Tul·li Hostili, el rei guerrer

Tul·li Hostili
El tercer rei de Roma va ser Tul·li Hostili. A diferència del seu antecessor, Numa, qui fou elegit pel Senat, Tul·li va estar proclamat pel poble. Cal dir que tant les accions d'aquest rei com les dels dos anteriors, continuen no estant confirmades arqueològicament. Com el seu propi nom anuncia (Hostili = hostis, "enemic"), estem davant d'un rei bel·licós, com l'atribueix la tradició. Després d'uns anys pacífics amb Numa, el temps de guerra es va establir sobre Roma.

Els conflictes es van dirigir cap als pobles veïns, la ciutat etrusca de Veïs i contras els sabins, atribuint-se la destrucció d'Alba Longa a Tu·li. Els habitants d'Alba Longa passaren a integrar-se dintre del poble romà, habitant el mont Celi, formant els seus descendents famílies molt importants per a la història de Roma com els Servilis, els Quints, el Curiacis i la  gens Júlia. Fins i tot l'aristocràcia albana va passar a formar part del Senat romà, un dels motius que va motivar al rei a promoure la construcció de la primera seu del Senat, l'anomenada curia Hostilia. El que sí que sembla clar és que, amb la destrucció d'Alba Longa, Roma es va erigir com a cap hegemònic de la lliga llatina.

Apartat del món religiós que tant va caracteritzar al seu antecessor, Tul·li es va preocupar, a més a més, pel dret públic. Una vegada més, la tradició ens llega una història ben curiosa, la de la mort del rei Tul·li, fulminat per un raig de Júpiter per no complir degudament amb tot els requisits d'un sacrifici. Una mort piadosa per a un rei, segons la llegenda, guerrer.

La victòria de Tul·li Hostili  sobre les forces de Veïs i Fidenes. Cavalier d'Arpin, ca. 1601


Bibliografia
-GUILLÉN, J., Urbs Roma II. La vida pública, Ediciones Sígueme, Salamanca, 2002.

-LEDO CABALLERO, A. C., "La Roma arcaica y el período monárquico". Historia Antigua de Grecia y Roma, F. J. Fernández Nieto (coord.), Tirant lo Blanch, València, 2005, pp. 316-343.

-MARTÍNEZ-PINNA, J., La Roma primitiva, Akal "Historia del Mundo Antiguo", Torejón de Ardoz, 1989.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada