneixia el riu Xúquer i una població situada junt aquest, informació que ens transmet -entre d’altres autors clàssics- Estrabó al seu Tractat sobre Espanya Antiga (III, 4, 6): “La costa des d’ací al riu Iber a meitat de distància té el Sucron, i la boca i ciutat del seu (mateix) nom”. L’origen del terme podria situar-se en el context de la Segona Guerra Púnica, amb l’arribada del general romà Publi Corneli Escipió a la Península Ibèrica, l’any 210 a. C., context en el qual es va produir el famós episodi de la revolta del campament romà prop d’una ciutat anomenada Sucro, com ens ha transmès Titus Livi (XXVIII, 24).

La primera possible relació de Sucro amb Sueca la trobem al segle XVI, amb el testimoni de Gómez Miedes (1584: 292) sobre la zona de Sueca-Cullera, “Qua caussa Rex Sucronem oppidum insigne Cullari propinquum, que segons alguns autors com Chofre Navarrete (2002) ho han interpretat com una possible localització de Sucro en Sueca. Però, aquesta possible localització deixa molt que desitjar, ja que Gómez Miedes no atorga -de forma absoluta- a Sueca tal categoria.

Documents més concrets els trobem ja al segle XIX, amb Dufour i Duvotenay, els quals escriuen en la seua enciclopèdia que entre les ciutats dels edetans es trobava “Sucro (Sueca)” (1862: 28). El pare Fidel Fita va situar en un principi tan la ciutat ibèrica de Sicana com Sucro en Sueca: “Sueca, en que suena el Sucro oppidum de Estrabón y Plinio, Sitana Civitas de Avieno” (1890: 18-20).

Al segle XX, Díaz Jiménez va escriure “Sucro, Sueca, en la embocadura del Júcar” (1904: 248). Anys després, Blázquez i Delgado Aguilera opinen que “La ciudad Sitana, citada después cerca del río del mismo nombre, debe ser Sicana, y el río, el Sicano, mencionado por Justino, Thucídides y otros varios, son Sueca y el Júcar” (1923: 111). Tanmateix, Gavala i Laborde van fer la mateixa localització que els anteriors: “La ciudad Sicana, llamada así por los Hiberos, según Avieno, a causa del río que pasa a su lado es, sin duda, Sueca” (1959: 113).

Han sigut dos els autors que a principis del segle XX localitzaren Sucro en Sueca. Juan Bautista Granell escrivia “que la villa de Sueca es la sucesora de la extinguida ciudad romana que se llamó Sucro” (1890: 98-102), qui al·ludeix a criteris etimològics: “Nuestra villa se llamó Sueca, sin duda, por corrupción o defectuosa pronunciación del sustantivo Sucro”. Finalment, Burguera Serrano, basant-se en Luci Floro, va dir que <<Sueca está emplazada frente a Laurona (Llaurí), donde los historiadores romanos asientan la mansión sucronense (1921: 105).

En Sueca, a penes s’han trobat restes arqueològiques. Podem trobar tan en Burguera Serrano 1921: 80-82) com en la tesi de Chofre Navarrete (2002: 213-215) o en la gran obra de Pla Ballester (1973: 169-170) la curta llista d’objectes recuperats: tres troballes submarines i la resta ocasionals, d’origen ibèric i romà. Tot i l’interès de Nicolau Primitiu, Pla Ballester o Serrano Várez, mai es van realitzar excavacions arqueològiques en Sueca, doncs hi ha molt poques esperances de trobar cap vestigi antic en el seu substrat, degut al seu caràcter pantanós. Les poques restes recuperades s’han trobat en llocs com en La Torreta, el Camp de la Pedra, La Sènia, el Carrer Moro o al municipi veí i antiga pedania de Sueca, El Mareny. Així doncs, les teories actuals, semblen indicar que l’actual zona de Sueca no seria més que un establiment agropecuari romà o una mena de factoria, com apunta Chofre Navarrete (2002: 222).

Avui dia, malgrat els esforços d’autors locals com Bautista Granell i el pare Burguera Serrano, l’única connexió entre Sucro i Sueca es limitava a l’origen del terme, a la seua toponímia, tot i que actualment està prou demostrat que el nom de Sueca prové del topònim àrab Suwáyqa (mercadet), diminutiu de Suq, que vol dir “mercat” (Furió, 1998: 321-367). A la Carta Pobla de Sueca, de l’any 1245, trobem ja el terme de Suecha (Furió, 1995).

Les altres possibles localitzacions de Sucro eren Alzira, Cullera i la ubicació més recent, a Albalat de la Ribera, que sembla la més encertada. En Alzira, s’han trobat diverses restes (Cova dels Francesos, Cova de Julio, La Murta), com per exemple de ceràmica romana (entre els segles I-IV d. C.), per la qual cosa s’especula sobre una possible vil·la romana. Malgrat aquestes troballes, i amb la possibilitat de nous estudis sobre aquestos jaciments descoberts, la riuada de l’any 1982 va significar la pèrdua sistemàtica de molts materials. El més probable és que ens trobem davant d’una zona de pas o assentament esporàdic. Per tant, s’ha descartat la possibilitat de que Sucro es trobara en l’actual ciutat d’Alzira o al seu terme, a falta de proves més concloents.

Pel que fa a Cullera, la part que més interessa als especialistes és la zona de la Muntanya de Cullera, on a 219 m. d’altura trobem l’oppidum ibèric (s. IV a. C.), a l’Alt del Fort, tradicionalment vinculat a la ciutat de ibèrica de Sicana per alguns autors clàssics. Tot i això, no s’han trobat les suficients restes romanes per a arribar a la conclusió de que en aquest emplaçament o a la zona del voltant es poguera assentar l’antic oppidum romà de Sucro. Tot sembla apuntar que Cullera seria el Portum Sucrone, és a dir, el port de l’oppidum (recinte o ciutat fortificada) de Sucro.

Possible localització de Sucro. Chofre Navarrete (2002: 208)
Albalat de la Ribera té un gran valor geogràfic, junt al riu Sucro –zona de pas de mercaderies- i la Via Augusta (principal eix viari del País Valencià). Es van trobar restes arqueològiques en unes obres públiques, en març de 1961. Aquest fet va atraure l’atenció d’especialistes com Tarradell, Fletcher Valls i Pla Ballester. Visitaren l’Alteret de la Vintivuitena, on trobaren restes arqueològiques en superfície. Les excavacions de Xavier Vidal i Carmen Martínez (entre 1996 i 1998) al nucli urbà van traure a la llum una vivenda i diferents cases, tanmateix com a la zona de l’Alteret de la Vintivuitena.

Ens trobem davant d’un conjunt de restes romanes molt important per al futur de la investigació de la zona. Vidal defensa la teoria de que “Sucro podria haver estat en Albalat per la seua meravellosa situació geogràfica [...]. L’assentament estaria en un turó dominant un punt en el que el Xúquer passaria a discórrer de forma més regular per un curs més definit, de fàcil accés [...]. La funció de Cullera seria la de Portus de la ciutat de Sucro, que deuria estar més cap a l’interior com en les grans ciutats del Mediterrani”[1]. Aquesta teoria, fins l’actualitat, i a falta de nous estudis, sembla la més coherent i lògica. L’Alteret de la Vintivuitena és la clau, però fins aleshores, aquest jaciment iberoromà continua esperant la resolució de nous estudis que il·luminen aquest estancat tema.

Conclusions
Fins al segle XX, les possibles localitzacions que situaven Sucro  en Sueca no es basaven més que en criteris toponímics (Chofre Navarrete, 2002: 42), com hem vist amb el pare Fita o en Granell, tot i que ni l’aspecte toponímic ni la seua localització geogràfica abonen a dia d’avui aquesta teoria. El traçat de la Via Augusta i les distàncies entre les seues postes ha sigut el principal factor per a arribar a aquesta conclusió, doncs tenint en compte aquest traçat, ni Sueca ni Cullera poden ser l’emplaçament de Sucro.

Atenent a l’Itinerari  d’Antoní (també trobem la posta de Sucrone a altres itineraris, com als Vasos de Vicarello o Apol·linars i a l’Anònim de Ravenna) i a les distàncies indicades entre Valentia i la posta de Sucronem, l’única possible relació entre Sueca i Sucro seria la distància entre aquesta i València, tot i que Albalat també restaria dintre de les milles indicades, de forma aproximada. Però com trobem a l’obra de Morote Barberá (plànol de la Via Augusta al seu tram per Albalat, 1979b, reeditat en 2002), Sueca i Cullera queden a certa distància d’aquesta via. La Via Augusta passava per Sucro, per tant, sols restarien les possibilitats d’Albalat de la Ribera o Alzira. No obstant, com ja s’ha indicat anteriorment, a falta de noves excavacions, res indica que Alzira siga la ubicació actual de Sucro, restant Albalat i el seu jaciment de l’Alteret de la Vintivuitena com l’única opció admesa actualment entre els investigadors.

Quadre amb la relació de les postes mencionades pels principals itineraris. Arasa (2009: 348)

Bibliografia
-ARASA i GIL, F., “La Vía Augusta en el País Valenciano”. Anas, 21-22, 2008/2009, pp. 341-381.
-BURGUERA SERRANO, A. C., Historia fundamental documentada de Sueca y sus alrededores, en los aspectos geográfico, militar, político, civil, estadístico, religioso, moral, productivo, económico, filosófico, sociológico, cultural, arqueológico, artístico y bio-bibliográfico; con notables ilustraciones, Valencia, 1921.
-BLÁZQUEZ I DELGADO-AGUILERA, A., Avieno, Ora Marítima: edición critica y estudio geografico, Madrid, 1923.
-CHOFRE NAVARRETE, M. L., Las ciudades de “Sicana” y “Sucro”: su localización a través de las fuentes, Universidad complutense de Madrid, Madrid, 2002.
-DÍAS JIMÉNEZ, J. E., Compendio de las Hazañas Romanas, Madrid, 1904.
-DUFOUR, A. H.; Dovutenay, T., El Globo, Atlas Histórico Universal de Geografia Antigua, de la Edad Media y Moderna, Madrid, 1862.
-FITA, E., “Desde el cabo de Gata hasta la boca del Jucar”. El Archivo, 4, 1890, pp. 18-20.
-FURIÓ, A., La Carta Pobla de Sueca. 24 de febrero de 1245, Sueca, 1995.
-FURIÓ, A., “De la societat islàmica a la feudal. La conquesta i la colonització de Cullera”. II Jornades d’estudis de Cullera, 1998, pp. 321-367.
-GAVALA I LABORDE, J., Mapa Geológico de España, Madrid, 1959.
-GÓMEZ MIEDES, B., La historia del muy alto e invencible rey Don Jaime de Aragón primero deste nombre llamado el “Conquistador”, València, 1584.
-GRANELL, J. B.,  Historia de Sueca. Comprende desde los tiempos primitivos hasta el fin del siglo XVI, Sueca, 1890.
-LOPEZ, Juan, Libro Tercero de la Geografia de Estrabón que comprehende un Tratado sobre España Antigua, traducció de l’obra original en llatí d’Estrabó, ed. facsímil, Valencia.
-MOROTE, J. G., APARICIO, J., “Un nuevo miliario en el trazado de la Vía Augusta y la revisión del tramo Dertosa-Sucronem-Ilici”. Arse: Boletín anual del Centro Arqueológico Saguntino, 34, 2000, pp. 45-56.
-MOROTE BARBERÁ, G., La via Augusta y otras calzadas en la Comunidad Valenciana, vol. I, Real Academia de Cultura Valenciana, Valencia, 1979 (reeditat en 2002).
MOROTE BARBERÁ, G., La via Augusta y otras calzadas en la Comunidad Valenciana, vol. II, Real Academia de Cultura Valenciana, Valencia, 1979 (reeditat en 2002).


[1] BOHIGUES, P., “Disputa cuádruple por Sucro”, Levante EMV, 7 de febrer de 2010 [consulta: 18 de febrer de 2013]. Disponible en: http://www.levante-emv.com/comarcas/2010/02/07/disputa-cuadruple-sucro/676565.html.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada