Tarquini Prisc

Tarquini Prisc

Tarquini Prisc, també anomenat Tarquini l’Antic, fou el successor d’Ancus Marci i cinquè rei de Roma. De Tarquini es coneix el seu origen etrusc. Tarquini era fill d’un grec originari de Corint que s’exilià a Roma i acabà sent acceptat per l’aristocràcia. Arribà durant el regnat de Marcus Anci, de qui es va guanyar la seua confiança. A la mort d’aquest últim, Tarquini va aconseguir ser ell qui es fera amb el tron en lloc dels seus fills. Amb Tarquini s’inicià un període que s’ha anomenat monarquia etrusca format pels reis Tarquini Prisc, Servi Tul·li i Tarquini el Superb, que no obstant, es tracta d’una denominació errònia. Ens pot fer pensar això per la gran influència que el món etrusc ha exercit sobre Roma i la regió del Laci, però aquestos reis són llatins.

Les fonts escrites parlen d’una sèrie de reformes que va dur a terme Tarquini Prisc que algunes fonts literàries minimitzen i atribueixen a Ròmul o a Servi Tul·li. Segons les fonts escrites, Tarquini Prisc va augmentar el nombre de senadors, passant a ser uns tres-cents, nombre que es mantindria fins al segle I a.C. S’elegien com a senadors als representants de les famílies més importants de la comunitat, anomenats patres per tindre doble condició, per una banda eren pater familias i per altra banda pater gentis.

Una de les reformes més importants de Tarquini Prisc fou la de l’exèrcit. Augmentà l’exèrcit en sis mil homes i modificà també la cavalleria. La cavalleria inicial és dividí en dos parts, equites proires i equites posteriores, duplicà les centúries de cavallers, passant de tres a sis, i va crear el que es coneix com a sex suffragia. Per tant, en aquest moment, l’exèrcit estarà composat per tres mil infants i sis-cents genets.

L’enfortiment de l’exèrcit és una mostra de la projecció cap a l’exterior que Roma ja té en aquests moments. No obstant, en aquest període el territori encara és molt menut, tan sols els territoris pròxims a Roma dins del Laci. Algunes fonts atribueixen a Tarquini la conquesta del territori anomenat Prisci Latini, ubicat a l’est del Laci. Estendran la seua influència en nou ciutats del Laci fent-se amb el control d’una tercera part del territori, però sense ocupació ni explotació del territori per part de Roma. No obstant, les ciutats de l’est del Laci sí que acabaran tenint dependència econòmica de Roma.

També se li atribueix a Tarquini reformes de tipus sacre. En primer lloc, amb el seu regnat s’iniciarà la construcció sobre el Capitoli d’un temple que estaria dedicat a la triada capitolina (Júpiter-Juno-Minerva). En segon lloc, el col·legi de les Vestals va patir canvis, passant de tres a sis membres, sent aquesta la xifra definitiva.

Per últim, també es construí una muralla de pedra i es realitzaren unes obres per a drenar i canalitzar l’àrea del fòrum.


Bibliografia

LEDO CABALLERO, A. C., “La Roma arcaica y el período monárquico”. Historia Antigua de Grecia y de Roma, Fco. J. Fernández Nieto (coord.), Tirant lo Blanch, València, 2005, pp. 315-343.

BRAVO, G., Historia de la Roma antigua, Alianza, Madrid, 1998.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada