L’explotació del lapis specularis en Hispania: el cas d’Osa de la Vega (Conca)


Introducció: la mineria romana

   La mineria romana va estar generalment sotmesa al poder públic i a la participació directa de l’Estat en les grans explotacions, formant part de l’ager publicus, encarregant-se d’aquestes, en un primer moment, els governadors provincials (Matías Rodríguez, 2004, 157). No obstant, a partir de l’any 180 a.C., la gestió de les mines passarà a arrendar-se a publicans o a societats de publicans, sent a partir d’època d’August (a partir de l’any 27 a.C.) quan la responsabilitat de les mines recaurà sobre el fisc o el Senat romà, i especialment a partir de la dinastia Júlio-Clàudia (68 d.C.).

   Seria aquesta intervenció estatal la qual va permetre satisfer la demanda de metalls de la societat romana. La importància de la mineria en l’Antiguitat fou notable, doncs els recursos miners eren –i són- capaços de generar grans riqueses, de forma que eren controlats per les elits de la societat, sent aquest un dels principals factors d’estratificació social, que acabà en un primer moment provocant la diversificació de la societat en estrats socials més i menys podents.

   Els romans no foren un poble de tradició minera, adaptant a partir de les conquestes d’altres territoris els coneixements miners d’aquests. Tanmateix, a partir de l’adaptació o creació d’altres aplicacions, com la topografia i els invents hidràulics, aconseguiren profunditzar i traure’n un major profit de l’explotació dels recursos miners (Matías Rodríguez, 2004, 161). Així doncs, per a dur a terme aquesta tasca amb la finalitat d’obtenir el major rendiment, els romans posaren en pràctica tot un seguit d’innovacions o adaptacions: il·luminació (llànties d’oli d’argila); arrencada (eines metàl·liques com destrals o pics); ús de foc i aigua per a trencar la roca molt dura; bigues de fusta per al sosteniment de les galeries; transport mitjançant torns rudimentaris instal·lats a les boques dels pous i, fins i tot, amb carruatges; pous i galeries que es construeixen per a facilitar l’explotació, sent aquestes obres les més destacades; desguassos en aquelles zones on l’orografia ho permetia; i bombes, sínies i cargols (Arquimedes) per a l’extracció d’aigua del subsòl; entre d’altes exemples més.


Les explotacions de lapis specularis en Hispania

<<[...] Todas estas invenciones, dice, fueron de un sabio; pero demasiado pequeñas para cultivarlas personalmente, las traspasó a artesanos menos nobles. Yo digo más: no fueron inventadas por otra clase de gente que la que hoy se aplica a ellas. De algunas sabemos que han surgido en tiempos de nuestro recuerdo, como el uso de cristales [speculariorum usum] que transmiten la luz a través de una masa transparente […]>> (Sèneca, Cartes morals a Lucilio, Carta XC-25).

Des de l’antiguitat, la Península Ibèrica fou un territori ric en recursos miners, com posa de manifest l’obra de Plini el Vell (Història Natural XXXVI, 160): <<[Sobre el lapis specularis:] (a)ntiguamente sólo se encontraba en la Hispania Citerior, y no toda ella, sino exclusivamente en un área de cien mil pasos alrededor de la ciudad de Segobriga>>[1]. Les comunitats indígenes preromanes comptaven ja amb un alt nivell de tradició minera i de processat dels seus derivats (Bernárdez i Di Monti, 2012, 183)[2]. Però, seria en època romana, quan la mineria europea, i en aquest cas la de la Península Ibèrica, conegué un llarg període de producció intensiva en nombrosos jaciments, arran de l’expulsió cartaginesa, l’any 209 a.C. (Matías Rodríguez, 2004, 157), experimentant així el nou territori conquerit una reorientació i intensificació de la seua producció minera (Bernárdez i Di Monti, 2009, 213).

Un dels minerals més buscats en les mines de la Península Ibèrica a partir de l’època romana, fou el lapis specularis (Fig. 6)[3], el qual era explotat, a més, en Itàlia, Sicília, Àfrica, Xipre i Capadòcia (Fig. 3), a partir del s. I d.C.  La seua denominació llatina prové de la seua principal característica, deixar passar la llum i poder veure a través d’aquesta, d’ací la seua importància en temps romans, tot i que no fou l’únic mineral que tenia aquesta peculiaritat. Són diverses les denominacions que el lapis specularis ha tingut: espill, pedra de llop (la qual brilla amb el reflex de la lluna), espill d’ase, etc.

La gestió de l’explotació estatal i el control dels seus recursos es faria, possiblement, mitjançant la concessió a privats o a grups locals (Bernárdez i Di Monti, 2003, 253). En aquests explotacions de lapis specularis, els pous eren molt freqüents, trobant-ne un quadrangular cada 20 o 30 m., els quals, com sabem, comunicaven el minat amb l’exterior. La funcionalitat d’aquests pous era variada: s’empraven tant per a extraure’n el mineral de l’interior com per a donar accés als miners, així com a sistema de ventilació (Bernárdez i Di Monti, 2003, 253). Suposadament, la morfologia de les galeries d’explotació estarien morfològicament distribuïdes en relació a aquests pous.

El lapis specularis (pedra especular) s’identifica amb la varietat mineralògica del guix, coneguda com a guix selènic, que pel seu gran volum cristal·lí es poden obtenir làmines d’exfoliació de grans dimensions. Un mineral abundant a la Tarraconense, de gran puresa, qualitat i fàcil de treballar (Bernárdez i Di Monti, 2012, 184). Fou utilitzat en època romana per la seua transparència com a material decoratiu en les noves aplicacions arquitectòniques i constructives (Bernárdez i Di Monti, 2010, 405), principalment com a cristall de finestra[4] o com a pedra ornamental per a decorar les parets i els sòls de les edificacions, entre d’altres usos. És a dir, fou emprat pràcticament al plànol sumptuari (Bernárdez et al., 2002, 294), en espais públics com les termes o a l’àmbit privat, domèstic.


L’explotació de lapis specularis en Osa de la Vega (Conca)

    Avui dia, coneguem de bona mà la gran importància del districte miner de Castella – La Manxa, on trobem una gran quantitat de jaciments miners d’època romana destinats exclusivament a l’extracció d’aquest preat mineral (Fig. 1)[5]. Aquesta àmplia xarxa minera articularia gran part del poblament[6], una població que estaria integrada, d’una o d’altra forma, dintre del treball miner (Bernárdez i Di Monti, 2010, 411). D’aquesta forma trobem, per a aquesta província, un total de vint-i-cinc[7] jaciments de lapis specularis, dels quals tots menys un es situen a Segobriga (Conca), i el restant a Toledo, territoris integrats dintre de l’antiga província de la Hispania CiteriorSegobriga seria, doncs, un dels més clars exemples d’una urbs organitzada segons els principis romans (Bernárdez i Di Monti, 2009, 216).

L’explotació d’aquets mineral jugà una gran importància en Hispania, sent un dels recursos minerals més demandats i emprats en les ciutats (Bernárdez i Di Monti, 2010, 406), tenint un paper important en el desenvolupament urbanístic d’època Imperial. La seua importància en aquest àmbit, el trobem, per exemple, en que  fou el principal agent dinamitzador de l’economia de les terres de Conca en època romana, amb epicentre en Segobriga. La calçada que unia Ercavica amb Segobriga i amb Carthago Nova, la via Spartaria, responia al gran volum de lapis specularis que s’exportava des del gran port mediterrani. Seria, doncs, el motor econòmic que impulsà tot una sèrie de rutes directes entre el districte miner i els ports estratègics del sud-est (Bernárdez i Di Monti, 2012, 187), una xarxa viària elaborada amb la finalitat d’unir els jaciments d’extracció per al seu transport cap als ports comercials. Les vies i els camins d’Osa de la Vega eren calçades secundaries, relacionades, com hem dit, amb els distints complexes miners de la zona, que es comunicava amb la via principal, que tenia com a destí Carthago Nova.

            Els centres de processat es situaven en la mateixa boca de la mina, on el material era elaborat i manufacturat, restant aptes per a la seua comercialització. Un cop elaborat i distribuït, aquest es classificava segons el seu volum i la qualitat, no passant tots els productes aquestes proves necessàries per a la seua comercialització. Finalment, aquelles peces que passaven el procés de qualitat, eren ordenats per tipologies i emmagatzemats en contenidors (preferentment d’espart), els quals eren carregats i transportats fins a Carthago Nova, normalment amb transports de tracció animal[8] (generalment bous) (Fig. 2).

   Per a la zona en qüestió, a Osa de la Vega (Conca), disposem d’un mínim de vint-i-sis[9] minats (Bernárdez et al. 2002, 300), jaciments en els quals s’ha interpretat l’explotació o el processat del lapis specularis. Destacarem els complexes miners o de processat de Las Obradás (OV-I) (Fig. 4), el de La Vidriosa (OV-II-1) i el de La Condenada (OV-I-8) (Fig. 5). Aquesta zona fou una de les primeres on s’explotà el lapis specularis, sent abandonat després del seu esgotament (Bernárdez et al., 2002, 292), o bé, després de la pèrdua de la seua funció principal en benefici d’altres materials. Aquest jaciments mai foren explotats de nou en època antiga, tot i que s’han conservat més o menys intactes, podent en l’actualitat accedir parcialment a les mines. No obstant, la majoria dels jaciments d’Osa de la Vega foren abandonats per esgotament dels seus recursos, sent impossible una reutilització posterior amb la mateixa finalitat que els romans. Les reutilitzacions posteriors, com el cas de La Condenada, obeirà a finalitats molt distintes, com per exemple d’amagatall.

   Al turó de La Obradás, s’han trobat un complex que engloba uns 25 minats, tot i que possiblement en època romana el nombre de minats era superior (Bernárdez et al., 2002, 298). Seria ací, on en un pou miner (OV-I-3), es trobarien restes de lapis specularis processat (Bernárdez et al., 2002, 303), en el qual s’arribà a una profunditat de 10 m.

   La Vidriosa (OV-II-1) es localitza a l’est de la població, prop del jaciment d’El Cerro de los Santos, antic habitatge romà, i on s’han trobat dues inscripcions relacionades amb el culte diví (Liber pater i Silvà)[10] (Bernárdez et al., 2002, 295).

   Al jaciment de La Condenada (OV-I-8) quedà demostrat la reutilització de les mines en d’altres períodes històrics  (Bernárdez et al., 2002, 303). Es localitza a 2 km. al sud-est de la població, al turó de Las Obradás. Petit i de caràcter laberíntic, La Condenada presenta diversos nivells amb galeries plenes de runes o afonades, sent practicables avui dia tan sols 900 m. de més d’1 km. del qual es componia el traçat miner original (Bernárdez i Di Monti, 2005, 1135). Els estudis indiquen una breu cronologia, però amb una intensa explotació, abandonat per carència de material. En aquest jaciment, s’ha documentat la presència de hispanovisigots posteriorment, com ho posa de manifest la troballa d’una mena de tresor enterrat rere un fals mur[11].


Conclusions

   No hi ha cap dubte de la gran transcendència que aquest mineral, el lapis specularis, obtingué en època romana, sent l’actual zona de Conca la zona d’explotació i productora per excel·lència d’aquest mineral a la nostra península, un dels districtes miners més importants de tot Hispania.

   La mineria del lapis specularis, doncs, es gestionà com a una mineria d’interior, creant un àmbit miner en la zona de Conca (antiga Segobriga) que modelà el paisatge i dinamitzà la regió, originant una indústria a escala imperial en el qual les elits locals, així com els ciutadans d’aquests enclavaments, foren els principals beneficiats. Així doncs, aquest lapis specularis atorgà a aquests elits dominants un auge econòmic gràcies a les explotacions i comercialització de la producció d’aquest material, tenint un dels principals centres de producció a Osa de la Vega.



Fig. 1. Complexes miners de la província de Conca. Bernárdez i Di Monti, 2010, 411.

Fig. 2. Il·lustració sobre el carregament i el transport del lapis specularis. Bernárdez i Di Monti, 2010, 423.

Fig. 3. Localització de les explotacions romanes de lapis specularis al món romà. Bernárdez i Di Monti, 2012, 185).

Fig. 4. Excavació arqueològica al jaciment de lapis specularis de Las Obradás en Osa de la Vega (Conca).

Fig. 5. Excavació arqueològica al jaciment de lapis specularis de La Condenada en Osa de la Vega (Conca).

Fig. 6. Mòdul quadrangular de lapis specularis. Bernárdez i Di Monti, 2009, 221.



Bibliografia

-ABASCAL, J. M., “Inscripcions votivas de Osa de la Vega (Cuenca. Hispania Citerior)”. Sagvntvm, 31, 1998, pp. 259-262.

-BERNÁRDEZ GÓMEZ, M. J.; GUISADO DI MONTI, J. C.; VILLAVERDE, F., “Las minas romanas de lapis specularis de Osa de la vega (Cuenca). Una aproximación a su estudio”. Actas do Congresso Internacional sobre el Património Geológico e Mineiro (Beja, Portugal, 2002), 2002, pp. 291-302.

-BERNÁRDEZ GÓMEZ, M. J.; GUISADO DI MONTI, J. C., “La minería romana del lapis specularis. Una minería de interior”. Investigaciones Arqueológicas en Castilla-La Mancha 1996-2002, 2003, pp. 245-256.

-BERNÁRDEZ GÓMEZ, M. J.; GUISADO DI MONTI, J. C., “Las explotaciones mineras de lapis specularis en Hispania”. Traianvs, 2004, 29 pàgs.

-BERNÁRDEZ GÓMEZ, M. J.; GUISADO DI MONTI, J. C., “Las minas romanas de lapis specularis. El cristal de Hispania”. Revista Natural, 4, 2004, pp. 51-59.

-BERNÁRDEZ GÓMEZ, M. J.; GUISADO DI MONTI, J. C., “El tesorillo de trientes hispanovisigodos de la mina romana de lapis specularis de ‘La Condenada’ en Osa de la Vega (Cuenca)”. Actas del XIII Congreso Internacional de Numismática (Madrid, 2003), vol. 2, 2005, pp. 1135-1142.

-BERNÁRDEZ GÓMEZ, M. J.; GUISADO DI MONTI, J. C., “Las referencias al lapis specularis en la Historia Natural de Plino El Viejo”. Pallas, 75, 2007, 49-57.

-BERNÁRDEZ GÓMEZ, M. J.; GUISADO DI MONTI, J. C., “La minería del lapis specularis y su relación con las ciudades romanas de Segóbriga, Ercávica y Valeria”. La ciudad romana de Valeria (Cuenca), 2009, pp. 211-226.

-BERNÁRDEZ GÓMEZ, M. J.; GUISADO DI MONTI, J. C., “La ingeniería minera romana del lapis specularis en Hispania”. Las técnicas y las construcciones en la ingeniería romana, 2010, pp. 403-428.

-BERNÁRDEZ GÓMEZ, M. J.; GUISADO DI MONTI, J. C., “El distrito minero romano de lapis specularis de Castill-La Mancha”. Mineria y Metalurgia Antiguas – Visiones y Revisiones (Homenaje a Claude Domergue), 2012, pp. 183-199.

-MATÍAS RODRÍGUEZ, R., “Ingeniería minera romana”. Elementos de ingeniería romana: Actas II Congreso de las Obras Públicas Romanas (Tarragona, 2004), 2004, pp. 157-89.

-RODRÍGUEZ GUTIÉRREZ, O., Hispania Arqueológica. Panorama de la cultura material de las provincias hispanorromanas, Universidad de Sevilla, Sevilla, 2011.



[1] Un detallat estudi sobre les referències de Plini el Vell sobre el lapis specularis en: BERNÁRDEZ GÓMEZ, M. J.; GUISADO DI MONTI, J. C., “Las referencias al lapis specularis en la Historia Natural de Plino El Viejo”. Pallas, 75, 2007, 49-57.
[2] Aquestes ciutats d’origen preromà, molt anterior a l’eclosió minera, adquiriren gran importància en època romana arran de l’explotació minera de la zona, lo qual contribuí al desenvolupament i continuïtat d’aquests llocs (Bernárdez i Di Monti, 2009, 219).
[3] Els estudis sobre aquest mineral a la nostra península han donat molta informació sobre el món miner romà, cas del projecte “Cien Mil pasos alrededorde Segóbriga” (http://www.lapisspecularis.org/).
[4] El lapis specularis complia les característiques requerides de deixar passar la llum el Sol i de resguardar climatològicament les construccions. Cal tindre en compte, que per la seua morfologia, el lapis specularis fins i tot era superior tècnicament al vidre, especialment el producte hispà: <<De todos los recursos identificados o interpretados como lapis specularis por su aplicación [...] en su empleo como el mejor cerramiento transparente para vanos y ventanas, serían tal como describen las propias fuentes escritas de la antigüedad, las minas del lapis specularis hispano>> (Bernárdez i Di Monti, 2010, 410).
[5] Aquests centres de minat foren reutilitzats més d’un cop al llarg del temps de diverses formes, con em temps de crisi (Bernárdez i Di Monti, 2012, 195).
[6] Establiments romans sobre uns nuclis preromans existents, en la majoria dels casos.
[7] Nombre de jaciments subjecte a noves revisions i troballes d’altres jaciments de lapis specularis. El territori miner es compondria per un total d’una franja de 40 km. d’ample i més de 150 km. de llarg (Bernárdez et al., 2002, 293).
[8] Per a més información sobre el mètode de transport dels materials miners, veure: BERNÁRDEZ GÓMEZ, M. J.; GUISADO DI MONTI, J. C., “Las minas romanas de lapis specularis. El cristal de Hispania”. Revista Natural, 4, 2004, pp. 51-59.
[9] Novament, aquesta xifra no es definitiva, estant subjecta a noves prospeccions.
[10] Més informació sobre les inscripcions votives  al jaciment de La Vidriosa en: ABASCAL, J. M., “Inscripcions votivas de Osa de la Vega (Cuenca. Hispania Citerior)”. Sagvntvm, 31, 1998, pp. 259-262.
[11] Més informació en BERNÁRDEZ GÓMEZ, M. J.; GUISADO DI MONTI, J. C., “El tesorillo de trientes hispanovisigodos de la mina romana de lapis specularis de ‘La Condenada’ en Osa de la Vega (Cuenca)”. Actas del XIII Congreso Internacional de Numismática (Madrid, 2003), vol. 2, 2005, pp. 1135-1142.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada