El mur d'Adrià en Britània



Després de la rebel·lió en l’illa de Britània, l’any 119, Adrià va prendre la decisió de crear un mur en aquests territoris del nord dels dominis romans, propòsit el qual fou incert per a la historiografia posterior fins a èpoques recents. No obstant, podem concloure que tota aquesta construcció tenia la finalitat de senyalar el vertader límit entre les terres romanitzades i aquelles altres que tot i mantindre contacte amb els habitants de l’Imperi, es trobaven fora de control. 

Es tractava d’un element pacificador, per a tractar d’implantar l’estabilitat que oferís una vida pacifica i el desenvolupament de l’activitat econòmica. La seua preparació va començar l’any 122, i s’allargaria deu anys. Una enorme estructura, amb una gran varietat de diferents elements, la qual va romandre en una continua evolució fins el seu abandó final, uns tres-cents anys després.

Les condicions del terreny eren complicades per a la construcció, així com l’enorme distància, uns 117 quilòmetres, per lo qual es van utilitzar tant talles de pedra com altres materials (naturals, com els terraplens de terra, entre d’altes) per a les edificacions secundaries. Es compta, a dia d’avui, un total de catorze fortaleses incrustades al mur, així com uns vuitanta fortins de menor importància al llarg de l’estructura. Segurament, també destacaria un sistema de torres de senyals i de vigilància que s’estendria amb amplitud als dos costats del mur, connectant i facilitant la comunicació, mentre que les estructures defensives restaren avalades amb àmplies fosses excavades amb cura per a maximitzar l’efectivitat de les torres i de les muralles de pedra. 

Una xarxa de camins unia tot el complexe, que de ben segur mantenia molts elements adjacents que avui dia s’han perdut. Tanmateix com va succeir en la resta de les províncies de l’Imperi, posteriorment les poblacions properes empraren el material de construcció, reutilitzant-lo, per lo qual mai podrem recuperar la imatge real del mur. Aquesta estructura, va tindre que complir una funció econòmica, amb una població considerable que estaria directa o indirectament lligada al complex.

Ací us deixe un documental sobre les legiones romanes, que fa referència al campament de Vindolanda, el qual ens ha transmés molta informació de la vida del legionari en aquest lloc tant allunyat de la capital romana:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada