La "Torre dels Escipions"


La “Torre dels Escipions”[1] pot ésser considerat un dels monuments funeraris més importants, sinó el que més, de la Península Ibèrica. Respecte al seu nom, cal afegir que els estudis de les últimes dècades pensen que l’atribució d’aquest monument a Gneu Corneli Escipió i al seu germà Publi Corneli Escipió[2] es errònia. En canvi, s’ha plantejat la possibilitat de que aquestes dues figures sobre pedestals representen al déu frigi/grec Atis, que amb la seua doble representació al monument, podria simbolitzar la mort i la resurrecció.
Podríem entendre millor la seua simbologia, però per llàstima les distintes escriptures exposades es troben en un estat precari, on únicament es pot llegir el nom de “Cornelius”, de forma que la seva assignació amb certesa és pràcticament difícil.

Aquest monument funerari, el podem localitzar a l’antiga província de la Tarraconense, en la ciutat romana de Tarraco (actual Tarragona, a 4 km. de l’antiga Via Augusta). Es considera erigida al segle I, i tot i els segles que té, es conserva de forma excel·lent.

Per a la seva construcció, es van utilitzar grans talles de pedra calcària local. Trobem tres cossos rectangulars en forma de torre en el seu alçat, que arriba fins als 9 m. La planta de la torre és quasi quadrada, 4,40 x 4,70 m. En el segon bloc, és on trobem les dues escultures sobre pedestals, un element molt freqüent en l’escultura funerària del nord d’Itàlia i al Rhin i sud de la Gàl·lia. Serà en la seva part superior, on es pot situar els dos nínxols, on trobaríem dues figures individuals, situades una enfront de l’altra, possiblement una parella d’amants. S’especula que l’obra estava acabada en forma piramidal[3], i es on localitzem la deteriorada inscripció. 


Bibliografia:
Gamer, Gustav: La “Torre de los escipiones” y otros monumentos funerarios sucesores del mausoleo de Halicarnaso. Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, tomo 47, 1981, pp 71-94.


[1] Atribuïda als dos germans escipions, possiblement a partir del segle XVI.
[2] L’any 218 aC. arriba a la Península Ibèrica Gneu C. Escipió, germà del consol Publi C. Escipió (l’altre consol d’aquest any fou Tiberi Semproni Llong), amb una exèrcit del seu germà, per sotmetre les defenses cartagineses que havia deixat Anníbal, i així deixar la reraguarda cartaginesa amb problemes. Publi arribaria més tard junt al seu germà. L’any 211 a.C., tots dos germans trobarien la mort, en diferents batalles.
[3] En aquesta coronació rematada en forma piramidal, no existia una idea concreta i especifica, cas contrari d’Egipte, sinó que es pretenia executar una simple representació de la forma funcional del sostre, en la que el significat de la piràmide egípcia ja havia desaparegut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada