L'habitatge primitiu

Reconstrucció d'una cabanya itàlica primitiva
Les vivendes de la primitiva Itàlia serien, tot i que no tenim cap exemplar, unes petites cabanyes de forma rodona (front a les plantes rectangulars dels seus veïns etruscs), o en defecte ovalada, de sostres cònics i amb l’ordidura de troncs i recobertes de canyes i de palla, com s’ha documentat entre les restes conservades al Palatí, anomenades tradicionalment com “el poblat de Ròmul”, que presenta aquesta suposada forma de la primitiva casa romana. Aquestes cases itàliques no són molt diferents de les cases gregues descrites per Homer.

Les primeres cabanyes del camp romà, conegudes com a casae i tuguria, eren de construcció senzilla, de materials ordinaris, amb sostres construïts amb diversos materials naturals (palla, gespa, canyes, etc.), una mena de cabanya o barraca, com coneixem en l’àmbit valencià. Aquesta estructura seria sostinguda per un tronc central.

Un element que sí adoptà Romà d’Etrúria va ser l’obertura en el sostre, rectangular, que en l’àmbit etrusc va servir per a donar-li eixida al fum i entrada a la llum; però, els romans adaptaren aquest element, conegut posteriorment com a compluuvium en la part superior, impluvium en el paviment i atrium en el conjunt. Dites cases no tenien més que un pis durant els primers temps, i quan es quedaven petites, s’ampliaven agafant terreny al jardí o al solar, si hi havia, posterior.


Parts de la casa primitiva

L’atrium era un pati central porticat, entorn del qual estaven les habitacions, i on es succeïa pràcticament tota la vida d’una família en l’àmbit domèstic: es dorm, es menja, es reben les visites, lloc de jocs per als xiquets, etc. I, una altra funció important: era el lloc on es situava l’altar domèstic, important en tota casa romana.

Altra zona serà el tablinum, situada front a l’entrada de l’habitació d’estar, de treball o de reunió familiar. Ací també es menjava en hivern, mentre que durant el bon temps ho feien, com hem vist, a l’atri.

La llar estava davant la porta, i front a ella es trobava una taula de maçoneria (més endavant de marbre), el cartibulum. Ací trobem el llit matrimonial (lectus aduersus).

Les vivendes particulars, ocupades per un sols propietari i la seua família, es coneixia com a domus. En canvi, aquelles construïdes per a rebre a una quantitat superior de gent eren conegudes com a insulae. El primer tipus, les domus, solien ser cases habitades per famílies riques, amb un sol pis, mentre que la resta de la població pobra tenia que compartir una casa amb altres famílies. També es donaven els casos en que dues, tres o més famílies construïen una casa amb diversos pisos, habitant cada pis una família.


Bibliografia

-GUILLÉN, J., Urbs Roma I. La vida privada, Editorial Sígueme, Salamanca, 2004.

-MOMMSEN, T., Historia de Roma. Libros I y II. Desde la fundación de Roma hasta la reunión de los estados itálicos, Editorial Turner, Madrid, 2003.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada