El 'pomerium' de Roma

Topografia de l'antiga Roma


El pomerium (pomoerium) és una línia imaginaria que separa els límits del territori urbà de Roma. Per als romans, tota la ciutat era com una mena de temple sagrat, i el seu traçat havia estat inaugurat amb ritus religiosos a partir de certs criteris rituals atribuïts als etruscs (etrusco ritu). Així, Ròmul, després d’haver pres tots els auspicis, traçà un solc al voltant de tot l’espai que dedicaria a la seua ciutat, de forma Quadrata. Aquest solc, emplaçat als peus del mont del Palatí, es convertí en el primer pomerium de Roma.

La paraula significa, segons Varró (L. L., 5, 143), murus, entenent així el pomerium cm un espai davant i darrere del mur, és a dir, un espai situat més enllà dels murs de la ciutat. Era un lloc sagrat, per tant, no es podia construir ni cultivar en ell. Segons Titus Livi (I; 44, 4-5), el pomerium era << [...] el espacio que en la fundación de las ciudades consagraban antiguamente los augures etruscos en torno del lugar en que habían de trazar el muro, de forma que por la parte interior no podía adosarse edificios a los muros, [...], y exteriormente quedaba también una zona libre del cultivo humano>>.

Un aspecte important des del punt de vista militar, era convenient que les muralles estiguessin espaiades, per a observar als enemics que s’aproximaven i per a facilitar els moviments interns dels defensors. No obstant, segons el sentit religiós del pomerium, aquest no existia més que en les parts de les muralles que donaven al camp, segons Varró (L. L., 5, 143): <<[...] lo que quedaba fuera (de la ciudad) se llamaba pomerio>>.

Malgrat la seua relació amb les muralles, el pomerium no tenia perquè coincidir amb aquestes. Els límits del pomeri no han estat sempre fixes, variant al llarg de les diferents èpoques, podent afirmar que més que una Roma, deguem de parlar de diferents planimetries de la ciutat eterna.

Aleshores, podem parlar de dues condicions jurídiques del pomerium: la primera, religiosa; y la segona, pública. Tanmateix, cal dividir el territori del pomeri en dos parts: el terreny intra pomerium, que és l’urbs (la ciutat), on dominava l’imperium domi; i d’altre extra pomerium, que és l’ager (terres exteriors), on dominava l’imperium militae[1]. Cal destacar que totes dues tenen diferents déus, magistrats i atribucions, com si d’altra ciutat es tractés. La línea del pomerium depen de la inauguratio, no podent ser moguda sense el previ consentiment dels àugurs, qui tenen dita atribució mitjançant el ritual de l’auguralis precatio.

Podem afirmar que el pomeri era la frontera religiosa, doncs com hem vist, hi havia déus de la ciutat (sacra publica) i déus estrangers (sacra peregrina), tot i que els romans acollien amb molta freqüència altres déus estrangers, especialment a partir de l’època imperial, doncs no sembla que aquests déus peregrini foren acceptats en un alt grau intra pomerium durant la República. Algunes excepcions podien ser en temps de guerra, quan aquests déus eren introduïts com una mena d’evocació (evocatio); o per contra, en temps de pau, introduïts per devoció.

Seguint en l’aspecte religiós, no es podia enterrar cap cos dintre del pomeri de la ciutat, tot i que podem contar algunes excepcions, com el cas de Júli Cèsar. Dita norma es conservà al llarg de l’Imperi, sent a partir del segle VI quan es generalitzen els soterraments dintre de la ciutat.

En conclusió, el pomerium era un límit ideal marcat per la tradició romana, de possible origen etrusc, de caràcter religiós i marcat pel fet de ser inviolable i que ningú estranger ni invasor podia atravesar-lo, com es desprèn de l’assassinat de Remo després de travessar el límit marcat pel seu germà Ròmul en la nova ciutat. Fins i tot, com hem vist, la potestat dels magistrats variava en funció de la part del pomerium en la qual es trobés.



Bibliografia:
-GUILLÉN, J., Urbs Roma I. La vida privada, Ediciones Sígueme, Salamanca, 2004, pp.19-22.



[1] Així, a mode d’exemple, els comicis curiats es celebraven a l’interior de la ciutat; mentre que els centuriats és celebraven a les afores de la ciutat, en el Camp de Mart. Els tribuns de la plebs, tanmateix, no tenien competències més enllà del pomeri de la ciutat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada