La primera Roma: La Roma de tipus 'quadrata' i el 'Septimontium'. La ciutat de les quatre regions

Els set monts de Roma

La Roma quadrata

La primera ciutat de Roma estava compresa per una zona traçada pel propi Ròmul al mont Palatí, amb forma quadrada (d’ací roma quadrata), tot i que amb forma irregular. Suposadament, les primeres edificacions defensives d’aquesta primitiva ciutat, mur i torres, es conservaven encara en època imperial. Trobem, doncs, quatre parts: una al N.O. del Palatí, denominada Germalium; en el S.O. es trobava l’scala Caci; al sud d’aquest, es situava la zona del Palatí habitada; al N.E. del Palatí estava el mont Vèlia, junt a l’Esquilí.

Després dels successos del Rapte de les Sabines, els sabins s’instal·laren en el Capitoli, al N.O. del Palatí i del Quirinal. Seria entre aquests tres monts on es situà el comitium d’ambos pobles, lloc del posterior fòrum romà.


El Septimontium

Amb el pas del temps, cadascun dels diferents reis va anar estenent els contorns de la ciutat. Així, per exemple, Tarquini Prisc dessecà el fòrum, doncs estava situat entre el Palatí, el Quirinal i el Capitoli, una zona baixa caracteritzada pels seus aiguamolls davant una possible crescuda del Tíber.

La ciutat es va anar estenent al voltant el Palatí, formant així els primers barris separats per recintes, tots al voltant d’una zona central. Aquests foren coneguts com a Palatium, Cermal, Velia, Fagutal, Oppius, Cispius, Sacusa o Suburra.


La ciutat de les quatre regions

Servi Tul·li, sobre aquesta planimetria del Septimontium, va dividir la ciutat en quatre zones urbanes: palatí, suburà o sucusà, colí i l’esquilí, restant cadascuna d’aquests parts baix el comandament d’un tribú. Es creu que va ser durant aquesta època quan possiblement s’anà ocupant progressivament l’Aventí i el Capitoli, amb la possible existència ja del famós Pons Sublicius.


Fonts arqueològiques

Periodització protohistòrica de Roma:

-II mil·lenni a. C.: Civilització apenínica (Edat del Bronze)
-Fi del II mil·lenni a. C.: cultura protovil·lanoviana (Edat del Ferro)
         -Cultura Vil·lanoviana (Nord d’Itàlia)
         -Cultura de les Tombes de Fosa (Sud d’Itàlia)
         -Cultura Lacial (Laci):
                   -Lacial I (segle X a. C.): comunitat cultural llatí-sabina
                   -Lacial II (800-770 a. C.):
                            -Lacial II A: manteniment del ritus incinerados
-Lacial II B: Introducció de la inhumació, primers trets de diferenciació social, inici dels processos del sinecisme en el Laci: protourbanisme.
-Lacial III (770-730 a. C.): introducció del torn. Primeres importacions de ceràmiques gregues.
-Lacial IV (730-580 a. C.):
-Lacial IV A: Orientalitzant antic. Introducció de l’escriptura, fortificacions i urbanisme i aparició d’una vertadera classe aristocràtica.
-Lacial IV B: Orientalitzant Recent. Aparició d’una autèntica ciutat. Fort influència etrusca, amb possibilitat de l’arribada dels reis etruscos a Roma.


Les restes d’hàbitat de la cultura apenínica al Capitoli són les restes més antigues documentades en la zona de la posterior Roma. Altre assentament antic, s’ha documentat on s’ubicà el posterior fòrum romà.

L’època millor documentada és a partir de segle X a. C., amb l’aparició de la cultura lacial, dividida, com podem veure a la periodització, en quatre fases. Al Lacial I, es produeix la introducció de la incineració i l’aparició d’urnes antigues. També hi ha indicis d’un món d’ultratomba, doncs s’ha documentat una necròpolis en la vall del posterior fòrum. Durant la fase IIa es produí un increment demogràfic, en un període dominat per la inhumació. La població d’aquesta zona es trobava concentrada en determinades zones, com la dels Monts Albans. Pel que fa a les fases IIb i III, es caracteritzen pel pas de les formes preurbanes a unes formes d’estat protourbanes, amb un nou increment demogràfic, major concentració de l’hàbitat en llocs més elevats de defendre, obertura a influències culturals exteriors i l’aparició de les primeres desigualtats socials. És en aquesta època en la que s’ha documentat en el Palatí  els fons de casa més antics d’època romana, i les últimes inhumacions en la zona del fòrum.

La fase IV rep també el nom d’Orientalitzant, degut a l’obertura definitiva de les comunitats d’aquesta cultura lacial al contacte d’altres cultures mediterrànies orientals, a través de les ciutats etrusques. Entre d’altres, s’introduiran noves tècniques constructives que significaran la substitució de les cabanyes tradicionals arcaiques per autèntiques cases de pedra, maó i teulada, característiques de la fase Orientalitzant recent o IVb. Aquesta fase ha estat estudiada per l’arqueologia com l’última etapa formativa de la nova cultura romana, època en la qual podem parlar d’autèntics nuclis ciutadans, en la que Roma sofreix l’aparició d’un poblament unitari que substituí a les antigues aldees, i amb el drenatge, pavimentació i canalització de la part baixa del fòrum, amb la cloaca maxima, centre de la nova ciutat.



Bibliografia

-LEDO CABALLERO, A. C., “La Roma arcaica y el período monarquico”. Historia Antigua de Grecia y de Roma, Fco. J. Fernández Nieto (coord.), Tirant lo Blanch,, València, 2005.

-GUILLÉN, J. Urbs Roma I. La vida privada, Edicions Sígueme, Salamanca, 2004.

-MARTÍNEZ-PINNA, J., La Roma primitiva, Akal: “Historia del Mundo Antiguo”, Torrejón de Ardoz, 1989.          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada