Mesures romanes


Mesures de capacitat
Estaven relacionades amb les cúbiques i aquestes amb les lineals; la base era el peu (0,2957 m. lineals); el peu cúbic (26,26 dm3) equivalia al quadrant o amphora. També es relacionaven amb les de pes; l'amphora equivalia a 81 lliures de vi (cada lliura 322,45 g.). En els mercats hi havien uns edificis en què es conservaven les mesures tipus (ponderarium). Aquestes eren:




Mesures de longitud
La unitat de longitud per a les mesures agràries era la pertica, que tenia 10 peus, i l'actus vorsus, equivalent a 12 perticae, és a dir, a 120 peus. L'actus vorsus quadrat, multiplicat per dos, donava el iugerum.

Existien arquetips per a les mesures de longitud com per a les de capacitat; l'arquetip del peu romà estava dipositat al temple de Juno Moneta. Hi havia també peus portàtils de bronze que es plegaven de manera pareguda als instruments moderns, i mesures d'os, per a ser duts a la butxaca.




Mesures de pes
Hi havien dos tipus de balança: la de braços iguals (bilanx, lliura) i la de braços desiguals que coneixem nosaltres per balança romana (statera). S'han trobat gran varietat de peses; unes urnes de metall, molt variades, per a les balances romanes (aeqipondium); altres de marbre o pedra per a les balances ordinàries; durant el Baix Imperi, tot i això, les peses es feien en bronze. Les mesures de pes no eren molt usades entre els romans, que preferien mesurar per la capacitat.




Mesures de superfície



Bibliografia

-Diccionario Ilustrado de Latín, Vox, Barcelona, 2008, pp. 65, 283, 379 i 492.


1 comentari:

  1. De unde provenea unitatea de măsură a romanilor numită pes? Ea reprezintă o părticică de 1/100 din diametrul Sanctuarului-Calendar de la Sarmisegetuza, care are 29,56 m. Acest Sanctuar rotund al dacilor avea o rază de 14,78 m, ceea ce reprezintă o zecime din înălţimea Marii Piramide-Keops. Zece măsuri ale înălţimii Piramidei egiptene măsoară 1478 m, ceea ce reprezintă mila romană, care era doar cu 50 cm mai mare.
    Aşadar, de unde aveau romanii aceste unităţi?
    Chiar dacă ei posedau aceste unităţi de lungime, atât de evident legate de Marea Piramidă, ei nu erau în posesia unităţilor cu care a fost proiectată Piramida, adică cotul şi degetul piramidal. În schimb dacii le aveau şi românii au păstrat cotul şi degetul până la definirea etaloanelor moderne. Cotul avea la români 0,637 m şi 0,664 m, faţă de 0,63566, cât era cotul piramidal. În schimb romanii aveau un cot de 0.4436, grecii de 0,462, iar sumerienii de 0,4953 m.
    Deci mai degrabă unităţile romanilor proveneau de la daci, dar ce legătură au avut ei cu proiectanţii Piramidei-Keops rămâne un mister.

    ResponElimina