El Rapte de les Sabines: La guerra primitiva en Roma

"La intervenció de les Sabines", J.-L. David, 1796/99.
El mite d’El Rapte de les Sabines ens situa en el context dels inicis de la ciutat de Roma, davant d’una població romana exclusivament d’homes. El rei Rómul, davant la necessitat de trobar dones per a la reproducció del seu poble, factor important per a la preservació de la societat, va invitar als pobles veïns dels sabins a unes celebracions festives de caire esportiu, els quals van acudir amb el seu rei, Titus Taci, rei dels sabins. En meitat de les celebracions, els romans raptaren a les sabines, expulsant als sabins.

Els romans intentaren convèncer a les dones de que es casaren amb ells, a lo qual van accedir únicament amb la condició de que l’única tasca que realitzarien seria la de cosir amb telar. Però els sabins no anaven a deixar escapar a les seues dones tan fàcilment, i atacaren la ciutat de Roma penetrant fins al centre de la ciutat gràcies a l’ajuda de la traïdora Tarpeia, qui amb la seua mort donaria nom a la famosa roca Tarpeia, lloc d’execució de traïdors i assassins a prop del mateix Capitoli.

Els romans foren acorralats al turó del Capitoli, i en el moment en que anava a donar inici la batalla, les sabines s’interposaren exigint la pau, doncs fóra quin fóra el resultat, elles sortirien derrotades. Així doncs, des d’aleshores tots dos pobles van viure en convivència, establint-se una diarquia en Roma, amb Rómul i Titus Taci com a reis, fins a la mort d’aquest últim, amb lo qual els territoris sabins passarien baix la sobirania romana.

Ara bé, que podem extraure d’aquesta història referent a les batalles d’expansió i exèrcits d’aquest temps? Ens trobem davant de batalles expansives o simplement de preservació de la societat romana?

En aquests primers temps no es pot parlar d'exèrcits, sinó més aviat de grups de guerrers formats per homes del clan, units per llaços de sang, amistat, matrimoni i servei, els quals s'unien per lluïtar un dia i al dia següent estaven de nou treballant a les seues terres. Al seu cap hi trobem una mena de líder o cabdill. Possiblement, fins a temps dels reis no es va donar cap organització militar, quan el rei reclutava les lleves entre els caps de clan. Aquests primers grups guerrers van moure el seu interès només per la supervivència, principal factor de les lluites en aquests primers temps. Així ens ho transmet mites com El Rapte de les Sabines, ja que les dones eren necessàries per al futur de les tribus. L'agricultura, els productes d'aquesta, així com la ramaderia, era necessari per a la supervivència d'aquesta gent, i serà aquesta una de les ambicions, la d'obtenir més terres per a l'explotació agrícola i ramadera, el que comportarà a la primera línia de expansió romana.


Als primitius temps de Roma, les batalles d’aquest poble eren molt simples. Com qualsevol altre poble, necessitaven de l’agricultura i de la ramaderia per a la seua supervivència, i aquesta sols era possible si un grup de guerrers, format d’entre les tribus de roma, defenia el seu territori o, fins i tot anant més enllà, furtant als seus veïns com en el cas que hem vist anteriorment de les sabines.

Per a tindre content al seu poble, el cap del grup de guerrers necessitava atorgar un botí regular a les tropes, per a que aquestes no s’enfadaren, però al mateix temps controlant que el nombre de tropes no baixés o estigueren esgotades davant un possible atac enemic per fer-se, per exemple, amb les seues collites. Una situació molt diferent de la que es viurà als inicis de la Roma republicana, on l’organització militar ja no era tan sols fer a fer-se amb les collies enemigues. Ara, l’augment de la població i la necessitat de noves terres feu necessari l’adquisició permanent de terres dels seus veïns. D’aquesta forma, Roma expandí la seua àrea d’influència més enllà de les set turons primitius, primer pel Laci i després acabant conquerint tota la Península Itàlica, sense obliar Sicília, les Gàl·lies, la Península Ibèrica, etc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada