La ciutadania romana

El ciutadà romà (civis romanus) amb plena ciutadania era l'única persona que disposava del privilegi de participar i exercir tots els drets que concedia la llei romana, tant en l'esfera política (pública: dret de vot en les assembles populars (ius sufragii); dret a cursar la carrera honorifica i poder exercir totes les magistratures; dret a servir en la legió; i dret a sol·licitar un judici popular en cas de ser condemnat a mort (provocatio ad populum)) com en la privada (adquirir i transmetre la propietat civil (ius commercium); contraure matrimoni i constituir una família; capacitat de disposar dels seus propis béns o de rebre'n d'altres hereditaris (ius testamenti factio activa o passiva); i dret a actuar en un procediment civil per a defendre els seus drets (ius actionis)).

La ciutadania romana s'adquiria, en principi, per naixement. Importava la condició des pares: és ciutadà el fill del pare ciutadà romà, procreat en una boda legal (iustis nuptiis); en canvi, el fill que nasqués de persones no unides en iustis nuptiis obtindria la condició de la mare en el moment del naixement. La llei Minicia (Gai. Inst. 1, 78), anterior a la guerra social, concedia al fill sempre la pitjor condició dels seus pares, és a dir, el fill no era ciutadà romà quan un dels seus pares no ho era.

Quines altres formes tenien d'obtenir la ciutadania:

1)  Per la manumissió (iure ciuili): "Las manumisiones son también de derecho de gentes. La manumisión es liberación del dominio, es decir, concesión de la libertad" (Ulp. D. 1, 1, 4)

2) Concessió del dret de ciutadania (donatio civitatis), ja fos individual o col·lectiu, concedit pel poble amb l'autorització del Senat o d'un magistrat i per l'emperador en època imperial. Quan es concedia a un particular s'havia d'especificar a cadascun dels beneficiaris; pel que fa a la ciutadania col·lectiva (en un principi eres molt rares, però després es van anar normalitzant), es dirigia a ciutats i a pobles, o fins i tot a un cos de l'exèrcit de tropes auxiliars. La concessió de la ciutadania va seguir diverses etapes :

-Any 89 a. C.: es concedeix la ciutadania a tota la Itàlia al sud de la vall del Po.

-Any 49 a. C.: a totes les ciutats de la Gàl·lia Cisalpina, tot i que, des del punt de vista polític, no era del tot completa (manca d'alguns drets polítics).

-Seria l'any 212 d. C., quan l'emperador Antoní "Caracal·la" va concedir la ciutadania a tots els homes lliures de l'Imperi: "Todos cuantos viven en el imperio romano han sido creados ciudadanos romanos por la constitución del emperador Antonino" (Dio. Cas. 77, 8).

-Finalment, en el dret de Justinià tots els habitants de l'imperi van ser considerats ciutadans.

Bibliografia:
-BERNARD MAINAR, R., Curso de derecho privado romano, Universidad Católica Andrés Bello, Caracas, 2006.

-GUILLÉN, J., Urbs Roma IV: Constitución y desarrollo de la sociedad, Ediciones Sígueme, 2000.

-NICOLET, C., "El ciudadano y el político". El hombre romano, A. Giardina (ed.), Alianza Editorial, 1991, pp. 29-68. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada