El primer exèrcit organitzat de Roma: Servi Tul·li

Reforma centuriada de Servi Tul·li (Ledo Caballero, 2005: 333)

Primera classe. Il·lustració: Ugo Pericoli
El sector de la població que disposava de drets polítics es va dividir en cinc classes, segons la seua riquesa personal (ases). Aquestes cinc classes tenien que aportar a l’exèrcit un nombre establit de centúries. Trobem, en primer lloc, a una primera classe, que es dividia en iuniores i seniores. La seua renda era superior als cinc mil ases. Aquests tenien que costejar-se l’equip militar, que depenia segons la classe a la que pertanyien: els de la primera classe, per exemple, utilitzaven l’armadura característica de l’hoplita grec, como escriu Titus Livi: “Se’ls va imposar com armes el casc, l’escut rodó, les gamberes i la cuirassa, totes elles de bronze i per a servir de protecció del cos; com a armes ofensives la llança i l’espassa” (I, 43, 1-9). A aquesta classe, Titus Livi afegí unes dues centúries d’obrers, els quals “complien el servei militar sense dur armes; tenien com a missió el transport de les màquines de guerra” (I, 43, 1-9).

Segona classe. Il·lustració: Ugo Pericoli
Trobem una segona classe, la qual estava formada de “cent mil a setanta-cinc mil ases de renda” (I 43, 1-9), como ens informa Titus Livi, el qual compta unes vint centúries, formades tant per joves com per majors, amb armes i armadures similars, excepte un petit canvi: utilitzaven l’escut allargat (més paregut al posterior scutum) en lloc del redó (més típic entre els hoplites); altre canvi fou la cuirassa.

Tercena classe. Il·lustració: Ugo Pericoli
La tercera classe era prou pareguda a la segona, amb unes armes i armadures sense canvis aparents, amb la simple desaparició de les gamberes. Titus Livi fixà la renda d’aquesta classe en “cinquanta mil ases” (I, 43, 1-9). El nombre de centúries era el mateix, així com la diferenciació entre joves i vells.

Quarta classe. Il·lustració: Ugo Pericoli
Respecte a la quarta classe, es va fixar la renda en torn als “vint-i-cinc mil ases” (I, 43, 1-9). El mateix nombre de centúries, però amb un canvi en les armes: sols utilitzarien d’ací endavant la llança i el venable.

Quinta classe. Il·lustració: Ugo Pericoli
La quinta classe era molt nombrosa, integrada per un total de trenta centúries. La seua renda era d’”onze mil ases” (I, 43, 1-9). Les seues armes eren molt rudimentàries, formades per fones i projectils de pedra.

Classe dels cavallers. Il·lustració: Ugo Pericoli
A part d’aquestes tropes, trobem als equites o cavallers, formats per divuit centúries. També trobem dues centúries de músics (quinta classe), i altre tantes de fabri (artesans). Aquells que no tenien el mínim de riquesa, els més pobres, eren els accensi, els quals es quedaven fora del món militar.

Bibliografia
-LEDO CABALLERO, A. C., “La Roma arcaica y el período monarquico”. Historia Antigua de Grecia y de Roma, Fco. J. Fernández Nieto (coord.), València, Tirant lo Blanch, 2005.

-GUILLÉN, J. Urbs Roma I. La vida privada, Salamanca, Edicions Sígueme, 2004 (1ª ed. 1977).

-MARTÍNEZ-PINNA, J., La Roma primitiva, Torrejón de Ardo, Akal: “Historia del Mundo Antiguo”, 1989.

-MARTÍNEZ-PINNA, J., “Los reyes de Roma entre la leyenda y la Historia”. Gerión, 19, pp. 689-708.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada