Cronologia general de Roma: Monarquia i República

Gai Juli Cèsar

753 a. C. Fundació de Roma
716 a. C. Mort de Ròmul. Numa Pompili es elegit rei.
673 a. C. Tul·li Hostili puja al tron. Durant el seu regnat es lliura el dol entre Horacis i Curiacis, i Alba Longa es destruïda.
641 a. C. Ancus Marci és anomenat rei.
616 a. C. Tarquni Prisc puja al tron. Durant el seu regnat  es construeix la Cloaca Màxima.
578 a. C. Servi Tul·li es anomenat sext rei de Roma.
534 a. C. Tarquini el Superb es converteix en sèptim i últim rei. Durant el seu regnat, compra els llibres sibil·lins.
509 a. C. Tarquini el Superb es derrocat, i s'instaura la República.
508 a. C. El rei etrusc Lars Porsenna ataca Roma, Horaci Còcles defèn el Pont Sublici. Primer tractat romano-cartaginès.
496 a. C. Els romans guanyen a la Lliga Llatina en la batalla del Llac Regillus.
494 a. C. Primera escissió de la plebs. Els patricis cedeixen, i es crea el càrrec de tribú de la plebs.
493 a. C. Foedus Cassionaum.
491 a. C. Coriolà ataca la seua pròpia ciutat al front d'un exèrcit volsc.
474 a. C. Batalla naval de Cumas.
458 a. C. Cincinnat es anomenat dictador, derrota als eques i renuncia al càrrec.
450 a. C. Es redacta el codi de lleis de les Dotze Taules.
445 a. C. La Lex Canuleia permet el matrimoni legítim entre patricis i plebeus, prohibit fins aleshores.
406 a. C. Els romans emprenen l'assetjament de la ciutat etrusca de Veïs.
398 a. C. El llac Albà es desborda del cràter que forma la seua conca i inunda el voltant. Els romans comencen a construir un túnel per a drenar-lo i controlar el seu caudal.
396 a. C. Després de deu anys d'assetjament, Camil aconsegueix prendre la ciutat de Veïs, la qual es annexionada a Roma.
387 a. C. Els romans són derrotats junt al riu Alia per un exèrcit de gals comandats per Bren. Després de la batalla, els gals saquegen Roma, excepte el Capitoli.
367 a. C. Les Leges Liciniae-Sextiae estableixen que almenys un dels dos cònsols deu ser plebeu.
348 a. C. Segon tractat romano-cartaginès.
343-341 a. C. Primera Guerra Samnita.
340 a. C. Els aliats llatins es rebel·len. Els romans els derroten en la batalla del Vesubi. El cònsol Deci Mus es sacrifica per a obtindre la victòria, mentre que el seu company Manli Torquat executa al seu propi fill per indisciplina.
326-304 a. C. Segona Guerra Samnita.
321 a. C. Els romans són humiliats pels samnites en la batalla de las Horcas Caudinas.
312 a. C. El censor Api Claudi comença la construcció de la via Appia i de l'aqua Appia, primera calçada i primer aqüeducte de la història d eRoma.
300 a. C. Lex Ogulnia.
299/8-290 a. C. Tercera Guerra Samnita.
295 a. C. El cònsol Fabi Màxim derrota als gals i samnites en la batalla de Sentinus. El seu company Deci Mus es sacrifica per aconseguir la victòria, tanmateix com va fer el seu pare.
287 a. C. Lex Hortensia.
281/282 a. C. La ciutat de Tàrent, en conflicte amb Roma, crida en la seua ajuda a Pirros, rei de l'Epir.
280 a. C. Pirros guanya als romans en la batalla d'Heraclea.
279 a. C. Pirros torna a guanyar als romans en la batalla d'Asculum.
270 a. C. Roma acaba de conquerir la Magna Grècia, el sud d'Itàlia.
268 a. C. Fundació de les colònies llatines de Beneventum i Arimino.
264-241 a. C. Primera Guerra Púnica.
260 a. C. El cònsol Duili derrota als cartaginesos en la batalla naval de Miles, gràcies a la innovació del corvus.
256 a. C. Els romans assoliren una gran victòria en Eucnomo, una de les majors batalles navals de la història.
256 a. C. El cònsol Règul envaeix Àfrica.
255 a. C. Règul es derrotat i capturat pels cartaginesos.
255-253 a. C. Dues flotes romanes destruides en dos naufragis.
249 a. C. El cònsol Claudi Pulcre es derrotat en la batalla naval de Drepana.
247 a. C. Amílcar Barca pren el comandament dels exèrcits cartaginesos en Sicília.
241 a. C. Els romans obtenen una gran victòria naval en les illes Egates. Cartago es rendeix. Sicília es converteix en la primera província de Roma. Tractat de pau entre Roma i Cartago.
241-238 a. C. Alçament dels mercenaris en Cartago.
237 a. C. Després de sufocar la revolta dels seus antics mercenaris, Amílcar Barca viatja a Espanya per reforçar el domini de Cartago i explotar els seus recursos naturals. Ocupació romana de Còrsega i Sardenya.
229 a. C. Guerra il·lírica contra la reina Teuta. Els romans estableixen per primera vegada un protectorat sobre algunes ciutats a l'altre costat de l'Adriàtic.
226 a. C. Tractat de l'Ebre entre Àsdrubal i Roma.
225 a. C. Els romans derroten a un exèrcit invasor gal en la batalla de Telamon.
223 a. C. El cònsol Flamini torna a derrotar als gals.
222 a. C. Marcel i Corneli Escipió guanyen un cop més als gals de la vall del Po, els quals es rendeixen. Els romans comencen a fundar colònies en aquesta regió.
221 a. C. Àsdrubal, gendre d'Amílcar Barca, és assassinat. Anníbal es converteix en cap de l'exèrcit cartaginès.
220-219 a. C. Segona Guerra il·lírica.
219-201 a. C. Anníbal pren Saguntum. Esclata la Segona Guerra Púnica.
219-218 a. C. Anníbal pren la ciutat de Saguntum, aliada de Roma.
218 a. C. Anníbal empren l'encreuament dels Pirineus i dels Alps. Després derrota a la cavalleria de Publi Escipió en Tesinus, i després a un doble exèrcit consular en Trebia.
217 a. C. Anníbal tendeix una emboscada al cònsol Flamini en el llac Trasimè i derrota al seu exèrcit. Dictadura de Fabi Màxim Cunctator, que es nega e enfrontar-se a Anníbal  en batalla campal.
216 a. C. Anníbal aniquila a un doble exèrcit consular en la batalla de Cannes. Cinquanta mil romans van morir en un dels majors desastres militars de la seua història.
215-205 a. C. Primera Guerra Macedònica. Roma acaba firmant la pau de Fenice amb Filip V.
212 a. C. El cònsol Marcel pren la ciutat de Siracusa. En l'assalt mor el científic Arquimedes.
209 a. C. Publi Corneli Escipió pren la ciutat de Carthago Nova en la seua primera campanya com a general de les tropes romanes d'Hispania.
207 a. C. Àsdrubal es derrotat i mort en la batalla de Metaure quan portava reforços al seu germà Anníbal.
206 a. C. Escipió guanya als cartaginesos en Hispania en la batalla d'Ilipa.
205 a. C. Escipió es elegit cònsol i comença a preparar la invasió d'Àfrica des de Sicília.
204 a. C. Escipió invadeix Àfrica i assetja Útica.
203 a. C. Victòria romana en Àfrica, en la batalla dels Grans Camps. Anníbal abandona Itàlia i retorna a Àfrica.
202 a. C. Escipió derrota a Anníbal en la batalla de Zama.
201 a. C. Tractat de pau entre Roma i Cartago.
200-196/7 a. C. Primera Guerra Macedònica.
197 a. C. El cònsol Flaminí derrota al rei Filip V en la batalla de Cinoscèfales, i declara la llibertat de Grècia.
192-189 a. C. Guerra Síria entre Roma i el regne d'Antíoc III el Gran.
191 a. C. Antíoc invadeix Grècia, però es derrotat en les Termòpiles.
190 a. C. Els germans Luci i Publi Escipió condueixen un exèrcit romà per primera vegada cap a Àsia i guanyen a Antíoc en una gran batalla en Magnesia.
188 a. C. Pau d'Apamea.
172-168 a. C. Tercera Guerra Macedònica.
168 a. C. Luci Emili Paul·le és anomenat cònsol, i derrota en Pidna al rei macedoni Perseu. El regne de Macedònia desapareix.
154-138 a. C. Guerra contra els lusitans.
149-148 a. C. Quarta Guerra Macedònica.
146 a. C. Corint es destruïda. Grècia es converteix en dependent de la província romana de Macedònia.
143-133 a. C. Guerra de Numantia.
139 a. C. Mort de Viriat.
135-132 a. C. Primera Guerra Servil en Sicília.
133 a. C. Escipió Emilà pren Numantia. Tribunat de Tiberi Grac. Àtal llega el regne Pèrgam a Roma. Es crea la província d'Àsia. Assassinat de Tiberi Grac.
123 a. C. Tribunat de Gai Grac.
122 a. C. Gai Grac es reelegit tribú de la plebs.
121 a. C. Assassinat de Gai Grac i dels seus partidaris.
120 a. C. Es crea la província de la Gàl·lia Transalpina, també coneguda com a Gàl·lia Narbonense o, en els texts de Cèsar, simplement com a Província.
113 a. C. Els cimbris apareixen en el regne de Nòrica i derroten al cònsol Gneu Papiri Carbó.
112-106 a. C. Guerra de Jugurta.
110 a. C. Jugurta derrota a Aule Postumi Albí, llegat del seu germà Espuri.
109 a. C. Cecili Metel pren el comandament de la guerra contra Jugurta.
107 a. C. Gai Mari es elegit cònsol i rep el comandament de la guerra contra Jugurta. Possibles reformes militars. El cònsol Cassi Longí es derrotat i mort en la Gàl·lia per la tribu dels tigurins.
106 a. C. Jugurta es capturat per Luci Corneli Silva, questor de Mari.
105 a. C. Dos exèrcits consulars al comandament de Servili Cepió i Mal·li Màxim són destruïts en Aurasio pels cimbris i teutons.
104 a. C. Segon consolat de Mari. Segona Guerra Servil en Sicília.
103 a. C. Tercer consolat de Mari. Primer Tribunat de Saturní.
102 a. C. Quart consolat de Mari, qui guanya als teutons en Aquae Sextiae.
101 a. C. Quint consolat de Mari, qui derrota als cimbris en ercelas junt a Lutaci Catul.
100 a. C. Sext consolat de Mari. Segon tribunat de Saturní, qui acaba amb greus disturbis i el seu assassinat i el dels seus partidaris. S'aplica el senatus consultum ultimum. Naix Juli Cèsar.
91 a. C. Tribunat de Livi Drus, qui mor assassinat. La seua mort provoca l'esclafit de la Guerra Social.
91-88 a. C. Guerra Social entre la República i els seus aliats italians.
89 a. C. Mani Aquil·li promou una invasió fallida del Pont. Contraatac de Mitridates.
89-84 a. C. Primera Guerra Mitridàtica.
88 a. C. Matança de romans i itàlics en Àsia coneguda com a "Vigília Asiàtica". Tribunat de Sulpici Ruf. El cònsol Sul·la rep el comandament de la guerra contra Mitridates, però Sulpici se l'apropia i li'l atorga a Mari. Sul·la marxa contra Roma amb el seu exèrcit i després cap a Grècia.
87 a. C. Mari i Cinna entren en Roma i eliminen als partidaris de Sul·la. Sul·la assetja Atenes i el Pireu.
86 a. C. Sext consolat de Mari, qui mor als pocs dies. Sul·la pren Atenes i el Pireu, i guanya en les batalles de Queronea i d'Orchomenus.
85 a. C. Pau de Dardanos entre Sul·la i Mitridates.
84 a. C. Sul·la reorganitza la província d'Àsia. Cinna mor en un motí de les seues tropes.
83 a. C. Sul·la desembarca en Bríndisi.
83-82 a. C. Primera guerra civil.
82-72 a. c. Batalla de la porta Col·lina. Dictadura i proscripcions de Sul·la.
c. 80 a. C. Es crea la província de Cilícia.
79 a. C. Sul·la abadona el càrrec de dictador i mor mesos després.
78 a. C. El cònsol Emili Lèpid intenta donar un colp d'Estat.
77 a. C. Senatus consultum ultimum contra Lèpid.
76 a. C. Pompeu viatja a Hispania per a lluitar contra Sertori. Batalla i assetjament de Lauro.
74 a. C. Nicomedes llega el regne de Bitínia al poble romà.
73 a. C. Sertori mor assassinat.
73-70 a. C. Rebel·lió de gladiadors i esclaus comandats per Espàrtac
72 a. C. Pompeu reorganitza Hispania. Cras s'enfronta a l'exèrcit d'Espàrtac. Lucul·le comença la seua campanya contra Mitridates.
71 a. C. Derrota i mort d'Espàrtac.
70 a. C. Consolat de Pompeu i Cras.
67 a. C. Pompeu porta a terme la seua campanya contra els pirates en tot el Mediterrani.
66 a. C. Pompeu rep el comandament de la guerra en Àsia i derrota a Mitridates. Tigranes d'Armènia es sotmet a Roma.
65 a. C. Campanya de Pompeu contra albans i ibers.
64 a. C. Pompeu converteix Síria en província romana.
63 a. C. Pompeu reorganitza Orient, Mort de Mitridates. Consolat de Ciceró i conjuració de Catilina.
62 a. C. Mandat de Cèsar com a pretor. Escàndol de Clodi i la Bone Dea.
61 a. C. Pompeu retorna d'Orient. Cèsar governa Hispania Ulterior.
60 a. C. Cèsar retorna a Roma, però renuncia al triomf per a presentar-se al consolat.
59 a. C. Consolat de Cèsar. Primer triumvirat entre Cèsar, Pompeu i Cras.
58 a. C. Tribunat de Clodi en Roma. Campanyes de Cèsar contra els helvecis i Ariovist.
58-51 a. C. Guerra de les Gàl·lies.
57 a. C. Campanya de Cèsar contra les tribus belgues. Batalla del riu Sabis.
56 a. C. Campanya de Cèsar contra el vènets. Acord de Luca entre Cèsar, Pompeu i Cras.
55 a. C. Segon consolat de Pompeu i Cras. Cèsar creua el Rin. Primera expedició a Britània.
55-53 a. C. Primera rebel·lió de la Gàl·lia comandada per Dumnorix.
54 a. C. Segona invasió de Britània.
53 a. C. Cèsar torna a creuar el Rin. Cras es derrotat pels parts i mor en la batalla de Carras. Anarquia i disturbis en Roma, amb xocs entre les bandes de Clodi i Miló.
52 a. C. Segona rebel·lió de la Gàl·lia comandada per Vercingetòrix. Batalles de Gergovia i d'Alèsia. Clodi es assassinat en Roma. Senatus consultum ultimum. Pompeu es anomenat cònsol sense col·lega consular per a restaurar l'ordre.
51 a. C. Cèsar acaba de sotmetre la Gàl·lia.
50 a. C. Els optimats intentes que Cèsar renunciï al seu comandament en la Gàl·lia.
49 a. C. Cèsar creua el Rubicó i envaeix Itàlia. Pompeu i els optimats es retiren a Grècia. Primera dictadura de Cèsar.
49-45 a. C. Guerra civil entre el bàndol de Cèsar i els optimats, dirigits en la guerra per Pompeu.
48 a. C. Campanya de Dirraquio. Batalla de Farsàlia. Pompeu fuig a Egipte i es assassinat. Cèsar coneix a Cleopatra en Alexandria. Comença la guerra alexandrina.
47 a. C. Acaba la guerra alexandrina. Campanya de Cèsar contra Farnaces. Segona dictadura de Cèsar.
46  a. C. Campanya d'Àfrica de Cèsar contra els optimats. Batalla de Tapso. Tercera dictadura de Cèsar.
45 a. C. Campanya de Cèsar en Hispania. Batalla de Munda. Fi de la guerra civil.
44 a. C. Cèsar es anomenat dictador perpetu. Idus de març: assassinat de Cèsar.
43 a. C. Segon Triumvirat: Antoni, Octavià i Lèpid.
42 a. C. Batalla de Filipos.
31 a. C. Batalla d'Àccium.
30 a. C. Mort d'Antoni i Cleopatra. Egipte, nova província romana.
27 a. C. Comença el principat d'August. Imperi Romà.


Bibliografia
-FERNÁNDEZ NIETO, F. J. (coord.), Historia Antiua de Grecia y Roma, Tirant lo Blanch, València, 2005.

-NEGRETE, J., Roma victoriosa, La Esfera de los Libros, Madrid, 2011.

-NEGRETE, J., Roma invicta, La Esfera de los Libros, Madrid, 2013.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada