Ancus Marci

Moneda amb inscripció d'Ancus Marci.
Ancus Marci fou el successor de Tuli Hostili. El seu regnat coincideix amb un període d’expansió amb l’annexió de nous territoris. La tradició li atribueix una sèrie de campanyes d’expansió que realitzà en Fidenae i Veies o la guerra que realitzà contra el poble dels Volscs. En aquest últim cas no tenen fonament perquè no es documenta la presència dels volscs fins el regnat de Tarquini el Superb. En canvi, altres ja tenen un major fonament històric, com les campanyes que emprèn cap al sud de Roma a les ciutats de Ficana, Politorium i Tellenae.

Una de les fites més importants que se li atribueix al regnat d’Ancus Marci és la fundació d’Òstia amb la pretensió de controlar les salines que s’ubicaven a la desembocadura del riu Tíber. En un primer moment es pensava que no podia ser cert pel fet que Òstia no tinguera rellevància fins al segle IV a.C però les últimes investigacions han tornat a aproximar la historiografia moderna amb la tradició per les dades arqueològiques que aporten que Òstia ja estava poblada molt abans del segle IV a.C.

Durant eixos anys, a nivell urbà, el centre deixà de ser el Palatí i passà a ser el Fòrum i el Capitoli on es localitzaren els primers edificis i llocs principals. Al Fòrum es localitzà el comitium, lloc on es reunien en assemblees o curia senatus. Al Capitoli es localitzava el temple de la triada capitolina amb Júpiter com a principal. En aquest moment, les primitives aldees començaven a donar pas a la comunitat o civitas i el parentesc o el caràcter gentilici donà pas al ciutadà lliure o civis.

A tots aquests factors es sumà un augment demogràfic que s’explica per diversos factors. En primer lloc, l’expansió territorial i l’assimilació dels pobles conquerits provocà un flux migratori de gent d’eixos pobles que anà a Roma. En segon lloc, Roma fou cada vegada més important i aquest fet va aconseguir atraure a gent, fins i tot, de l’estranger.

Amb el regnat de Ancus Marci es tancà una primera etapa de la monarquia que duria a una segona etapa de reis d’origen etrusc, com Tarquini Prisc. Es combinà la societat tradicional de tipus gentilici amb la nova societat que sorgí en eixe moment, la comunitat o civitas que poc a poc aniria guanyant protagonisme en el seu regnat i que es consolidaria en el regnat de Tarquini Prisc.


Bibliografia
-LEDO CABALLERO, A. C., “La Roma arcaica y el período monárquico”. Historia Antigua de Grecia y de Roma, Fco. J. Fernández Nieto (coord.), Tirant lo Blanch, València, 2005, pp. 315-343.

-BRAVO, G., Historia de la Roma antigua, Alianza, Madrid, 1998.

-MARTÍNEZ PINNA, J., La Roma de Anco Marcio. Gerión, 6, 1998, pp. 55-68.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada