Falanges macedòniques en els exèrcits de Caracal·la i d’Alexandre Sever?

Dió Cassi (LXXVII, 7 1-2) i Herodià (IV, 8, 2-3 i 9-4) testimonien que l’emperador Caracal·la va reclutar una xifra de 15.000 homes macedònics i equipats amb el mateix estil que les tropes d’Alexandre Magne (amb piques i cuirasses de lli), presentat com a una mostra de la seua passió pel cabdill macedònic. No obstant, els estudis recents han replantejat aquesta idea des d’un punt de vista diferent.

Altre punt obscur és l’estil de lluita d’aquestes suposades “falanges”, tenint el recurs d’Herodià, el qual menciona altra falange formada en temps de Caracal·la, i que trobem el seu registre en algunes esteles funeràries d’antics soldats d’aquesta legió, en la qual trobem representat el seu equip militar amb els scutum ovals, spathae i les cuirasses del tipus lorica segmentata. Les mencions d’Herodià sobre una cuirassa de lli, típica entre els macedònics d’Alexandre, podria referir-se al toracomachus o subarmalis, una protecció dissenyada per a les condicions climàtiques d’Orient, funció la qual consistiria en absorbir els colps, situant-se davall de l’armadura o fins i tot utilitzant-se com a tal.

El seu volum seria el mateix que una cohort de 500 o 1000 homes, tanmateix les seues tàctiques no serien diferents a la de qualsevol altra legió o auxilia. Aquesta denominació de “macedonis”, es pot deure a que aquestes unitats tenia un fort component d’origen il·liri, tot i que alguns podrien procedir de la mateixa regió de Macedònia i amb més probabilitat de la província romana de Tràcia. 

També Dió Cassi (LXXVII, 18,1) i Herodià (VI, 3, 3) van atribuir a Alexandre Sever la formació d’una “falange macedònica”, en el context de la guerra contra els perses (231-233). No obstant, aquestes fonts no ofereixen dades sobre el vertader caràcter d’aquest cos, indicant únicament que estava format per sis legions, per una xifra de 30.000 soldats i que les seues atribucions militars a penes variarien de les legions normals. Però, cal destacar que es va trobar una làpida d’un legionari de la II Pártica que va servir en aquesta guerra, i en la qual trobem la inscripció de phalangiarius. Tot i que no deixa de ser una inscripció inèdita i sense més exemples que puguen establir un patró tàctic dintre de la legió.

Per tant, la denominació de phalangiarii fa referència a un grup de tropes instruïdes en les tècniques específiques de lluita, de forma que el terme falange utilitzat per aquestos autors clàssics i d’altres d’època dels Severs, no seria doncs més que un simple títol referit a aquestes unitats establertes en el conflicte en Orient, podent-ne ser simplement una designació amb el qual pretenien obtindre més prestigi, per desig del seu emperador, que tanmateix com Caracal·la, sentien gran admiració per Alexandre Magne.


Bibliografia:
-ARCINIEGA LIZ, P., “Nuevas unidades militares del ejército imperial romano durante la dinastía de los severos”. En: Iberia, nº 10, 2007, pp. 49-74.

-BANCARI MOLINA, A., “Relación entre la constituio Antoniniana y la imitatio Alexandri de Caracalla”. En: Revista de estudios historico-jurídicos, nº 22, 2000, pp. 17-29.

-ESPINOSA, U, “La alejandrofilia de Caracalla en la antigua historiografia”. En: Neronia IV: Alejandro Magno, modelo de los emperadors romanos: Actes du IVe Colloque international de la SIEN, Brussel·les, 1990.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada