El Col·legi dels Pontífexs

Pontifex Maximus

El Col·legi dels Pontífexs es remunta als primers temps de Roma, com ens transmeten Ciceró (Rep. 2, 26) i Titus Livi (I, 20, 5), sent una de les seues tasques principals vetllar pel culte oficial públic de Roma. El seu nom presenta dos etimologies, un autèntic problema saber quina era la realitat en aquests primers temps monàrquics, tot i que el més acceptat el de “constructors de ponts”, en referència a l’antic Pons Sublicius.

L’explicació que s’ha donat tradicionalment queda ben resumida en Guillén (2004, 305): <<De este sentido literal de “constructores de puentes”,fácilmente se sube a la explicación trascendental de su contenido religioso. Como el puente relaciona y une las dos orillas de un río, el pontífice, como intermediario entre el hombre y la divinidad, pone en relación al hombre con Dios>>.

Sobre la tasca dels pontífexs, Mommsen (1960, 224-225) escrigué: <<Semejante misión  (sobre l’ordenación del calendari públic, dies nefasts i fasts) los hizo intervenir muy pronto y con gran autoridad en los asuntos de la religión; así es que, ya se trate de matrimonio, de testamento o de adrogación, en todos los actos para los que era necesario, en primer lugar, saber que no habría ningún obstáculo por parte de la ley religiosa, eran interrogados los pontífices por las partes. Ellos fueron, además, los que fijaron y notificaron al pueblo el Código general de la ley sagrada, reconocido después con el nombre de Recopilación de leyes reales (Leges Regiae). En la época de la caída de la Monarquía habían conquistado ya, probablemente, la supremacía religiosa. Vigilantes supremos del culto y de las cosas a él anejas, definían ellos mismo su ciencia profesonal: la “ciencia de las cosas divinas y humanas”>>.

Dels cinc pontífexs establits pel rei Numa, segons Ciceró (Rep. 2, 26), amb la Llei Ogulnia (300 a. C.) s’elevaren a nou, xifra que es mantingué fins que Sila elevà el nombre a quinze, mentre que per baix d’aquests principals quinze hi havia d’altres pontífexs menores. Tots junts formaven el Collegium Pontificum, presidit pel Pontifex Maximus. Els pontífex cuidaven del culte de tots els déus, doncs no tots els sacerdots servien al mateix déu.

Mentre el Senat s’ocupava dels negocis civils i polítics, els pontífexs s’encarregaven dels quefers religiosos. Entre les seues tasques, destacava la de mantindre d’acord el calendari civil amb l’any solar, amb intercalacions de mesos o de dies[1], tot i que amb el temps s’acabà creant un gran desequilibri entre l’any civil i litúrgic i l’any geogràfic, un desordre d’uns 30-35 dies, que es mantingué fins a la posterior reforma del calendari de Juli Cèsar, l’any 46 a. C[2].

El dia de les Kalendes era el dia elegit mensualment pels pontífexs per a senyalar les nonas i els idus d’aquell mes. Així, devien consagrar els següents dies:

-Dies destinats al culte dels déus, els dies festi.

-Dies destinats al treball, els dies profesti.

-D’entre els dies profesti, determinaven quins dies es podien celebrar els comicis, els dies comitiales.

-Els dies que no es podien portar a terme actes judicials, eren coneguts com a dies nefasti.

Com hem vist, el Pontifex Maximus era el cap del Col·legi. Aquest, era designat pel poble durant els comicis. Entre els requisits, era necessari ser baró, i poc més. Fins i tot, Titus Livi (40, 42, 7) testimonia que els xiquets podien ser-ho. La seua dignitat era vitalícia, destacant d’entre les seves tasques les següents:

-Defendre i representar a totes les divinitats de l’Estat.

-L’elecció dels sacerdots.

-La designació dels flàmines.

-Elecció de les vestals.

-Nomenament dels sacerdots salis.

-Tenia potestat legislativa i interpretativa de la llei, tot i que no podia reunir al poble fora dels temples.

-Senyalava les festes de cada mes el primer dia de la lluna nova en la cúria Calabra.
-Interpretava la llei i el dret.

-En els assumptes d’extraordinari interès, l’autoritat decisiva eren els pontífexs, o en altres casos tan sols el Pontifex Maximus o dos més amb ell.

-Administra tota la justicia religiosa.

-Pot consagrar –i llevar-li tal condició- públicament quelcom als déus.

-Administrava els béns de tots els déus.

-Redactava una crònica o anals, anomenats Annales maximi, arxivats en la Regia on es conservaven els llibres religiosos i jurídics.

-Assitia als matrimonis per confarreatio.

-Convocava i presidia els comicis per a l’elecció del rex sacrorum i dels flamines.

-Era,  pràcticament, l’autoritat més important de l’Estat, doncs els càrrecs polítics eren anuals.

-Depenien d’ell els flamines, les Vestals, els decenvirs del culte, les congregacions dels Salis, dels Arvals, dels sodales Titii i de la resta dels sacerdocis romans.



Bibliografia

-GUILLÉN, J., Urbs Roma III. La religión y el ejército, Eidiciones Sígueme, Salamanca, 2004.

-Mommsen, T., Historia de Roma I, Madrid, 1960.



[1] L’any romà es composava de 12 mesos de 29 dies. S’afegia un mes intercalar de 22 o 23 dies cada dos anys.
[2] Cèsar disposà que s’afegís un dia intercalar entre el 24 i el 25 de febrer, cada quatre anys, que s’anomenés bisexto Kalendas Martias.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada