El sistema polític republicà. Esquema organitzatiu


Magistrats
-Censors: eren dos, els quals conservaven el càrrec durant cinc anys.  La seua funció era realitzar el cens, revisar la llista de ciutadans, revisar la idoneïtat dels senadors, així com admetre i expulsar a aquests.

-Dictador: nomenat tan sols en situació de greu perill. El dictador reunia sota una sola persona un imperium superior als dels cònsols. Tenia com ajudant a un cap de la cavalleria, el magister equitum. Ningú tenia dret de vetar les seues decisions. El seu càrrec durava sis mesos; després d'aquest temps, devia abandonar el poder.

-Cònsols: eren dos per any. Eren els principals funcionaris executius de l'Estat. La seua funció era presidir el Senat i les assembles quan es trobessin en Roma, governar les províncies i dirigir als exèrcits en l'estranger.

-Pretors: en un principi era un, però a partir de l'any 227 a. C. foren quatre per any; i sis anuals des del 197 a. C. per la necessitat d'organitzar les províncies hispàniques. La seua funció era fonamentalment impartir justícia i, per a governar les províncies, dirigir als exèrcits que no fossin comandats pels cònsols.

-Edils: eren quatre per any (dos curuls i dos plebeus). La seua funció principal es centrava en l'administració municipal, l'organització del subministrament de cereals, organització de les festes, etc.

-Tribuns de la plebs: eren deu per any. Cap patrici podia ocupar aquest càrrec. La seua funció principal era presidir el concilium plebis.

-Qüestor: un nombre que va anar incrementant-se gradualment fins assolir els deu anuals. La seua funció era l'administració financera de Roma i de les províncies.

-Tribuns militarsamb poder consolar: tenien l'alt comandament de les legions. el seu nom variava entre tres i vuit. Substituïen en època més antiga als pretors (cònsols antics), si així ho decidia el Senat, sent la seua duració també anual; eren elegits exclusivament entre els patricis. Eren elegits en les assemblees populars.

Eren al voltant de 300 membres regulats pels censors. Els membres devien procedir d'una de les 18 centúries eqüestres principals. Això significava posseir unes propietats almenys de 400.000 HS (HS = uns 100 sestercis, moneda d'argent que era la unitat bàsica abans de la introducció del denari durant la Segona Guerra Púnica).els senadors posseïen gaire poder formal, però estaven allí per aconsellar als magistrats, sobretot als cònsols. Rebien també a les ambaixades estrangeres. Tenien un considerable prestigi per l'auctoritas dels seus membres que havien ocupat càrrecs de magistrats i exercien un gran poder i influència degut a al seua permanència.

Les Assembles
-Comitia Tributa: era una assemblea de ciutadans, inclosos els patricis. Estava dividida en 35 tribus (4 urbanes i 31 rurals). Els criteris per a pertànyer a aquesta eren per condició dels avantpassats propis. Estava presidida per un cònsol, un pretor o un edil curul.

Les seues funcions eren principalment dues: 1) elecció d'edils curuls, qüestors, més comissionats especials; i 2) aprovar la legislació.

En els inicis era coneguda com a concilia plebis, i tan sols permetia l'assistència als plebeus. Estava dividida en 35 tribus (4 urbanes i 41 rurals). Els criteris per a pertànyer a aquesta eren per condició dels avantpassats i estava presidida per un tribú de la plebs.

Le seus funcions eren principalment dues: 1) elecció dels deu tribuns de la plebs i dels edils plebeus, més comissionats especials; i 2) aprovar la legislació.

Amb el temps (Llei de 449, ratificada en el 339 i especialment el 287), les assemblees de la plebs es convertirien en Assemblees populars amb la participació de tots els ciutadans, tant patricis com plebeus. No obstant, es conservà formalment la distinció entre "assemblees plebees de tribu" i "comicis tribals", tot i que en la pràctica no hi havia distinció de classes i qualsevol grup social participava tant als comicis tribals com als concilis de la plebs. 

-Comitia centuriata: era una assemblea de ciutadans, dividida en 193 centúries amb dret a vot. En essència derivava de l'organització militar de la milícia de ciutadans de temps del rei Servi Tul·li. La qualitat de membre del grup es basava en la possessió d'un equip estàndard. En el més alt es trobaven divuit centúries de cavalleria eqüestre (aquells que podien reclamar un cavall pagat per l'Estat: equites equo publico). 

Acabaren per basar-se en la quantia de les seues propietats per establir les centúries. Simplement, aquells que es trobessin amb un equip més ric votaven abans. Les seues centúries tenien també un escàs nombre de membres, per tant la seua influència sobre el vot era desproporcionada. Aquestes assemblees les presidia un cònsol o un pretor.

Les seues funcions eren principalment dues: 1) elecció de cònsols, pretors i censors; i 2) declaracions de guerra i ratificació dels tractats de pau. També tenien una certa capacitat legislativa.

-Comitia curiata: era l'assemblea més antiga. Amb l'aparició de les assembles de centúria i de tribus, va perdre el seu significat real, mantenint-se solament per tradició. Li corresponia la formalitat d'entregar el poder (imperium) als magistrats electes. També decidien sobre les instàncies d'adopció de ciutadans (adrogatio).

Bibliografia
-FERNÁNDEZ NIETO, F. J. (coord.), Historia Antigua de Grecia y Roma, Tirant lo Blanch, València, 2005.

-GOLSWORTHY, A., Las guerras púnicas, Ariel, Barcelona, 2002, pp. 445-446.

-GUILLÉN, J., Urbs Roma II. La vida pública, Ediciones Sígueme, Salamanca, 2002 (edició original: 1978).

-GUILLÉN, J., Urbs Roma IV. Constitución y desarrollo de la sociedad, Ediciones Sígueme, Salamanca, 2009 (edició original: 2000).

-KOVALIOV, S. I., Historia de Roma (edició revisada i ampliada per Domingo Plácido), Akal, Madrid, 1989.

-NEGRETE, J., Roma victoriosa, La esfera de los Libros, Madrid, 2011.

-ROLDÁN, J. M., Instituciones políticas de la República romana, Akal "Historia del Mundo Antiguo", Torrejón de Ardoz, 1990.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada