Introducció a l’exèrcit manipular: Organització de les legions. Aspectes bàsics

La lleva. El reclutament

A principi d’any s’elegien dos cònsols, els quals designaven als seus oficials d’estat majors, els tribuns, els quals s’ocupaven de reclutar les tropes necessàries per a l’exèrcit.
En un determinat dia de l’any, es reunien a tots els ciutadans romans propietaris de terres, amb una edat entre els 17 i els 46 anys, en el mont Capitolí. Ací, eren classificats segons l’altura i l’edat, passant després una inspecció en grups de quatre. Els tribuns de cada legió s’alternaven per a fer la primera elecció, de forma que quedés assegurada una distribució equitativa de l’experiència i la qualitat en el conjunt de les forces. A continuació, els nous reclutes prestaven jurament d’obediència: el primer formulava la declaració completa i els següents es limitaven a dir idem in me (igualment per a mi).



Els legionaris

Hi havia quatre tipus de legionaris:

-Hastati i principes: soldats joves (i no tan joves). Formaven el gros de les legions. Portaven armadura completa, amb un escut ovalat i gran, una espassa i dos pila (javelines), una lleugera i d’altra pesada. Els hastati formaven la primera línia de combat i els principes la segona.

-Triarii: soldats veterans de l’exèrcit. Portaven la mateixa armadura que els dos anteriors, però en canvi de les pila duien una llança llarga. Formaven la darrera línia, a la qual rarament arribava el combat (“la lucha llegó a los triarios”).

-Velites: infanteria lleugera. El seu armament defensiu es limitava a un casc i un escut; en canvi, l’ofensiu, el formaven una espassa i diversos venables.


Els oficials

El comandament dels maniples era confiat a 30 centurions. Cadascun d’aquests designava a un segon centurió. Tanmateix, cada centurió elegia a un lloctinent (optio), així com a la resta dels càrrecs de la seua centúria: un portaestendard (signifer), una corneta (cornicen) i un tesserarius, el depositari de la contrasenya qui transmitia a la resta de la seua centúria la contrasenya de cada dia al campament, escrita sobre una tablilla o tessera.

El centurió elegit era el comandant del maniple i dirigia personalment la centúria de l’ala dreta de la formació. El primer centurió elegit (primus pilus) era considerat com el de més alt rang. El comandament global era confiat als sis tribuns, que rebien les ordres de cònsol.



Els aliats

Les ciutats aliades de Roma també estaven obligades a aportar un nombre de soldats equivalent –aproximadament- al nombre de tropes legionàries romanes, les quals s’organitzaven seguint el model de les legions. Degut a la debilitat de la cavalleria romana, el nombre de genets aportat era tres vegades superior. Així, una quinta part de la infanteria i una tercera part de la cavalleria eren reservats per a missions especials. Aquestes tropes eren conegudes com extraordinarii.



Les legions

L’exèrcit es composava, generalment, per quatre legions, tot i que podia augmentar en casos especials (Per exemple, en la Segona Guerra Púnica, 218 – 202 a.C., es formaren dos legions de lliberts).

Una legió normal es composava de 4.200 homes, fins i tot 5.000. al llarg del període considerat existia altre contingent igual de soldats aliats.

La legió es dividia en 60 unitats (centúries), agrupades de dos en dos per a formar altres majors (maniples). Els tres primers grups eren dividits en deu maniples cadascun. Els velites eren distribuïts entre ells. Cada legió comptava, a més, amb 300 genets, seleccionats entre els ciutadans més rics.

-Una legió: composta de 10 maniples d’hastati, 10 de principes, 10 de triarii i 10 turmae de cavalleria. Al capdavant de tota la legió hi havia sis tribuns:

J. A. Montalbán Carmona, 2014.

-Maniple d’hastati i de principes: format per 120-150 infants pesats i uns 50-60 velites (infanteria lleugera). Estava organitzat en dues centúries, cadascuna baix el comandament d’un centurió i del seu optio, un portaestendard (signifer), una corneta (cornicen) i un tesserarius:
J. A. Montalbán Carmona, 2014.


-Maniple de triarii: format per 60 infants pesats veterans i un cert nombre de velites, dividit també en dues centúries, amb la mateixa estructura que els maniples dels hastati i dels principes:
J. A. Montalbán Carmona, 2014.


-Turma de cavalleria: formada per 30 genets agrupats en tres esquadrons, cadascun d’aquests baix el comandament d’un decurió i del seu optio:
J. A. Montalbán Carmona, 2014.


       -Contingent aliat: format per 30 maniples, tanmateix com la legió, però amb 30 turmae de cavalleria. Al capdavant d’aquest contingent hi havia tres praefecti designats pel cònsol:
J. A. Montalbán Carmona, 2014.


Bibliografia

-CONNOLLY, P., Las legiones romanas, Espasa-Calpe, Madrid, 1981.

-ROLDÁN HERVÁS, J. M., El ejército de la República Romana, Arco-Libros, Madrid, 1996.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada